Agenda

Com l’1% va conjurar una tempesta monstruosa

08/11/2012

Per Chris Williams. No hi ha gaire dubte que les tempestes monstruoses i combinades antinaturalment són un tast del futur que ens espera sota un sistema econòmic que ha impulsat les forces de la natura cap a una situació de furiós xoc i desencaix, mentre seguim bombejant més i més gasos d’efecte hivernacle a la nostra atmosfera i més porqueria industrial als nostres pulmons.

És, per tant, prou adequat fer al·lusió a la gran obra de Mary Shelley i donar el nom de “Frankenstorm” a la confluència entre l’huracà Sandy i el front de baixes temperatures que creuava el nord-est d’Estats Units. Shelley llençava una crítica simbòlica de les dinàmiques internes del capitalisme i la societat de classes a Frankenstein, quan Víctor explica la història de les forces incontrolables que ha alliberat com a resultat de la compulsió a seguir amb el seu projecte, malgrat els senyals d’alerta que proliferen al seu voltant. Aquesta obsessió i alienació del seu voltant es correspon amb la insaciable ànsia de beneficis del monstre capitalista, que consumeix recursos i vides del nostre planeta per créixer.

Importants analistes del clima com el Doctor Kevin E. Trenberth defensen que el canvi climàtic provocat pels éssers humans és part de la causa per la qual l’huracà Sandy ha estat “l’huracà més gran de la història de l’Atlàntic”: “l’augment de la temperatura de la superfície del mar, a la qual l’escalfament global hi contribueix en 0,6 graus Celsius, fa augmentar la humitat de l’atmosfera, i això és com benzina per una tempesta tropical”.

A mesura que el clima s’escalfa, aquests efectes augmentaran, portant-nos a fenòmens més extrems, tant inundacions com sequeres. I s’escalfarà, no perquè no tinguem alternatives energètiques als combustibles fòssils, sinó perquè són massa profitosos com per canviar-los. En aquest sentit, no s’està fent res a nivell internacional per posar fi a les crisi ambiental i social, íntimament intricades.

Això es fa evident en termes de producció petrolífera, que juntament amb la d’altres combustibles fòssils ha d’arribar al seu pic i començar a decréixer en els propers cinc anys per evitar un canvi climàtic irreversible, d’acord amb l’Agència Internacional de l’Energia.

A més de l’augment dels beneficis de les companyies petrolieres gràcies al preu del petroli, l’Era Obama ha contribuït a encetar noves exploracions i incrementar l’extracció, i es preveu que seguirà sent així fins el punt que EEUU superarà Aràbia Saudí com a major productor de cru l’any 2020. I no només això: les exportacions de carbó han adquirit nivells rècord a causa de l’expansió d’un altre combustible fòssil: el gas natural per ‘fracking’. Així, encara que les emissions de CO2 d’EEUU s’han reduït gràcies al tancament de centrals elèctriques de carbó i han estat reemplaçades per centrals de gas (amb les altres conseqüències mediambientals desastroses que comporta el procés de ‘fracking’), les empreses carboneres d’EEUU estan en bonança, mentre que les emissions totals del planeta no s’han reduït.

No hem d’oblidar tampoc que després del vessament de cru al Golf de Mèxic, la Casa Blanca va aprovar una moratòria dels permisos de perforació submarina; dos anys després els permisos garantits al mateix Golf es troben al nivell de 2007, i probablement el superaran aviat.

La “Frankenstorm” Sandy ha arribat als EEUU enmig de la campanya electoral per la presidència del país i, curiosament, a cap dels debats presidencials s’ha esmentat el canvi climàtic; més aviat, quan s’arribava a la qüestió de l’energia, els dos candidats semblaven competir per quin cremaria majors quantitats de combustibles fòssils.
Així, la qüestió és: Com posicionar-se davant les eleccions? Com diu Chris Hedges al seu article: “L’elecció del novembre no és una batalla entre el candidat republicà i el demòcrata. És una batalla entre les elits econòmiques i nosaltres. I si no ens fiquem immediatament en aquesta batalla, estem acabades, tal com han deixat clar els experts del clima”.

Com apunta Hedges, històricament només hem guanyat quan ens hem organitzat independentment, quan hem construït moviments i partits polítics fora i en contra del sistema bipartidista. Aquests moviments tenen el poder d’influir en el discurs dominant, com va passar amb Richard Nixon als anys 70.
Així doncs, sembla més interessant treballar amb el poble, forjar aliances i construir un moviment pel clima amb qui vulgui lluitar contra la classe dirigent durant els propers quatre anys, que anar a votar el 6 de novembre el “mal menor” de dos representants de l’1%.

Per molts ambientalistes, és més fàcil imaginar-se la fi del món que la del sistema capitalista; però, si no ens desfem del capitalisme, no hi ha un món possible a imaginar. Cal, doncs, construir un moviment ampli de base per lluitar per reformes que frenin desastres com la “Frankenstorm” Sandy, però alhora visualitzar i avançar cap a un nou sistema basat en la cooperació, la democràcia real, producció sostenible segons les necessitats, fonamentant-se en la confiança entre la gent i l’interès de les generacions futures. Igual que el Dr. Frankenstein, el capitalisme ha creat el seu propi botxí, en la forma de treballadores, camperoles i comunitats organitzades lluitant als carrers, els camps i els boscos per la nostra pròpia emancipació i la del planeta.

Chris Williams és autor de Ecology and Socialism: Solutions to Capitalist Ecological Crisis, on explica què faria falta per realment començar a actuar contra el canvi climàtic.

Aquest article és una versió reduïda de “How the 1 Percent conjured a monster storm”. Els enllaços pertanyen a l’article original.

Traduït de l’anglès per Diego Garrido.

—–

Estas d’acord amb nosaltres? Rep més informació sobre En lluita, anticapitalisme i revolució

Pots llegir també el diari d’aquest mes En lluita

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×