Agenda

Aturar el feixisme és possible i necessari

08/12/2015

Redacció En lluita

fn

La victòria de l’ultradetrà Front Nacional (FN) a l’Estat francès a la primera volta de les eleccions regionals franceses és una molt mala notícia. Potser, al final el Partit Socialista Francès (PSF) i els Republicans de Sarkozy acabin trobant la manera de fer llistes conjuntes per a la segona volta i evitar que el FN es faci amb el poder regional. Aquest mecanisme d’unificar llistes a la segona volta, ha estat el que han utilitzar PSF i republicans per enfrontar al Front Nacional. Això ha anat passant des que l’any 2002 Jean Marie Le Pen va obtenir un 16,9% del vots a la primera volta de les eleccions presidencials i ara ens trobem amb pràcticament un 30% dels vots. A la vegada, durant tots aquests anys, tant la dreta neoliberal francesa com el partit socialista han incorporat part del discurs ultranacionalista del FN; ja sigui en qüestions imperialistes, com les guerres de Mali, o en la immigració i la islamofòbia, especialment.

En el darrer cicle electoral el Partit Socialista Francès va aconseguir una victòria aclaparadora a totes les eleccions franceses, reflectint el rebuig de les classes populars a les polítiques conservadores de Sarkozy. Tanmateix l’executiu d’Hollande ha estat incapaç de realitzar cap política en sentit contrari al neoliberalisme i amb el nomenament de Manuel Valls com a primer ministre ha derivat cap el neoliberalisme més descarnat. Així, i no per primer cop a la història, la oportunitat de l’esquerra ha estat malbaratada per la socialdemocràcia.

Després dels horribles atemptats de París, les retallades de llibertats adoptades per l’executiu d’Hollande i secundades fins hi tot pel Partit Comunista, han legitimat la retòrica autoritària del Front Nacional. En resum, la trajectòria dels grans partits francesos de polítiques socials regressives i injustes en matèria econòmica i de llibertats només han legitimitat el Front Nacional. Tot i així, Marine Le Pen no hagués aconseguit situar-se, retòricament, com la defensora de les classes populars franceses tant sols per aquests motius.

Durant anys, i encara avui, tant l’esquerra anticapitalista com la socialdemòcrata radical no han tingut cap estratègia definida contra el Front Nacional. En uns primers anys van dir que parlar del Front Nacional era donar-li un públic que no tenia. Després, veient que els feixistes creixen en contextos de crisi si no se’ls conté abans, van adoptar el discurs de lligar la lluita antifeixista com a indissociable de les lluites contra les polítiques securitàries, racistes, militaristes i antisocials. Certament el sistema capitalista i les seves injustícies són el brou de cultiu del feixisme, i mentre existeixi el capitalisme existirà l’amenaça feixista, però és absolutament erroni partir de la premissa que per lluitar contra el feixisme en primer lloc s’hagi de ser anticapitalista. D’altra banda, vegada lluitar contra el FN vol dir anar contra la islamofòbia i això significa lluitar unitàriament amb gent musulmana, afrontant els debats que calgui.

A Catalunya la tasca que ha fet i fa Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) de denúncia i per desemmascarar Plataforma per Catalunya ha aconseguir derrotar-la quan encara no era prou forta (aquest va ser sempre uns dels temors de Hitler). A l’Estat francès això vol dir des de l’esquerra anticapitalista, començar a articular un espai específicament enfocat a explicar a les classes populars el que realment significa el Front Nacional. Com demostren els pronunciaments tant de sindicalistes de la CGT com de les bases del Partit Comunista i del PSF existeix un espai social d’esquerres disposat a mobilitzar-se contra el feixisme.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×