Agenda

Apunts sobre el personalisme de Pablo Iglesias

15/05/2014

Víctor Casas Pou

pablo-3

No és poca la gent que veu Podem com una estructura buida, únicament orientada a la major glòria i satisfacció de l’ego de Pablo Iglesias.

El primer que caldria dir, és que aquesta iniciativa, no sorgeix del no-res. Molta gent que portava indignada, mobilitzada (i fins i tot organitzada), massa temps, va veure que gràcies al fet que hi va haver qui va decidir “Moure fitxa”, s’obria la possibilitat d’un procés clarament aglutinador. Perquè la iniciativa va fer una (encertada) composició de lloc sobre la conjuntura existent. En primer lloc hi ha una majoria social atomitzada (mobilitzada/no mobilitzada), que comparteix certs consensos per oposició (un sentit comú que pivota al voltant del que no es vol o sobre qüestions que generen rebuig); en segon lloc hi ha una desafecció brutal respecte als partits i institucions; en tercer lloc aquesta és una societat conformada entorn de la cultura de l’espectacle i de la immediatesa pròpia de les xarxes socials. Per tant és imperiosa la necessitat de valer-se d’eines i estratègies que connectin les tres premisses anteriors;

Davant d’aquest diagnòstic, seria ridícul no entendre que, ha estat necessària la irrupció d’una personalitat mediàtica, (re)coneguda més enllà de l’espectre natural de la seva adscripció ideològica, la qual pogués provocar un reposicionament social.

Les primeres persones interpel·lades van ser Ada Colau o Alberto Garzón. Com que no es van posicionar, Pablo Iglesias va fer un pas endavant.

Aquesta necessitat de lideratges com a catalitzadors del procés, és la mostra més palpable que estem en una posició de debilitat estructural, i que hem de fer servir les formes i mitjans de l’enemic per intentar aconseguir algun resultat.

Per això, em sembla molt còmode, però sobretot molt cínica, la postura de qui veu en aquesta sobreexposició pública una mera qüestió d’egolatria, de pur interès personal. Per contra, el que hauria de percebre, és algú que s’ha atrevit a acceptar el desafiament, entrar en un cercle mediàtic gens agradable, introduir nous enfocaments en el discurs dominant, i, en darrer terme, recaptar un cabal de “legitimitat” suficient com per atrevir-se a conformar una alternativa rupturista. Perquè no tot són avantatges com alguns s’entesten a veure.

Per als crítics, la mostra evident d’aquest nou messianisme, ve de la mà de l’elecció del logo de la papereta electoral (compte! No del partit) on figura la cara d’Iglesias. Encara que xocant i contradictòria, té una explicació: s’ha detectat un important diferencial entre el percentatge de coneixement del candidat i el coneixement de la iniciativa (fenomen insòlit). I davant els escassos recursos amb què es compta, obviar aquesta carta potser no fos el més intel·ligent, ja que molta gent decidirà el seu vot (amb molts partits nous) a la mateixa taula electoral. Així que en clau electoral, el raonament crec que aportarà més vots dels que traurà.

Una altra qüestió és si aquesta decisió exemplifica la naturalesa horitzontal de la iniciativa. És evident que no, però aquesta decisió se circumscriu a un període electoral limitat.

El desbordament que ha suposat Podem és difícil d’organitzar i articular de manera coordinada i harmònica. El dia 26, començarà un procés de molta més calada, quan des de la base s’estableixin noves dinàmiques i es redistribueixi el poder i la capacitat de decisió. Les circumstàncies, han obligat a utilitzar el major capital mediàtic perquè la iniciativa arrenqués. S’ha d’assumir el repte de dotar-se d’ un lideratge col·lectiu, coral.

No tenir en compte les demandes d’horitzontalitat i transparència, suposaria una fallida irreversible del múscul (i també de l’essència) del moviment. Hi ha un enorme capital humà, una immensa capacitat intel·lectual i crítica, que percep que s’està gestant un moviment estratègic de primera magnitud, i per això, s’estan transigint certes qüestions. Però passat el 25, no es toleraran decisions que no tinguin en compte a la massa social. I això comença per repartir entre tots i totes la càrrega que fins ara, ha recaigut principalment en un sol individu.

Es poden criticar moltes coses, però la veritat és que Podem ja és una realitat.

Víctor Casas Pou és membre del cercle de Podem a Compostela

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×