Agenda

27-S mirada llarga i pas curt

15/01/2015

Óscar Simón

masjunquerasforcadell

A l’Artur Mas només li va faltar dir “Habemus data” per a que la convocatòria de les eleccions s’assemblés a la tria (il·luminada per l’esperit sant) de pontífex que fan els cardenals “prínceps de l’església”. Ahir Artur Mas, Oriol Jonqueres, Carme Forcadell, Josep Maria Vila d’Abadal i Muriel Casal es van erigir ahir en els “prínceps i princeses” del procés sobiranista i van traçar el full de ruta dins una sala tancada acompanyant al president de la Generalitat en la seva estratègia d’erigir-se en fre i palanca d’un moviment sorgit des de la base.

Ara com ara, la iniciativa està als despatxos i no als carrers i les assemblees. Algú dirà que tenim els polítics per a fer aquesta feina, i cal respondre que per molts decidits que estiguin un grup de parlamentaris, la força real per trencar la legalitat espanyola està en la mobilització de la gent, més enllà del vot. Delegar la iniciativa política del poble i relegar el seu paper a omplir places i carrers quan algú ho cregui convenient, no només afebleix la capacitat de resposta en cas de dificultats sinó que va configurant una societat més submisa i menys autoorganitzada i per tant limita el potencial de canvi social immanent al procés independentista.

L’acord anunciat per Mas i Jonqueras inclou molts més punts que la data de les eleccions. Punts, cal dir-ho, poc aclarits, entre els quals destaquen l’aprovació d’uns pressupostos que fins no fa gaire eren considerats irreals i antisocials per ERC i la priorització d’acords a les corporacions municipals. És a dir CiU i ERC amb el consentiment de l’ANC, l’AMI i Òmnium Cultural ens han abocat a una campanya electoral de 8 mesos (entre municipals i autonòmiques) i convertit l’Onze de setembre en escenari de contesa electoral. Tanmateix des de l’esquerra anticapitalista no podem caure en el victimisme i haurem d’enfocar les nostre forces en lluitar al costat del treballadors i treballadores que pateixen les conseqüències de la crisi i les retallades i a la vegada fer arribar les nostres alternatives.

Existeixen dos punts sobre els que situar el debat sobre els camins a seguir. El primer és si cal un front d’esquerres per a confrontar el projecte liberal de CiU i ERC, un front que es quedi en la defensa de l’autodeterminació i no parli d’independència. Sobre aquest punt cal dir que avui la qüestió és Independència Sí o No i que trencar l’Estat espanyol pot tenir pot suposar un desafiament a l’estructura de dominació capitalista, no només estatal sinó també europea. I a la vegada seria una errada deixar el projecte d’emancipació nacional en mans de la burgesia (gran i petita). L’esquerra revolucionària ha de mostrar el seu compromís amb l’alliberament nacional i ser campiona en la defensa de la independència, lligant-la a un programa de canvi social.

El segon punt de debat rau sobre la necessitat de les organitzacions revolucionàries d’integrar-se en partits més amplis i moderats com Podem per incidir i arribar a les grans masses. Avui a Catalunya tenim una esquerra anticapitalista que ja ha demostrat la seva capacitat per guanyar-se la confiança de més d’un centenar de miler de persones, l’esquerra sindical cada cop és més capaç d’organitzat mobilitzacions com la del primer de maig o les Marxes de la Dignitat que erosionen l’hegemonia de CCOO i UGT i per tant existeixen les condicions per fer un salt endavant sense haver de renunciar a cap punt del programa de ruptura anticapitalista, basat en la sobirania plena (nacional i econòmica), el repartiment del treball i la riquesa i la creació de poder popular.

Amb mirada llarga i pas curt hem d’aprofitar les eleccions municipals per agrupar el que està dispers i unir el diferent, pensar el canvi social també des del municipalisme i al mateix temps que organitzem comitès de campanya oberts, anem articulant espais de contrapoder popular. Durant aquest curs haurem de fer els màxims esforços per impulsar les lluites laborals i socials més enllà del vot.

La qüestió ara és com arribarem al 27-S, si hem aconseguit mobilitzar contra uns nous pressupostos antisocials, basats en les privatitzacions i externalitzacions, com l’increment d’un 17% del pressupost per a l’escola privada mentre es retalla la pública, si tenim centenar s de regidors i regidores anticapitalistes al territori, si hem aconseguit comunicar un missatge per la llibertat dels pobles i la germanor de classe i si hem bastit un programa anticapitalista lligat a les necessitats del poble i de les lluites, podrem lliurar batalla.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×