Agenda

2015: Dignitat contra el Règim

22/12/2014

Albert Portillo

532217_651727491548298_1995682737_n

Aquest passat dijous 18 de desembre, les Marxes de la Dignitat han presentat a l’Ateneu de Madrid una Agenda Social per al 2015. Aquest acte té una enorme importància perquè ha presentat un pla de lluites continu i sostingut que arrenca aquest mateix desembre. Aquest pla de combat contra el govern dels mercats culminarà el 22 d’Octubre amb una Vaga General de 24 hores.

Un 2015 de rebel·lió ciutadana

Les Marxes han convocat ja una sèrie de grans jornades entre les quals intercalen altres convocatòries, tant pròpies com d’altres moviments socials. Com explica Luis Blanco, portaveu de la IAC i activista de les Marxes de la Dignitat a Catalunya: “això servirà per crear una sèrie d’etapes per a acumular forces de cara a la Vaga General”.

Oscar Murciano, secretari d’Acció Social de la CGT Catalunya, explica que “a nivell de tot l’Estat espanyol la CGT participa a les Marxes i se secunden i es recolzen les convocatòries”. Explica Oscar que a nivell estatal hi haurà la participació de la CGT en les Marxes però que a Catalunya tot i que la CGT no hi participarà “està oberta la participació d’algun dels ens de la CGT Catalunya excepte del Secretariat Permanent”.

Les grans convocatòries tindran lloc el 2015 i consistiran tres grans jornades de lluita. La primera serà el 21 i 22 de Març quan diferents columnes de tot l’Estat tornarem a Madrid per exigir una vegada més “el pa, el treball i el sostre” que estan prenent a la població.

La segona jornada de lluita consistirà en una convocatòria unitària l’1 de Maig sota el paraigües de les Marxes. Vinculant així les reivindicacions tradicionals del moviment obrer a les actuals demandes contra l’austeritat, el TTIP…etc.

Aquestes dues grans mobilitzacions culminaran en la Vaga General del 22 d’octubre. Poc abans de les eleccions generals que està previst que tinguin lloc al novembre. Així la vaga tindria dos efectes; d’una banda aglutinar una majoria social contra les polítiques neoliberals del govern sortint i de l’altra donar una clara senyal al govern entrant: l’austeritat i la concertació amb la Troika o la patronal no seran tolerades per la ciutadania. Com explica Oscar Murciano “la Vaga del 22-O té una gran potencialitat” ja que “en aquest escenari hi haurà la possibilitat de desbordar els sindicats de concertació”.

El dilluns 22 de desembre les Marxes han convocat concentracions de solidaritat amb les 43 estudiants mexicanes assassinades davant de tots els consolats i ambaixades de Mèxic a l’estat espanyol. El 25 de gener les Marxes convocaran a manifestar-se contra la Llei Mordassa, sumant-se en aquest cas a les diferents plataformes que ja estan mobilitzant. El 8 de març se sumaran a les convocatòries feministes i cridaran també a sortir al carrer contra el masclisme.

A partir d’ara tal com diu Blanco es tracta de “treballar per mantenir la mobilització, crear assemblees de mobilització, enfortir les Marxes i ampliar la base organitzativa”.

La lluita per l’hegemonia comença al carrer

Podem dir sense por a equivocar-nos que les Marxes són un moviment polític amb clars objectius contrahegemònics. Les Marxes són un moviment polític perquè no lluiten només contra un sol aspecte de la crisi, sinó tot al contrari, les Marxes tenen una dimensió d’universalitat perquè lluiten contra totes les formes de despossessió del capitalisme. Com assenyala Luis Blanco “les Marxes no volen ocupar el lloc de cap moviment però si esdevenir un espai de trobada de les diferents lluites”.

Sindicats combatius, moviments socials del sector públic, assemblees d’aturats/des i moviments socials, organitzacions politiques i estudiantils han estat capaces de crear un front de lluita en el camp social. Englobant diferents lluites, convocatòries i demandes (de la PAH, de la ILP d’educació, de les assemblees d’aturats, del moviment veïnal, del moviment feminista…etc) les Marxes estan fent real el lema d’unir les lluites.

Poc a poc anem superat la fragmentació i el sectorialisme de les lluites. L’assemblea estatal de coordinació de les Marxes ha suposat un enorme pas endavant ja que ha dotat d’una direcció estratègica unificada les diferents lluites socials, amb dos únics objectius: foragitar el govern i tombar el règim del 78.

CCOO i UGT? Unitat si, però amb les bases

CCOO i UGT han tingut una actitud ambivalent cap a la postura de ruptura i lluita de les Marxes, ja que si alguns sectors grans de CCOO van unir-se i recolzar la convocatòria del 22M a Madrid, per altra banda just dos dies abans els secretaris generals d’aquests sindicats s’havien reunit amb la patronal i Rajoy a la Moncloa per pactar nous mecanismes de “flexibilització laboral”.

Posteriorment en veure’s desbordats van provar d’entrar a les Marxes però sense acceptar demandes clau del manifest de les Marxes com no “pagar el deute il·legítim”.

En la darrera assemblea estatal s’ha decidit doncs de no acceptar l’entrada a les Marxes d’aquests sindicats vinculats al règim. La qüestió doncs serà desbordar les burocràcies sindicals alhora que atraient aquells sectors de base i combatius d’aquests sindicats a les lluites de les Marxes.

Per unes Marxes Europees de la Dignitat

En les ultimes tres setmanes hem tingut tres vagues generals a diferents punts d’Europa (Bèlgica, Itàlia i Grècia). Enfront dels Memoràndums de la UE i sobretot enfront el Tractat Transatlàntic de «lliure» comerç i inversions (TTIP) cal una resposta de la classe treballadora a escala Europea. Una jornada de lluita unitària contra el TTIP basada en la coordinació de l’esquerra europea i dels sindicats com apunta Blanco és un element clau cap a l’europeïtzació de les Marxes. Unes Marxes cap a Brussel·les o una Vaga General Europea serien el tipus de gest necessari.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×