Agenda

38 anys de resistència del poble Sahrauí

12/10/2013

Ahmed Salec Mohamed

mani sahara libre

El 12 d’octubre de 1975, a la regió d’Ain Bintili (a la frontera entre Mauritània i el Sàhara Occidental), va tenir lloc una trobada de gran transcendència per a la història del poble sahrauí, la proclamació de la unitat nacional, el que va suposar la unió de les diferents tendències polítiques i grups socials.

Alhora, aquest dia, es va designar al Front per a l’Alliberament de Saguia El Hamra i Riu d’Or (Polisario) com l’únic representant legal del poble sahrauí, establint que la lluita fins a aconseguir l’alliberament i independència d’aquest poble es realitzaria a través de les seves files.

També aquest dia es va dibuixar una nova imatge de l’escena política nacional, i per primera vegada, aquesta va ser triada per la població sahrauí mateixa. En aquest moment, es donava resposta a les demandes del poble d’unir les forces polítiques existents enfront de l’amenaça exterior que suposaven les pretensions expansionistes per part dels règims de la Mauritània de Uald Dadah i del regne del Marroc.

La proclamació d’aquest dia va donar els seus fruits pràcticament des dels seus inicis i va significar un veritable salt qualitatiu en la revolució sahrauí i en el reconeixement de la importància d’aquesta lluita a nivell internacional, especialment després de l’informe emès per una comissió de l’ONU que va visitar el Sàhara Occidental a principis de 1976.

Tot això va servir per trencar amb la imatge clàssica del poble sahrauí que s’intentava transmetre per part del règim franquista i va ajudar a confirmar les sospites sobre del Partit d’Unió Nacional Sahrauí (PUNS). Aquest partit, que intentava “vendre’s” com el defensor dels drets del poble sahrauí, va ser creat artificialment pel mateix règim colonial per apaivagar les revoltes i els moviments de resistència que s’estaven donant.

Avui, després d’aquests 38 anys de lluita i resistència i d’abandonament per part de l’Estat espanyol de les seves responsabilitats morals i polítiques, podem preguntar-nos si han canviat una mica els efectes que van produir les decisions de la trobada d’Ain Bintili.

És molt important recordar que després de la “marxa verda”, unes 300.000 persones sahrauís es van refugiar en territori algerià mentre estaven sent atacades per les tropes marroquines. Els seus familiars de les zones ocupades es van quedar aïllades i separades d’elles per un mur -construït pel règim alauita- que avui mesura 2.400 quilòmetres i està envoltat de mines i filferro espinós.

Tot i això, els i les sahrauís segueixen lluitant i resistint. La millor prova del compromís d’aquest poble amb el que representaven els principis del 12 d’octubre és el Campament de “GDEM Izik” a l’octubre de 2010, la Intifada de maig de 2005 o les massives manifestacions d’aquest últim any, l’últim màrtir ha estat el jove de 20 anys Rachid Chen.

Per això, després de 38 anys, l’ocupant manté la seva ocupació i el còmplice segueix eludint les seves responsabilitats i, tanmateix, la resistència sahrauí augmenta cada dia.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×