Agenda

Atur, mineria i medi ambient a la conca minera de Huelva

15/04/2013

Per Jesús M. Castillo. Durants els últims mesos, formacions polítiques com Izquierda Unida (IU) o sindicats com Comissions Obreres (CCOO) i el Sindicat Andaluz de Trabajadores/as (SAT) a la conca minera de Huelva s’han mobilitzat en pro de l’impuls de la mineria a les províncies de Huelva i Sevilla.

Els avenços tecnològics, units a l’ascens dels preus dels minerals metàl·lics en els mercats internacionals, tornen a fer atractiva la Faixa Pirítica del sud-oest peninsular. La mineria en aquesta zona es remunta a fa milers d’anys, però la seva industrialització es va realitzar al segle XIX, quan transnacionals angleses van explotar grans mines a cel obert amb impactes socioambientals dramàtics. De fet, va ser en aquesta època quan famílies mineres i agricultores afectades per la crema del mineral in situ (en monticles coneguts com a ‘teleras’) van formar la ‘Lliga antifums’ (1888). Aquest moviment ecologista va aconseguir el seu objectiu en impedir la crema del mineral en les mines; això sí, després d’una lluita molt dura contra la multinacional anglesa, que comptava amb el suport del govern espanyol i la seva guàrdia civil.

Amb l’avanç del segle XX, la mineria aniria decaient a la zona, amb les empreses transnacionals dirigint-se a països empobrits a la recerca de mà d’obra barata i legislacions ambientals molt deficients, quan no inexistents. L’últim símbol d’aquesta fase, amb una mineria molt impactant socialment i ambiental, i subvencionada amb fons públics, podria ser l’accident miner de l’empresa sueca Boliden-Apirsa a Aznalcóllar l’any 1998; accident que va contaminar centenars d’hectàrees de rius, terres agrícoles i maresmes de Doñana amb llots tòxics carregats de metalls pesants. El recent impuls, ja al segle XXI, de l’activitat minera a la Faixa Pirítica té com a màxim exponent l’obertura el 2009 de l’enorme mina ‘Cobre Las Cruces’ al costat de la ciutat de Sevilla per part d’una empresa transnacional canadenca, en la qual hi treballen unes 800 persones i que ha contaminat les aigües de l’aqüífer Boira-Posades amb metalls pesants.

Sens dubte, amb xifres d’atur superiors al 34% a Andalusia, i de més del 60% entre el jovent, el xantatge empresarial que dóna a triar entre medi ambient de qualitat i ocupació està a l’ordre del dia. D’aquesta manera, es pressiona perquè acceptem impactes socioambientals derivats d’activitats productives a canvi de “creació d’ocupació”. Aquesta posició és comprensible en l’empresariat, obsessionat per augmentar els seus beneficis. No obstant això, les organitzacions socials progressistes no poden caure en aquest xantatge sense sentit, perquè ¿per a què volem treball sense la salut i sense la qualitat de vida que ens dóna un entorn de qualitat? Més encara quan són les capes socials amb menys ingressos les que més pateixen els impactes socioambientals. En aquest context, posicions com la de CCOO i UGT a la mina d’Aznalcóllar després de l’accident miner del 1998 enfrontant la protecció de Doñana amb les ocupacions, alineant-se amb la posició empresarial, són totalment errades.

La mineria no és una sortida favorable a la gravíssima situació de desocupació per a la gent treballadora de les comarques mineres de Sevilla i Huelva. La història ens mostra que les explotacions mineres controlades per empreses transnacionals (es tracta d’un sector que requereix fortes inversions que no es troben a l’abast, per exemple, de cooperatives locals) famolenques de beneficis són un forat negre de subvencions públiques i concentren els beneficis en unes poques mans al mateix temps que destrueixen el nostre entorn i la nostra salut. Hi ha altres sectors productius sostenibles que, ben gestionats i repartint els seus beneficis, poden generar tants o més llocs de treball i més qualitat de vida que la mineria, com el turisme rural, l’artesania, l’agricultura, la ramaderia i la silvicultura ecològiques, o les energies renovables. Sectors que es veuen afectats molt negativament, quan no impossibilitats, per la mineria.

Jesús M. Castillo és professor d’Ecologia a la Universitat de Sevilla, delegat del Sindicato Andaluz de Trabajadores (SAT), activista anticapitalista a En lluita i autor del llibre Trabajadores y Medio Ambiente.

—–

Rep més informació sobre En lluita, anticapitalisme i revolució

Pots llegir també el diari d’aquest mes En lluita

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×