Agenda

Brasil: desperta un moviment de masses

25/06/2013

Per Henrique Sanchez. La setmana passada va ser testimoni de l’aparició del moviment de masses més gran vist a Brasil des de fa 20 anys, quan es van produir les mobilitzacions per destituir Fernando Collor -expresident identificat amb sectors ultraconservadors i involucrat en trames de corrupció.

Tot el procés es va iniciar amb la revolta popular contra l’augment de tarifes del transport públic a les principals ciutats. A principis de juny, tant el govern municipal del Partit dels Treballadors (PT) com el govern de l’estat del Partit Social Demòcrata Brasiler (PSDB) van decidir augmentar les tarifes del transport públic municipal de São Paulo i trens metropolitans.

Per iniciativa del Moviment Passe Livre (MPL), la lluita per la derogació de la pujada de les tarifes va començar fa dues setmanes amb l’adhesió del jovent, i es va anar radicalitzant i fent-se cada vegada més massiva.

El MPL va ser creat al Fòrum Social Mundial de Porto Alegre el 2005, quan va reunir a grups locals i activistes en defensa del transport públic i gratuït com a part del dret a la ciutat. Encara que es tracta d’un moviment social sense vincles partidaris, MPL té un caràcter anticapitalista, constitueix l'”esquerra social” brasilera.

Mesos abans, les lluites victorioses a Porto Alegre i altres ciutats brasileres havien demostrat que la mobilització popular era capaç de retirar l’augment de les tarifes del transport públic.

Les protestes van continuar a São Paulo, amb la participació de desenes de milers de joves, gent treballadora i activistes socials que van col·lapsar la ciutat més gran del Brasil.

En lloc d’obrir les negociacions i complir amb les demandes del moviment, els governs del PT i PSDB van respondre amb una dura repressió policial i les detencions arbitràries d’activistes amb el suport dels mitjans de comunicació burgesos.

La violenta repressió policial del 13 de juny contra les manifestacions pacífiques a São Paulo i també a Rio de Janeiro va ser el detonant perquè revolta adquirís una dimensió nacional i de masses.

Va ser llavors quan els moviments que lluiten per l’accés a l’habitatge van fer una jornada nacional de lluita per la reforma urbana. Hi va haver protestes a Brasília i Rio de Janeiro contra les inversions públiques en els estadis del Mundial de Futbol de 2014, en detriment dels serveis públics.

Victòries
Ràpidament, el moviment va prendre una dimensió nacional amb la convocatòria de protestes multitudinàries a ciutats de tot el país per la derogació de l’augment de les tarifes del transport públic i contra la inversió pública i els impactes socials del Mundial.

La intransigència del govern no ha pogut contenir l’enorme creixement de l’autoorganització popular i de la mobilització als carrers. Finalment, el moviment ha aconseguit una gran victòria amb la derogació de la pujada dels preus del transport públic a São Paulo, Rio de Janeiro i en diverses altres ciutats.

A més de la derogació, una altra gran victòria del moviment és el fet d’haver despertat la confiança de milions de persones joves i treballadores en l’acció col·lectiva com el camí a seguir per a altres lluites i conquestes socials. Les protestes han portat als carrers dels suburbis de São Paulo a milers de persones treballadores i pobres que reclamen els seus drets i un procés de transformació radical.

D’altra banda, és inevitable que els sectors conservadors i ultra conservador també es moguin i surtin al carrer. Els mitjans de comunicació burgesos, que abans condemnaven el moviment, s’han vist obligats a revisar la seva posició i ara tracten de buidar el contingut polític radical que expressava el moviment en el seu inici.

Minories feixistes també tracten de prendre avantatge de la desconfiança popular cap a tots els partits i organitzacions que s’enfronten a la crisi de legitimitat de l’Estat brasiler i dels partits tradicionals. Durant el massiu acte de celebració de la victòria de la derogació de les pujades de tarifes a São Paulo, organitzacions d’esquerres i moviments socials van ser fustigats i agredits per aquests grups.

A causa de la tradicional tendència de la dreta brasilera al colpisme, part de l’esquerra està preocupada per la possibilitat que sectors ultraconservadors tractin de cooptar el moviment per a un intent de cop d’Estat. Això es descarta pel mateix caràcter difús del moviment de masses, amb demandes populars vinculades d’alguna forma a reivindicacions històriques dels moviments socials.

L’experiència recent del moviment de masses a Egipte, Tunísia i altres països demostra que la polarització política és inevitable i les possibilitats estan obertes, així que és hora de romandre als carrers al costat de les demandes populars, com el transport públic i gratuït defensat pel MPL.

Cal que l’esquerra anticapitalista i radical aconsegueixi forjar un front únic amb les organitzacions obreres i populars i activistes socials, i dins d’aquesta unitat, que mantingui la seva pròpia identitat amb la construcció d’un pol anticapitalista i revolucionari amb totes les forces socials i polítiques en el camp de l’oposició d’esquerres als governs del PT i del PSDB i la seva oposició de dretes.

Henrique Sanchez és un activista social i socialista revolucionari a São Paulo.

—–

Rep més informació sobre En lluita, anticapitalisme i revolució

Pots llegir també el diari d’aquest mes En lluita

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×