Agenda

Coses de dones?

04/03/2015

Ada Behncké

donesuab

Quan fas una ullada al moviment feminista et trobes encara que la qüestió de gènere està relegada a un pla secundari i desvinculada de la majoria de moviments socials. Sembla irònica aquesta situació en un context en què la lluita feminista guanya terreny: els col·lectius creixen i busquen confluències, la victòria davant la reforma de la Llei de l’Avortament va ser rotunda i la Vaga de Totes s’erigeix com a projecte comú. Però entenent que la gran majoria d’espais feministes són no mixtes (i no tenen la pretensió d’arribar a ser-ho) i que predomina la teoria del patriarcat (en què l’home és el perpetuador i beneficiari de l’opressió de la dona) no és d’estranyar que el feminisme sigui, en gran mesura, una “cosa de dones” i una lluita al marge de les altres.

Aquesta situació no és res més que una conseqüència de la resposta revulsiva a les ofensives patriarcals que s’han patit, es pateixen i es seguiran patint mentre visquem en un sistema capitalista. Un sistema que potencia constantment (per via legislativa, educativa o mitjançant la publicitat) aquesta ofensiva en què els homes són els enemics, dificultant la unió de la lluita feminista a la lluita de classe i impedint que un feminisme a la defensiva contra el patriarcat es dediqui a l’anàlisi de les mesures econòmiques des de l’òptica del gènere. I és que és fent aquest anàlisi que una comença a preguntar-se si aquest sistema podria sobreviure si l’Estat hagués de cobrir l’atenció als infants, avis i malalts durant la totalitat d’una jornada laboral, si oferís extraescolars gratuïtes de qualitat, si facilités una bona atenció pública a la gent gran, si assumís tota la feina de cures. Una comença a pensar, aleshores, que si no hagués precaritzat les condicions laborals de les dones, si no reforcés el desinterès per part dels homes en les tasques domèstiques i si no presentés la imatge de la perfecta mestressa de casa treballadora (a temps parcial, això sí) com el súmmum de la realització femenina, no podria retallar en educació, sanitat i pensions. Ergo, no podria sustentar-se.

El capitalisme s’alimenta de l’opressió de gènere i en conseqüència la cultiva. Imposant uns rols tant als homes com a les dones, la perpetua. I així, no només té cobert tot el sector de l’economia domèstica per treballadores no remunerades, sinó que a més s’assegura que allò que més l’amenaça, la classe obrera unida, sigui inexistent. I és per això que no es pot assolir l’alliberació de la dona en un marc capitalista i que no es pot tombar el capitalisme eludint la qüestió de gènere. Són lluites indissociables i, per tant, tan necessari és que tota reivindicació social integri l’òptica feminista com que el moviment feminista prengui consciència que l’origen i perpetuació de l’explotació de la dona es troba en última instància en el model econòmic i social en el qual vivim. El major atac a la nostra llibertat són les reformes en sanitat, educació, serveis i mercat laboral que estan duent a terme els governs neoliberals. Per això el feminisme ha de ser un moviment social. Per això els moviments socials han de ser feministes. I és que, sense les dones, no hi ha revolució.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×