Agenda

27×11, o de la repressió a la Universitat

14/07/2016

Nahuel Quimasó és membre de la CUP de Sant Cugat d’Estudiants En lluita, va ser activista de la CAF-UAB i també s’enfronta a pena de presó.

uni

El 17 d’abril de 2013, prop de 200 estudiants van entrar al rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona per portar endavant una acció de protesta en defensa de la universitat pública. Les reivindicacions se centraven en l’aplicació de mesures concretes aprovades en anteriors Consells de Govern i plenàries del Claustre.

Més de tres anys després, el 7 de juliol de 2016 se’ns ha informat a 27 estudiants que la Fiscalia demana una pena de fins a onze anys de presó per cadascuna de nosaltres. Una pena desproporcionada, darrere d’una cooperació de primer nivell entre el servei de seguretat privada de la UAB i els Mossos d’Esquadra. Aquesta cooperació culmina amb un informe precuinat que recull les protestes estudiantils al campus durant tot el transcurs de l’any lectiu 2012/13, i així es fa la denúncia. La quantitat d’anys que es demanen de pena varia en funció del cas, però la tònica és: delicte continuat de desordre públic (dos anys i deu mesos), delicte de violació del domicili jurídic (dos anys i nou mesos), delicte de danys (dos anys i deu mesos) i delicte continuat de coacció (tres anys). És inèdit que estudiants mobilitzats, utilitzant mètodes de proposta totalment normals (no és el primer cop que s’ocupa el rectorat massivament), s’enfrontin a penes de presó més altes que les demanades per la Fiscalia en revoltes com les de Can Vies o vagues generals (imputacions tan injustes com aquesta, per cert). És inèdit, també, que una universitat denunciï per la via penal els seus propis estudiants, en connivència amb la vicerectora d’estudiants.

Però la desproporció de la imputació no pot centrar el debat en una qüestió jurídica. L’absurda suma de delictes computables (com desordre públic i violació de domicili jurídic), o l’actitud desproporcionada –i rectificada– de l’aparell institucional de la UAB, no poden entelar la realitat política. La lluita per la defensa de la democràcia universitària i d’un model d’universitat accessible a les classes populars és criminalitzada amb la voluntat de portar el debat educatiu al terreny del delicte penal. Això és, despolititzant-lo. El fet que la Universitat Autònoma de Barcelona s’hagi compromès a retirar-se com a persona jurídica denunciant constitueix una prova més de que aquest és un cas de persecució política. Això es produeix tot just després d’un canvi d’equip rectoral les passades eleccions.

L’absurd del cas penal no ens pot fer oblidar l’aberració d’un sistema universitari obsolet, privatitzador, elitista i antidemocràtic. Perquè aquest va ser el motiu pel qual el 17 d’abril van entrar 200 estudiants al rectorat, reclamant tan sols mesures democratitzadores, amb una clara voluntat de diàleg. La falta de democràcia universitària va ser un dels principals motius de la protesta, i és també la que ens ha portat a 25 estudiants i dos professors als tribunals. Però ni una, ni deu ni vint-i-set denúncies solucionaran el problema de fons. Esperem que algun dia ho entenguin.

 

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×