Agenda

Continuar amb les assemblees obertes i anar sumant sectors a la unitat popular

10/01/2013

Per Oscar Simón. Abans de parlar una mica del futur, o ja del present proper, crec que és important valorar la feina feta, no només durant la campanya, sinó en aquests anys. La CUP de Barcelona va començar amb un grup promotor, com una feina a anys vista. Al llarg dels anys s’han consolidat nuclis a tots els districtes i s’ha fet una feina d’anàlisi de la ciutat i d’anar explicant el projecte de la CUP.

Sense aquesta tasca de picar pedra amb temps i “lenta impaciència” no es podrien entendre els 12.000 vots a les municipals del 2011 i els més de 30.000 a les recents autonòmiques. Aquest salt qualitatiu permet afrontar amb respecte, però amb cert optimisme, la fita d’aconseguir entrar a l’ajuntament de la ciutat. Un objectiu difícil tant pel 5% necessari com per la dificultat de fer política arrelada al terreny en una ciutat de 1.600.000 habitants.

No seria tant el fet d’entrar, ja que la política de debò es troba principalment als carrers, sinó perquè arribar al 5% dels vots a les municipals significaria el creixement consolidat de les idees anticapitalistes, nítidament independentistes i de radicalitat democràtica. De fet, les fermes conviccions i pràctiques democràtiques de les CUP als diferents territoris, l’aposta per les llistes obertes, l’assemblearisme, el caràcter rotatiu de les persones electes i la manca de privilegis d’aquestes, han captat perfectament el sentiment de moltes de les persones que van participar al 15M.

Si tenim clar aquests punts, la feina a realitzar sembla força clara. A nivell nacional s’està articulant una estructura que permetrà el control democràtic de la feina institucional, de manera que es continuïn fent les coses des de la base, però sense deixar que la paperassa i la burocràcia inherent a les institucions del sistema absorbeixin les energies de l’organització. Segurament es cometran errades, però és l’única manera d’aprendre. Pel que fa a Barcelona, s’ha de continuar la feina engegada ara farà ja sis anys.

La primera campanya pública va ser pel dret a l’habitatge (80.000 pisos buits). En la situació actual d’emergència en l’habitatge s’ha de continuar treballant en aquesta línia, i amb més raons, atès que el consistori ha declarat la ciutat com a lliure de desnonaments. En aquest sentit, recuperar la iniciativa ciutadana per l’habitatge podria ser un primer pas. La CUP pot tenir un paper important per aconseguir que això sigui una realitat, i que Ciutat Meridiana deixi de ser coneguda com a “villa desahucio”. Per altra banda s’ha d’aprofundir la feina de barri, connectar amb el teixit social de la ciutat i amb les desenes de milers de persones que no volen aquest model de ciutat; un model que està generant cada cop més pobresa i exclusió social, amb milers de joves forçats a triar entre les feines precàries a l’hosteleria i altres sectors o la migració.

La CUP ha d’intentar recolzar i estendre la solidaritat de les lluites per defensar les escoles bressol, els CAP i els serveis socials de cada barri. Molta de la gent que participa a la CUP ja es troba al bell mig d’aquestes lluites; la tasca és, doncs, aportar una visió més general del model de ciutat, lligat també a un model social. Les metròpolis globals, i Barcelona és una d’elles, s’estan reorganitzant a mesura que avança la crisi. Les burgesies locals, de la mà dels equips de govern, reorienten els pressupostos en funció de les seves necessitats en el mercat global. Obres com el TAV, el Fòrum o la T1, entre d’altres, es fan amb els recursos que haurien d’estar destinats a millorar els serveis públics.

Si volem avançar cap a l’hegemonia de la unitat popular, cal que perfeccionem les nostres alternatives entorn de l’eix del dret a la ciutat, com a dret de drets, on la democratització real de les decisions sigui el pal de paller de totes les polítiques. Totes les forces presents al consistori han demostrat que no tenen models diferents de ciutat, o bé no els defensen amb totes les conseqüències. Hem d’aconseguir aglutinar i sumar el conjunt de reivindicacions dels diferents barris per tal de bastir una alternativa des de la base capaç de superar el turnisme (CiU, PSC).

Continuar amb les assemblees obertes als barris i anar sumant sectors a la unitat popular és la principal via per avançar en aquest camí. Les classes populars són les que mouen la ciutat i, per tant, han de ser elles les que gestionin els recursos de manera democràtica i on les persones estiguin per sobre de les taxes de beneficis turístics.

Oscar Simón és membre d’En lluita i de la CUP-Barcelona.

—–

Rep més informació sobre En lluita, anticapitalisme i revolució

Pots llegir també el diari d’aquest mes En lluita

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×