Agenda

Crisi política, eleccions i ruptura.

13/05/2016

En Lluita

 

garzoniglesiasmembrillo_560x280

Editorial setmanal

 

Aquesta setmana Podem i IU han arribat a un acord per tenir una papereta conjunta de cara a les eleccions del 26J. L’objectiu de l’acord és doble, el primer i més fàcilment assumible és superar al PSOE en el comput global de vots, atès que de produir-se tan sols la suma aritmètica dels vots de PODEM, En Comú, En Marea, Compromís i IU es superarien els 6 milions de paperetes així com els resultats del PSOE a les eleccions anteriors que es van quedar fregant els 5,5 milions (no està tan clar que el superi en escons). El segon objectiu de la confluència PODEM-IU seria superar al PP, és a dir anar més enllà dels 7 milions de vots. Aquesta segona fita dependrà molt de com es desenvolupi la campanya; amb un PP que ja està intentant polaritzar la campanya amb PODEM i un PSOE que de ben segur serà l’arbitre del govern que s’acabi produint. C’S quedarà relegat a mera crossa del PP. A Catalunya la pugna entre CDC i ERC per veure qui acaba per davant de l’altre esdevindrà el nou espai on s’escenificarà la pugna per liderar el procés. Per altra banda i malhauradament la CUP no ha canviat la seva posició respecte al 20D i no es presentarà a les eleccions.

 

El pacte PODEM -IU deixa fora del programa comú les qüestions relatives a la forma d’Estat o la permanència a l’OTAN, per no mencionar la pràctica totalitat de dones protagonistes, més enllà de les llistes cremallera. A banda tot sembla indicar que si no es produeix algun fet extraordinari la connivència del PSOE esdevindrà condició necessària per la formació del nou govern. Per tant el partit de Felipe González, els GAL, de Filesa, els EROs, de les reformes laborals, de la reforma de de la constitució per sacralitzar pagament del deute es situarà en una posició central. Potser per aquest motiu Barcelona En Comú ha arribat a un acord amb el PSC per governar. Aquesta acceptació de l’anomenat realisme polític, que no deixa de ser una forma de renunciar a lluitar per allò que es creu just, pot generar a mig termini una situació similar a la que es definir com a «desencant» a mitjans dels anys 80. Quan moltes persones que havien lluitat contra el franquisme es van veure decepcionades pels partits d’esquerres. A curt plaç en canvi l’opció de governar amb la que fins fa poc es titllava de casta o màfia obre esperances de desbancar al PP, però també pot oferir un espai per a les idees anticapitalistes, atès que no poques persones saben del caràcter limitat de les transformacions socials que es poden assolir amb un govern on participi el PSOE.

 

L’Estat espanyol està patint un greu crisi econòmica, que el creixement de l’últim any no ha pogut revertir. A la vegada, la incapacitat dels partits dinàstics per continuar repartint-se el poder denota una profunda crisi política. El règim però encara continua estable, l’exèrcit, l’aparell de justícia i el policial continuen forts i no mostren grans divisions. Per tant, cal aguditzar en la mesura del possible la crisi política i això, principalment, vol dir lluitar al màxim per generar un ambient d’agitació social que connecti amb les necessitats bàsiques de milions de persones. Cal doncs apostar per una mobilització social que dificulti el més possible la victòria del PP i arraconi al màxim la gran coalició, PSOE,PP, C’S, però també una mobilització que durant qüestioni la formació d’un govern a la Portuguesa amb IU, PODEM i el PSOE.

 

La solució passa per deixar clar que ara és el moment d’obrir el procés constituent que qüestioni els fonament d’aquest sistema imperant, injust i irracional. Diumenge tindrem la mobilització #GlobalDebout i el #28M les mobilitzacions de les marxes de la dignitat. Durant anys l’esquerra anticapitalista va lluitar per fer arribar a la societat la idea de un altre món era possible, i just quan es comença a erosionar el discurs oficial seria una errada de proporcions històriques fiar-ho tot a la batalla electoral. Després del 26J la crisi econòmica continuarà aquí, els draconians programes d’austeritat de la UE també. Si no som capaces d’explicar això i no plantegem alternatives clares, basades en no pagar el deute, repartir els treballs i la riquesa i la nacionalització dels sectors estratègics, potser es guanyen les eleccions però molt segurament perdrem el que vindrà després.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×