Agenda

Autoorganització per fer i guanyar el referèndum

30/09/2016

Mireia G. membre d'En Lluita i de la CUP

fotocom

La resistència de la CUP-CC a acceptar un president amb molts vincles amb la família Pujol i que va haver d’entrar en helicòpter al parlament per aprovar uns pressupostos nefastos per a les classes popular, així coma acceptar un full de ruta inconcret ha permès definir clarament com donar sortida a aquesta legislatura excepcional. Cal recordar que tot un batalló mediàtic va practicar allò que es va anomenar #pressingCUP amb expressions tan celebres com #MasoMArç. El mateix va passar amb els pressupostos 2016. Durant més d’un mes una munió de tertulians asseguraven que uns pressupostos per 3 mesos eren imprescindibles tant per l’escola inclusiva com per fer avançar el procés. Doncs ni una cosa ni l’altre, el departament d’ensenyament va trobar,miraculosament,després de dues mobilitzacions consecutives els diners necessaris i tan sols ahir el president de la Generalitat afirmava que al setembre de 2017 hi haurà un referèndum vinculant.

Aquests fets demostren que el paper de la CUP-CC ha estat sempre la d’accelerar el procés i sobretot concretar el camí. L’esforç que ha fet la militància de la CUP-CC per mantenir-se com un espai polític independent amb capacitat per a fer propostes al moviment s’ha de posar en valor. La CUP-CC ha lluitat i ho de continuar fent amb totes les seves forces contra el processisme per ajudar a culminar el procés.

De fet desprès de la declaració del 9N poc s’havia complert, ni s’havia ignorat o desobeït al Tribunal Constitucional, en acceptar-se totes les seves decisions ni tampoc s’ha desenvolupat hisenda pròpia, que tal i com reconeixien fonts del govern, es troba en un estadi autonòmic.

En Carles Puigdemont ha dit que el referèndum tindrà lloc, que primer s’ha de fer un últim intent de demanar al govern del’Estat un pacte per a fer-lo de manera acordada i que per tirar endavant el referèndum caldrà superar el tràmit de l’esmena a la totalitat dels pressupostos i aprovar-los.

Pel que fa a demanar el pacte serà la divuitena vegada que s’intentarà arribar a un acord amb el govern de l’Estat i molt probablement tindrà el mateix resultat que les anteriors ocasions, un no rotund.

En quant als pressupostos de nou se’ls intenta dotar d’una capacitat que no tenen. El pressuposts no són l’eina per fer la independència, ni a les repúbliques bàltiques ho van ser (per citar un dels exemples on més ha mirat el moviment ) ni a cap altra procés d’independència. La veritable eina per assolir la lliure determinació és la voluntat política de transformar els anhels de llibertat en els mitjans per fer-ho possible. Si apareguessin partides als pressuposto,s per finançar el referèndum, podrien ser considerades com a un indicador de la voluntat de ruptura, tanmateix, molt probablement serien suspeses pel Tribunal Constitucional i de nou tan sols quedaria la voluntat política d’aplicar-les. Per altra banda voler forçar a la CUP-CC a aprovar uns pressupostos que no reverteixen les polítiques neoliberals tan sols resta base social a l’independentisme. I sobretot d’aquells sectors on més escassa és la implicació amb l’independentisme, que no són altres que sectors més populars que abominen de l’stablishment. Per tant voler fer co-partícep a la CUP-CC de les polítiques neoliberals no contribueix en res a la independència sinó que és de nou un intent d’acabar amb la seva independència política de la CUP-CC i desdibuixar el seu projecte.

Quant el president Carles Puigdemont amenaça amb eleccions si no s’aproven uns pressupostos està intentant posar de nou la por al cos al moviment independentista. Si vol uns pressupostos aquests han de fer un gir en molts aspectes, com la fiscalitat progressiva, la fi del paradigma neoliberal encarnat a la llei d’estabilitat pressupostària, les prioritats entre el sector públic i privat d’educació i sanitat, la defensa del territori i les energies renovables i redistribuir els beneficis del turisme, en resum un pla de rescat social.

No es pot oblidar que l’autèntic motor del que està passant és un moviment popular que des de 2006 fins ara no ha parat de mobilitzar-se. Avui en Carles Puigdemont a RAC1 tan sols ha pogut respondre a títol personal sobre que passaria si l’Estat ofereix el pacte fiscal, per tant al PDC encara queda gent que no està disposada a anar fins al final i arribar a un acord que asseguri el seu estatus.

Transigir que la legislatura s’allargui fins a 21 mesos i plantejar la data just després d’acabar l’estiu, per poder utilitzar l’Onze de setembre coma tret de sortida de la campanya, no sembla gaire bona idea. Atès que durant l’estiu la mobilització social necessària per a garantir el referèndum pot ser molt menor.

Cal també organitzar els comitès cívics i institucionals per organitzar el referèndum territorialment.

Cal anar organitzant el cos social que ha de fer la campanya porta a porta per afavorir la participació i el debat sobre perquè pot ser beneficiosa la independència. Aquests comitès representarien l’esquelet de la mobilització social necessària per afrontar la prohibició de l’Estat.  Cal anar pensant en com articular des les entitats sobiranistes,als sindicats que aposten per la lliure determinació  inclús des de la unilateralitat, per afrontar l’enorme repte de la confrontació democràtica amb l’Estat.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×