Agenda

Com podríem repartir la riquesa? A propòsit de la renda bàsica

11/02/2014

Jesús Castillo

Foto: http://assembleadeaturats-barcelona.blogspot.com.es

Foto: http://assembleadeaturats-barcelona.blogspot.com.es

El debat sobre la ‘renda bàsica’ o la ‘renda universal garantida’ —una paga per a tota persona major d’edat amb l’objectiu que pugui portar una vida digna— ha tornat al debat polític sobre les alternatives per a una sortida de la crisi favorable per a la classe treballadora.

Sens dubte, l’argument fonamental a favor de la una renda bàsica universal no és en absolut menyspreable. Una mesura com aquesta fomentaria el repartiment de les riqueses, obtingudes pujant els impostos a les grans fortunes i lluitant contra el frau fiscal. Així, la renda bàsica fomentaria que molta gent sortís de la pobresa, acabant amb la fam i els desnonaments per a moltes famílies. Un complement salarial com aquest seria especialment útil ara que les condicions laborals s’estan s’estan precaritzant a marxes forçades, i molta gent segueix vivint en el llindar de la pobresa malgrat tenir una feina —temporal, malament pagat i a temps parcial, normalment.

Compartint, sens dubte, l’objectiu de repartir les riqueses, no obstant això, crec que una proposta com la renda bàsica no és encertada en el moment actual.

Em semblen més interessants socialment altres formes de redistribució de les riqueses, com el repartiment del treball (mantenint salaris), inversions públiques per a la creació d’ocupació (ex. feines verdes per lluitar contra la crisi ecològica) i la potenciació dels serveis públics (sanitat, educació, parc d’habitatge de lloguer, menjadors comunitaris, guarderies, etc.). Crec que és millor apostar amb totes les nostres forces per aquests serveis públics a la disposició de tota la ciutadania, especialment d’aquella que més els necessita, que repartir els diners públics transferint-los a mans privades.

Els diners no formen part de les necessitats bàsiques, sinó un mitjà per obtenir-les en el sistema socioeconòmic actual, de manera que crec que hem de basar la lluita contra la pobresa i l’exclusió en funcionaments col·lectius que construeixin un món més social i comunitari. Podria argumentar-se que no hi ha raons per enfrontar la millora d‘allò públic amb la posada en marxa de la renda bàsica, però la veritat és que comptem amb uns recursos públics limitats que han d’augmentar i que hem de dirigir de forma prioritària allí on més útils són.

D’altra banda, una mesura com la renda bàsica universal podria comportar un augment generalitzat dels preus de les mercaderies més bàsiques, contrarestant en part l’objectiu d’augmentar el poder adquisitiu. A més, la renda bàsica podria reforçar la condemna de les dones al treball domèstic, ja que aquest estaria remunerat, la qual cosa no faria tan necessari per a moltes famílies que la dona busquifeina fora de la llar, amb el que això comporta a nivell de participació social i política de la meitat de la població, potenciant l’opressió masclista.

La proposta de la renda bàsica podria fomentar una societat dual que divideixi a les persones que treballen, en condicions mitjanament acceptables, d’unes altres que no ho fan i viuen bàsicament del subsidi. Coincideixo amb Jorge Riechmann quan afirma: “No estic d’acord amb la proposta de desvincular el ‘dret a la renda’ de el ‘dret al treball’. En lloc de desconnectar completament treball i ingressos –com fa el subsidi universal incondicionat, SUI–, semblaria adequat desvincular els ingressos de la quantitat d’hores de treball aportades. Sortir de les relacions salarials no és el mateix que sortir del món del treball”. Apostem per generar ocupacions no alienants que repercuteixin a favor de l’individu i de la seva comunitat, amb l’objectiu de fons del control directe i democràtic del nostre treball, així com de totes les altres facetes de la nostra vida. 


Jesús M. Castillo és professor d’Ecologia a la Universitat de Sevilla i autor dels llibres Migraciones Ambientales i Trabajadores y medio ambiente.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×