Agenda

CIEs: llocs que semblen presons…i ho són

17/06/2013

Per Adelina Cabrera. Imagina que et posen una multa de trànsit i no la pagues. Posa per cas que un policia acudeix a ta casa, et deté i se t’emporta a l’oficina de la Direcció General de Trànsit on et tanca en una sala i et diu que no podràs eixir fins que abones el que deus. En termes jurídics, una situació imaginària així rebria el nom de “privació de llibertat administrativa” o “internament per sanció administrativa”, per exemple.

Si no existeixen aquestes expressions és perquè l’article 95 de la Constitució Espanyola estableix: “l’administració civil no podra? imposar sancions que directament o subsidiàriament impliquen privació de llibertat”. L’única raó per la qual es pot privar de llibertat a algú a l’Estat espanyol és per la comissió d’un delicte, i no per una falta administrativa com la que genera una multa. Els delictes estan recollits només al Codi penal i les infraccions administratives a lleis diverses que impliquen a l’Administració. La diferència entre un delicte i una infracció administrativa és qualitativa: es considera que les lleis que imposen delictes protegeixen drets més importants.

Doncs bé, imagina ara que eres una dona de Pakistan i no has renovat els papers que regularitzaven la teua situació a Barcelona. Posa per cas que un policia et veu pel carrer, et deté i et porta a un edifici inidentificable on et tanca en una sala i et diu que no podràs eixir fins que no es tramite la teua expulsió de l’Estat. Has comés una infracció administrativa, com quan vas deixar de pagar la multa, però en aquesta ocasió que et tanquen a una sala no és una situació imaginària. És el que els ocorre a moltes persones migrades que viuen en situació irregular. La fórmula jurídica rep el nom d’“internament d’estrangers”.

La Llei Orgànica d’Estrangeria (LOEs) de 2000, modificada per última vegada el 2011, preveu l’internament com a mesura cautelar o preventiva per a les persones estrangeres que tenen obert un expedient de retorn o d’expulsió. O siga, tanca les persones migrades per a controlar-los mentre se’n tramita l’expulsió de l’Estat. Els centres on es reclouen depenen del Ministeri de l’Interior i reben el nom de Centres d’Internament d’Estrangers (CIE), encara que l’últim reglament que desenvolupa la Llei Orgànica els anomena “centros de estancia controlada de extranjeros”. La fórmula demostra que la capacitat de l’Estat d’inventar eufemismes no té fronteres.

La LOEs també disposa que els CIEs han de tindre caràcter no penitenciari. Així, pensaria el legislador, faig com que respecte l’article 95 de la Constitució i evite les crítiques de criminalització. De res no li ha servit a l’Estat, però, que ja ha rebut colps de diverses organitzacions de lluita pels drets humans. Amnistia Internacional, SOS Racisme o el Defensor del Pueblo, entre d’altres. Les veus crítiques exigeixen el tancament dels CIE com a objectiu final i principal. A més, lluiten per denunciar les males condicions en què es troben els huit centres que hi ha actualment repartits per l’Estat.

Un d’aquests CIE està situat a la comissaria de Sapadors, a València. A l’inici de 2010 es va constituir a la ciutat la Campaña por el Cierre de los CIE, integrada per una trentena d’organitzacions i plataformes de defensa dels drets de les persones migrades. Fa poc la campanya elaborà un informe que denuncia les condicions a què estan sotmesos les persones internes. Els centres no estan habilitats per a albergar tantes persones com hi ha, els serveis sanitaris són deficients, els contactes amb l’exterior estan burocratitzats i els objectes bàsics d’higiene íntima no són de fàcil accés. L’informe també recull els testimonis d’agressions patides: insults, vexacions i, fins i tot, maltractaments físics.

A Sapadors, el 2010, es va donar un cas escabrós de càstig col·lectiu. Algunes persones internes relaten que agents de la policia i dels cossos antiavalots que custodien el centre els van treure al pati la nit de Nadal sense roba d’abric i els van obligar a mantindre els braços en alt durant un temps. La Campaña por el Cierre de los CIE va denunciar els fets al jutjat corresponent, el qual, davan la gravetat dels testimoniatges, va iniciar una investigació. Immediatament la Policia Nacional del CIE va iniciar el tràmit d’expulsió del ciutadà equatorià que anava a ser el principal testimoni de l’acusació. En aquest cas va ser possible que l’home testificara abans de ser expulsat. Tanmateix, s’han donat altres casos similars en què els abusos han quedat impunes perquè s’ordena i s’executa l’expulsió immediata de les persones que han de testificar en contra.

Al tancament de les fronteres a l’exterior, les detencions amb criteris racistes o l’empresonament massiu dels immigrants se sumen els CIE com un exemple més del gir punitiu que va prendre la política migratòria europea a partir dels anys 70. En les últimes dècades s’ha exacerbat un model de frontera que s’obri al sud empobrit només quan al nord hi ha necessitat de força de treball explotable. Només el turista cosmopolita té accés directe arreu. Davant d’això, la política de fronterització de la UE continua agreujant les mateixes desigualtats que fomenten les migracions contemporànies.

Volíen mà d’obra barata i van arribar persones.

Adelina Cabrera és membre d’Estudiants En lluita

—–

Rep més informació sobre En lluita, anticapitalisme i revolució

Pots llegir també el diari d’aquest mes En lluita

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×