Agenda

Acampades al Sistema Andalús de Salut, lluitant per la feina i la nostra sanitat

10/04/2015

Carlos Coca Gamito

Des d’En Lluita volem donar suport a les justes reivindicacions dels treballadors i treballadores de manteniment del Sistema Andalús de Salut (SAS), que han acampat davant de l’Hospital Macarena de Sevilla des de dimarts 24 d’abril. Reclamen que se’ls tracti igual que a la resta de professionals de la sanitat ja que són els únics, comenten, que no tenen oberta una borsa d’ocupació. A més, ara els estan exigint una titulació com FP II —o similars— per realitzar el treball que porten tota la vida exercint i per al qual, com he pogut directament comprovar, els sobra l’experiència, la capacitat i la motivació de servei públic. I és difícil no pensar que, des de l’empresa-junta dels EREs, el PSOE vol donar sortida a uns cursos de formació amb escàs contingut i capacitat d’inserció laboral, però que li reporten uns bons diners per finançar les seves campanyes electorals. És més, l’Administració els enquadra en diferents categories de funcionariat (C o D) encara que tinguin el mateix nivell formatiu i facin la mateixa feina. És a dir, com un mer artifici burocràtic en què fonamentar una discriminació salarial a la recerca d’estalviar costos laborals.

Encara compten també amb el suport implícit de sindicats com CCOO i UGT, l’acció ha estat autoorganitzada pels propis treballadors i treballadores en assemblea, i no pensen dissoldre fins que les seves legítimes peticions siguin escoltades. No obstant això, aquest suport es pot convertir en una pesada espasa de Damocles ja que Comissions Obreres en el seu intent d’intervenir en el conflicte, i amb una clara manca de perspectiva política des del nostre punt de vista, ha optat per dirimir la qüestió en els despatxos i demanar als companys i companyes de manteniment que cessin en les seves accions de protesta, com a gest de bona fe. Volem denunciar que les cúpules sindicals s’entestin a renegar de la força dels carrers, que tantes vegades ens ha demostrat ser un element de pressió fonamental de cara a una victòria sindical, i optin per apartar els treballadors i treballadores de l’acció sindical, tractant de portar clarament a la despolitització, l’apatia i l’abandonament de la majoria social assalariada.

Rebel·lió al caciquisme
No és la primera vegada que la Junta ha d’enfrontar la rebel·lió de persones que hi treballen davant les condicions de misèria que imposa i la desarticulació de tots els drets socials i laborals conquerits pel poble. Un poble, l’andalús, que no aguanta més aquest sistema caciquil, un poble que es rebel·la i reprodueix lluites a passos de gegant, un poble que li retira el suport a les institucions —malgrat el blindatge de la llei d’Hont— i , sobretot, als carrers. En aquest sentit, és important recordar i aplaudir l’esforç i la perseverança dels companys i companyes d’INFOCA, fa poques setmanes, van estar 117 dies d’acampada davant del Parlament d’Andalusia reivindicant els seus drets laborals i que, en altres espais, encara segueixen lluitant. Al SAS, sense anar més lluny, diverses són les lluites en marxa en aquest mes. S’estan mobilitzant, a més de la plantilla de manteniment (que va començar a El Tomillar, posteriorment Madre de Diós del Rocío i ara a Macarena), els i les treballadores de la Fundació Pública Andalusa per a la Gestió de la Investigació en Salut de Sevilla (FISEVI), per les noves retallades en les seves condicions laborals que pretenen aplicar a partir de l’abril, i els dispositius de cures crítiques i urgències (DCCU), en protesta per la reducció de recursos humans i materials en equips mòbils i fixos. Si s’unissin les lluites del sector públic, que es rebel·len contra les polítiques d’austericidi i repartiment de la pobresa, ni tot el pes paralitzador de la burocràcia oligarca socialista podria evitar que conjuntament caminéssim cap a la victòria en la pròxima vaga general de tardor.

La força i convicció d’idees de qui porta tota la vida treballant, oferint-nos una sanitat de qualitat i mantenint unes instal·lacions que tots i totes fem servir en condicions òptimes, sempre m’alegra el cor. Les persones usuàries solem oblidar a aquests col·lectius de la sanitat, que són tan importants com qualsevol altre, ja que si no funcionessin les instal·lacions dels hospitals, de poc ens serviria tenir el millor personal mèdic i d’infermeria del món. La seva cara no és tan visible, però la seva lluita no ha de ser descuidada ni desatesa, ja que ens afecta en conjunt.

Els efectius de manteniment a l’Hospital Macarena han passat en 4 anys d’uns 140 persones en plantilla a només 60, gràcies a l’artifici progressista dels governs “sociolistos” de no contractar nou personal que reemplaci les jubilacions. Les que estan lluitant, a més, anticipen que probablement darrere de tot això hi hagi una maniobra a mig termini que busqui la subcontractació de les seves activitats a alguna empresa privada, privatitzant amb nocturnitat, traïdoria i per fascicles els drets que col·lectivament hem aconseguit en dècades de lluita social, com ja ha passat, d’altra banda, en altres hospitals de la ciutat, com el de Valme.

Donem suport a la lluita dels companys i companyes de manteniment del SAS, no podem quedar-nos de braços creuats davant més atacs a la classe treballadora doncs, probablement, no avui, ni demà però passat, quan vinguin a per la resta de nosaltres, serà massa tard.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×