Agenda

Davant la tauromàquia: mostro el meu rebuig

08/07/2014

Aitor Bayón

1281460561274908

L’estiu és una època on es produeixen milers de morts. I no m’estic referint a les que, tristament, es donen a les carreteres, sinó a les que tenen lloc en les festes dels pobles, a les places de toros, a les ciutats i els camps.

En aquesta època de l’any comencen innombrables festes populars en les que els toros són el centre de l’espectacle. Braus als quals s’humilia, s’estressa, s’esgota, es fereix i finalment són assassinats.

Només en la coneguda festa de San Fermín, són assassinats 48 toros. Aquests braus, que ja des del matí són estressats i espantats per milers de persones que els fan córrer, contra la seva voluntat, des dels corrals fins a la plaça. Aquesta festa, com altres, implica patiment i mort per als toros.

Qualsevol dels espectacles que tinguin com a participants als toros, són espectacles cruels. Tant si són novillades amb o sense picador, curses de braus, curses de “rejones y recortes”, i tot tipus de tancaments. Aquestes festivitats, unides a la pròpia temporada regular taurina, fan que es produeixin milers de morts al llarg de l’Estat espanyol en un any. Segons les dades de l’Estadística d’Afers Taurins del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, en l’any 2012 es van realitzar un total de 14.004 festivitats taurines a l’Estat espanyol.

Tot això ve marcat per l’interès econòmic i alhora pel pensament especista, que discrimina els animals en base a la seva espècie i òbvia seus interessos i capacitats per sentir. Aquestes festes mouen milers de milions d’euros i són l’aparador per a infinitat de ciutats i pobles petits que utilitzen la tortura i el patiment com a reclam turístic. Això es combina des del 2013 amb el conegut Pla Pentauro, una ofensiva taurina en tota regla, que té com a objectiu la protecció de la tauromàquia i la renovació de la seva imatge en la societat, enaltint el seu valor com a tradició i insistint en el seu caràcter artístic i cultural. Aquest pla pretén augmentar l’afluència de públic als esdeveniments taurins, rebaixant el preu d’entrades perquè siguin més accessibles a joves i persones treballadores, com també afavorint les escoles taurines per a la infància, una major presència d’aquests espectacles en els mitjans de comunicació i potenciant la internacionalització de la tradició.

Com veiem, la tauromàquia no és una cosa residual, encara avui està molt present en la societat, té grans vincles amb el poder i la classe dominant, i és una tasca de totes les persones acabar amb ella. Hem de considerar els interessos del brau per sobre de qualsevol altre concepte, per ètica i justícia. Que una pràctica sigui considerada artística o porti realitzant molts anys no la legitima. No n’hi ha prou amb no donar suport que se’ls mati a la plaça, també hem d’aconseguir que no se’ls utilitzi de cap manera, ja que tenen la capacitat de patir i de gaudir de la seva vida, és una responsabilitat moral que tenim amb aquests animals. Els toros emprats en tancaments o festes on no se’ls dóna una mort directa, són utilitzats d’aquesta manera fins a l’extenuació o fins que ja estan envellits i són traslladats a l’escorxador.

Aquests animals tenen dret a gaudir de la seva vida, a no patir i a viure en llibertat. La diversió d’unes poques persones no pot fer de la vida dels toros un patiment. Davant la tauromàquia es poden fer moltes coses: no acudir a les festes dels pobles que utilitzen bous, mostrar repulsa davant les curses, tancaments i altres espectacles, assenyalar a les empreses que es lucren o patrocinen la barbàrie, optar per una actitud activa i compromesa amb els animals, buscar informació i participar en les diferents campanyes per aconseguir l’abolició total de la tauromàquia i totes les que se t’acudeixin. És el moment, mostra el teu rebuig.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×