Agenda

Apartheid 2015: protestes per la justícia social a Sud-àfrica

12/03/2015

Jesús Sabariego

Marikana-Platinum-Mine-Cape-Town-Protest-Charlie-Shoemaker-10-of-17

El passat febrer, les poblacions de Tsakane (Brakpan), al sud de Soweto, i a Thembelihle, al sud-oest de Johannesburg, han viscut varies manifestacions contra la precarietat de les condicions de vida de la població negra, per falta d’electricitat a les llars i serveis bàsics. Exigeixen al govern sud-africà el compliment dels drets humans i la justícia social. Les protestes s’han acabat saldant amb la mort de dos menors d’edat a causa de la brutal repressió policial. Els temibles Xarxa Ants, policies d’elit antiavalots, van irrompre de matinada amb tanquetes en aquestes comunitats obrint foc contra la població.

A més de les morts per impacte de bala dels dos escolars i desenes de ferits, romanen arrestades desenes de persones acusades de violència pública, a les que se’ls han imposat fiances i sancions extremament altes. El Front Unit sud-africà ha iniciat una campanya de recollida de fons per al pagament de les fiances i les multes imposades a persones empobrides que no tenen com a assumir-les, exigint la immediata llibertat de les empresonades sense proves.

Malgrat la repressió policial i la violació dels drets humans, activistes del Front Unit i altres moviments de les comunitats de Tsakane i Thembelihle han continuat amb les mobilitzacions. Per al proper 21 de març, amb motiu de la commemoració de la massacre de Sharpeville el 1960, s’està organitzant una marxa que instauri aquest dia com efemèride nacional contra la brutalitat policial, intentant centrar l’atenció dels mitjans de comunicació en la repressió a Tsakane i Thembelihle.

La història de les lluites contra l’Apartheid, el règim polític racista instaurat a Sud-àfrica per la minoria blanca descendent dels colons britànics i holandesos, va canviar després de la massacre de Shaperville en 1960. Civils desarmats reivindicaven els seus drets fonamentals en una manifestació pacífica i van ser brutalment reprimits i assasinats. Després de la matança, la policia va detenir més de deu mil persones a tot el país, es va declarar l’estat d’excepció, aguditzant la repressió, la tortura, els assassinats i les desaparicions, prohibint les organitzacions convocants d’aquella protesta, entre elles el Congrés Nacional Africà (ANC) de Nelson Mandela, i el Congrés Panafricà, els integrants van passar a la clandestinitat, l’exili o la presó, com el mateix Mandela.

En record d’aquesta massacre i després de l’onada mundial de protestes i manifestacions contra el govern sud-africà i l’Apartheid, alhora que als EUA creixia el moviment pels drets civils encapçalat pel Dr. Martin Luther King, i altres experiències com els Black Panthers , l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar el 1966 el 21 de març Dia Internacional de l’Eliminació de la Discriminació Racial.

Cal preguntar-se què passa doncs a Sud-àfrica i com és possible que, després de la fi de l’Apartheid i l’arribada de l’ANC al poder, el partit amb el qual Mandela va conquistar la presidència, la població negra continuï empobrida, sense recursos i accés a serveis bàsics, clamant pel compliment dels seus drets fonamentals i brutalment reprimida.

Després d’uns anys de certa pau social i bonança econòmica, la recessió i l’incompliment de les promeses de canvi per part del govern de l’ANC, encapçalat actualment per Jacob Zuma, s’han aguditzat les protestes i articulat moviments que en tot el país continuen clamant per millores en la vida de les persones mentre la repressió i la violència policial creixen paral·lelament. Només cal esmentar la repressió dels miners que protestaven per millores salarials el 2012 a Lammin. La pitjor massacre des del final de l’apartheid, en què van morir 32 persones a mans de la policia.

Aquests esdeveniments mereixen una anàlisi més complex i profund que aquell al qual podem dedicar-nos aquí, només cal apuntar tot just que si bé la transició democràtica a Sud-àfrica i els governs de l’ANC amb Mandela al capdavant van portar una certa pau social i la igualtat jurídica formal per a la població negra, la igualtat real dista encara molt de ser una realitat per a amplis sectors de la població. Aquesta situació, unida a la recessió econòmica global i al paper estratègic geopolític que juga Sud-àfrica, ens mostra clarament un estat d’apartheid econòmic manifest. El racisme, en el fons, no és una qüestió de raça, és una qüestió econòmica. Funciona com una ideologia que emmascara la desigualtat material, la profunda bretxa entre classes, per consolidar un model econòmic i ideològic d’explotació dels éssers humans i la natura que no és altre que el capitalisme neoliberal.

A Sud-àfrica, com en tants llocs sagnants d’aquest paradigmàtic Sud del món que pateix i pateix l’opressió capitalista, on van assumir la tasca de construir una societat justa i igualitària, inclusiva i democràtica van acabar traint als que havien donat suport a aquestes lluites. L’arribada al poder de l’ANC va servir per a una certa distribució de recursos i béns al principi, al costat de la creació d’un consens ampli que va desactivar les lluites durant un temps, a l’espera que la igualtat formal portés la igualtat material. Les promeses frustrades i l’agudització de la desigualtat, la construcció d’una nova elit, una nova oligarquia del partit en el govern aliada a l’hegemonia econòmica blanca, ha redundat en l’aprofundiment de la misèria de la població negra.

En aquestes dècades de govern de l’ANC i després de la mort de Mandela, nombroses protestes i moviments han aconseguit millores en les condicions de vida, aguditzant la repressió i la violència estatal i política. La discriminació racial ja no existeix en les lleis, però continua en la vida de la gent. Les protestes i els moviments des de baix no són sinó el símptoma evident de la violació dels drets pels de dalt i on radica l’única possibilitat real de canvi.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×