Agenda

Apunts després de l’atac a Charlie Hebdo: No a la islamofòbia!

09/01/2015

David Karvala

PASENMONNOM

1. Hem de rebutjar l’atac a les oficines de Charlie Hebdo. Aquest terrible atemptat és totalment injustificable. Totes i tots sentim la pèrdua de vides humanes i enviem el nostre condol a les famílies i amistats de les víctimes.

2. En termes humans, hi ha poc més a dir. Però s’estan dient moltes coses, que ja són de l’àmbit polític, i per tant es poden debatre (encara més quan es parla tant de la llibertat d’expressió). Si algú suggereix que el respecte a les persones assassinades exigeix guardar silenci, hauria de recordar la resposta de Charlie Hebdo quan els colpistes militars egipcis van assassinar un centenar de seguidors de la Germandat Musulmana al Caire. La seva portada del 10/07/13 es va titular “Massacre a Egipte: L’Alcorà és una merda … no para les bales”, amb un dibuix “divertit”, bales incloses, d’un musulmà estereotipat sent cosit a trets amb l’Alcorà entre les seves mans.

3. Les autoritats i els mitjans van començar ràpidament a parlar de “grups jihadistes”, descartant sense més la possibilitat que l’atemptat hagués estat obra de persones aïllades. El contrast amb la seva reacció davant atemptats comesos per coneguts feixistes -on neguen qualsevol significat polític, parlant de “llops solitaris”, “desequilibrats mentals”, etc.- és xocant.

4. De tota manera es demostra, una vegada més, que els atemptats terroristes no són la solució a les injustícies del món. A part de les persones assassinades en l’atemptat, les seves víctimes indirectes inclouran a milions de persones musulmanes que patiran una nova onada d’islamofòbia a França i per tot Europa.

5. L’extrema dreta ja s’està aprofitant de l’atemptat per guanyar adeptes. El grup que va organitzar la concentració de repulsa a l’atemptat a Barcelona va permetre que el partit feixista, Plataforma per Catalunya, participés impunement; segurament el mateix ha passat en altres ciutats. A tot el continent, caldrà reforçar la lluita unitària contra el feixisme, la dreta populista xenòfoba, i la islamofòbia.

6. Tristament, alguns sectors progressistes s’han sumat a aquesta islamofòbia. Es reconeix que els autors de l’atemptat no representen a la gent musulmana, de la mateixa manera que Breivik, que va matar unes 70 persones, o Bush, Blair i Aznar les guerres han costat potser un milió de vides, no representen a la gent cristiana . Tot i això es fan exigències a “la comunitat musulmana”, perquè es desmarqui d’aquests actes, que mai es van fer a “la comunitat cristiana” davant les altres atrocitats. Encara avui hi ha sectors de l’esquerra que neguen la naturalesa feixista del Front National, mentre es titlla de feixistes als autors de la massacre. Amb aquesta simplificació s’obre el camí a qualificar a tot l’islam polític -un espai molt divers- de “feixista”. És un error perillós; a Europa el feixisme és una amenaça molt més gran que l’islamisme més reaccionari. Alba Daurada, per exemple, té el suport de sectors de la burgesia, de diversos dirigents del partit governant i d’una part important de la policia. Que una persona jove i musulmana dels barris populars se senti atreta per una versió reaccionària de l’islam polític demostra que alguna cosa va malament a Europa. Però creure que aquesta persona amenaça a la democràcia tant com el feixisme és deixar-se portar pels prejudicis, no per l’anàlisi.

7. Moltes reaccions davant l’atemptat no només s’han solidaritzat amb les víctimes, sinó que justifiquen la línia editorial de la revista i la seva “llibertat d’expressió”. La veritat és que Charlie Hebdo fomenta el racisme contra la gent musulmana. Una de les seves portades, per exemple, titulada “Les esclaves sexuals de Boko Haram enfadades”, porta un dibuix de nenes prenyades, cridant “No toquin les nostres ajudes socials!”. És cert que també critiquen l’església catòlica i als feixistes, però això no treu el fet que fomenten mentides i mites sobre una minoria oprimida i reprimida com és la població musulmana a França.

8. Els diaris que en els anys 20 i 30 publicaven vinyetes antisemites no promovien la llibertat d’expressió, sinó que abonaven el terreny als nazis. Avui, quan la “guerra contra el terror”, que es justifica mitjançant la islamofòbia, s’ha cobrat centenars de milers de vides, i en un país com França -on el Front National és ara la primera força política- la llibertat d’expressió tampoc és una qüestió abstracta. Els estereotips fomentats per Charlie Hebdo amenacen els drets i llibertats de la població musulmana.

9. És indignant sentir com certs polítics a l’Estat espanyol parlen de la “inviolabilitat de la llibertat d’expressió”, quan han tancat diaris (de vegades torturant als seus redactors), han empresonat a rapers i anarquistes per les seves cançons o les seves idees, han negat la llibertat d’expressió a independendistes, comunistes, antifeixistes … i ara ens volen imposar la “llei mordassa”.

10. A França, no només la dreta, sinó gran part de l’esquerra institucional i fins i tot de l’esquerra radical han promogut la islamofòbia; per exemple, exigint la prohibició del hijab, o titllant l’islam polític de feixisme. L’esquerra francesa s’ha mobilitzat poc enfront dels atacs imperialistes contra les poblacions de l’Orient Mitjà, excusant-se en el seu rebuig a l’islamisme. L’esquerra “leninista” de tot Europa ha de recordar el principi bàsic de Lenin; cal ser la tribuna de la gent oprimida.

11. Cal rebutjar aquest atemptat, però també entendre que és fruit d’un problema més general. Més islamofòbia i més repressió no són la solució, sinó que són part del problema. El sistema actual genera guerres, pobresa, opressió, injustícia, racisme … ens perjudica a tota la classe treballadora. Necessitem una resposta unitària de classe, i això requereix que rebutgem els intents de dividir-nos en funció de la religió o “raça”. L’esquerra combativa i antiracista ha d’enfortir els nostres llaços de solidaritat amb la gent musulmana als barris populars. Les persones musulmanes no són un “ells” al qual hem de témer; són part del mateix nosaltres que tenim la possibilitat i la necessitat de canviar aquest món.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×