Agenda

25N contra la violència masclista i per la llibertat sexual i de gèneres

25/11/2015

Ángela Solano

El 25 de novembre de 1960, tres activistes opositores del règim de Rafael Leónidas Trujillo eren assassinades per ordre del dictador dominicà, provocant una indignació popular tan incendiària que acabaria comportant la mort del propi Trujillo l’any següent. Parlem de les germanes Mirabal, dones revolucionàries que honorem cada 25 de novembre al Dia Internacional de la No Violència Contra les Dones, tal com es va acordar durant la Primera Trobada Feminista Llatinoamericà i del Carib, celebrada a Bogotà el 1981. Trenta-quatre anys més tard, un 70% de nosaltres continuem enfrontant-nos a aquesta violència de forma directa en algun moment de les nostres vides. En aquests últims temps, fins i tot hem percebut certs retrocessos per a les dones en diversos àmbits i un repunt generalitzat de la violència de gènere.

Violència de gènere avui: reforços sexistes i resistències al canvi

Centrant-nos en l’Estat espanyol, cinquanta-cinc dones han estat assassinades per la seva parella o exparella en el que portem de 2015, set d’elles després de la multitudinària Marxa del 7N Contra les Violències Masclistes a Madrid. Unes 200.000 persones i més de 400 organitzacions prenem els carrers de la capital per denunciar la violència de gènere i exigir un pacte d’estat contra ella. El sexisme estructural, reforçat al llarg de la crisi econòmica i unit a les resistències d’una part de la societat a la presa d’autonomia de les dones, poden despertar reaccions violentes davant la consolidació d’un moviment per la igualtat legal i real. Aquesta reacció s’estén a les dones transsexuals, que desafien les identitats i rols de gènere tradicionals de forma radical, reivindicant la seva llibertat sexual.

Al tractament acrític que reben els casos de violència de gènere en els mitjans de comunicació -sovint mers informes policials il·lustrats amb imatges impactants- s’afegeix aquesta concepció de “dona objecte” que fomenten, sobretot a través de la publicitat. Aquesta representació de la dona com a complement del seu homòleg masculí i el seu cos hipersexualitzat de domini públic, legitima la desigualtat entre homes i dones, alimentant la “cultura de la violació”.

Resulta imprescindible que continuem denunciant la violència de gènere com una violència alimentada de forma sistèmica i rebutgem les lectures que posen l’accent en la cultura o l’origen dels agressors, que els retraten com a malalts mentals o que atribueixen el problema a qüestions biològiques com la suposada “agressivitat innata” dels homes. La violència contra les dones no és intrínseca ni a la “naturalesa masculina” ni a la naturalesa humana: si així ho assumíssim, resultaria inútil intentar eradicar-la. En aquest cas, el focus tornaria a situar-se sobre nosaltres, victimizánt-nos, estigmatitzant a les agredides i limitant la nostra autonomia i llibertat. Tampoc podem restringir aquesta violència a un llegat cultural o històric, ja que es tracta d’un reflex del sexisme i la discriminació que dones de tot el món patim diàriament en tots els àmbits.

La lluita contra l’austeritat i el racisme també és antisexista

Aquest 25N, tornem a manifestar-nos per l’eliminació de la violència masclista, una violència que no es redueix a la més visible -la violència física o sexual-, sinó que també és psicològica, verbal, social i econòmica. Les polítiques pròpies del neoliberalisme i l’austeritat imposada des d’inicis de la crisi afavoreixen un augment de la violència, que se suma a una major precarietat per a les dones tant en el mercat laboral -recordem que els sectors més afectats per la crisi, com l’educació o la sanitat, no només comprenen serveis públics sinó que estan especialment feminizats- com en l’esfera privada, on continuem assumint el gruix de les tasques domèstiques, la cura dels fills i filles i les persones grans i dependents. No només es manté la bretxa salarial entre homes i dones, sinó que després de les progressives retallades pressupostàries comptem amb menys mecanismes de prevenció, menys centres d’atenció especialitzada i menys subvencions.

Ens enfrontem a un govern que impulsa lleis destinades a minvar la llibertat de les dones -de nou ens trobem amb el retrocés ideològic, com el dret a un avortament lliure, segur i gratuït, o l’exclusió de dones lesbianes i bisexuals de la reproducció assistida en la Seguretat Social. El dret a l’avortament, l’accés als anticonceptius i a una feina fora de la llar amb un salari igualitari o una educació pública i de qualitat, així com la lluita contra la feminització de la pobresa i altres reivindicacions feministes i socials, són fronts oberts en tot el món bàsics per adquirir un major pes social que augmenti les nostres expectatives d’emancipació i igualtat, sense oblidar problemàtiques específiques com les que assumeixen les dones amb diversitat funcional. Aquest context repercuteix amb especial intensitat en les dones migrants o en situacions d’exclusió, que en el cas de les dones musulmanes, han de suportar ara una nova onada d’islamofòbia.

Mirant endavant

Hem d’oposar-nos al tancament dels centres d’atenció a dones i a les retallades en matèria d’igualtat, però també a les retallades i les privatitzacions en els serveis públics i als retrocessos en els nostres drets.

La lluita per la igualtat no s’ha de limitar a allò legal, sinó ser efectiva en la pràctica. Aturem el problema d’arrel mitjançant estratègies col·lectives que vagin més enllà dels espais feministes, apostant per l’organització i per la implicació de tota la societat a l’hora de combatre el sexisme. El 7N va ser un clar exemple d’autoorganització al que seria molt positiu donar continuïtat, tant per coordinar noves accions i mobilitzacions com per generar debats i aproximar-nos a la societat, organitzant-nos com a dones i feministes en tots els sectors. Qüestionem aquest sistema capitalista que crea les condicions perquè es doni i es perpetuï la desigualtat i la violència i construïm un món nou, on dones, homes, ja siguin cis, trans o intersexuals i tot un ventall per descobrir, partim de la igualtat per mostrar en llibertat tot un univers de diversitat sexual, de gènere i de gèneres.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×