Agenda

#25S: La democràcia és als carrers i no als parlaments

25/09/2012

Per Óscar Simón. En el moment d’escriure aquest article, desenes de milers de persones envolten el Congrés espanyol a Madrid. L’actitud ferma i decidida de les mateixes es reflecteix en la resposta davant les càrregues. A diferència d’altres manifestacions, la gent que participa en aquesta mobilització no només no fuig sinó que planta cara, ja sigui aixecant les mans, seient o agafant-se pels braços. Milers de veus s’alcen cridant: Menys policia i més educació! Televisió manipulació! No ens representen! Però, sobretot, Govern dimissió!

La mateixa convocatòria del 25S va suposar un pas endavant que trencava amb la dinàmica excessivament localista del moviment 15M i fixava un objectiu clar de mobilització política unitària. A més, el fet de plantejar com a meta la dimissió del govern-encara que tothom fos conscient que el 25S només seria el principi d’alguna cosa- reflecteix un increment de la clarificació política, ja que per primera vegada s’assenyala als governs i a l’estat (representats al congrés) com la baula més feble de la cadena, al mateix temps que garant de l’ordre capitalista, els beneficis bancaris i l’estat d’injustícia generalitzada.

Les elits europees i les estatals no són una excepció. Es troben en una lluita desesperada perquè potències mundials com la Xina, l’Índia o el Brasil no aprofitin la crisi i les desplacin de la cúspide del poder sistèmic. Així, s’han llançat a la demolició dels serveis públics i de les condicions de vida de les classes populars en general. Els estats representats per governs i parlaments han estat els instruments legislatius, judicials i policials amb què imposar les retallades tant sí com no.

Així, cada vegada més gent veu esquerdada la ficció de certa neutralitat mediadora dels governs i els seus estats. El govern de Rajoy ha salvat Bankia destruint pel camí els serveis públics. Ex ministres, ara banquers, reben rescats. Ex empresaris, ara ministres, ajuden a les seves antigues empreses. La impunitat dels banquers i la persecució dels que expropien menjar en els supermercats ha mostrat la farsa de la imparcialitat de l’estat, cada vegada més difícil de mantenir. Això no vol dir que estiguem a les portes d’una revolució, però sí que ara comença a enfocar-se clarament en termes polítics el conflicte actual. Crec que és important perseverar en aquesta estratègia. El dia 27 entraran a tràmit els pressupostos al congrés (la despesa serà major en els interessos del deute que en nòmines de treballadors i treballadores públiques). Potser el 29S hi hagi alguna manifestació enorme a Madrid, tal com va passar a Barcelona el 19J, amb una immensa manifestació que no es va deixar doblegar per la forta criminalització que es va fer de la protesta davant del Parlament el 15J. El que sí és cert és que l ‘”esquerra plural” ha entès en certa mesura el missatge i els parlamentaris avui no deixen de tuitejar donant suport a la protesta, mentre que fa un any parlaven d’atemptat a la democràcia.

Hem vist com a Egipte, Grècia o Portugal els pobles s’han alçat per tombar als governs, fins i tot amb èxit. Aquest és el camí, l’ordre econòmic i social només es manté mitjançant l’estat. No obstant això, encara ens queda recorregut.

Podria ser interessant convocar una nova jornada en un termini breu, però suficient, per aconseguir incrementar el nombre de persones mobilitzades i la permanència de la protesta. Tot està per veure i sembla clar que la nit serà llarga a Madrid. Ens trobem en moments inestables i tenim un món per guanyar.

Óscar Simón és militant d’En lluita

—–

Estas d’acord amb nosaltres? Rep més informació sobre En lluita, anticapitalisme i revolució

Pots llegir també el diari d’aquest mes En lluita

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×