Agenda

El cristianisme i la seva conversió en ideologia dominant

21/11/2013

Albert Portillo

image

La Gran Revolta Jueva o Primera Guerra judeo-romana va tenir lloc entre els anys 66 i 73 dC.

Respecte a l’evolució del cristianisme des dels seus humils orígens com a secta igualitària ubicada molt concretament en certs llocs de Judea (Palestina) fins a esdevenir una superestructura política i la nova ideologia dominant hi ha un llarg camí.

I és que el paper del cristianisme varia enormement del segle I dC fins al s. IV, ja institucionalitzat en la societat. En part en un principi veiem que parteix de l’arrelament entre els i les esclaves i les classes populars de l’imperi i més endavant és combregat per un sector de la classe dirigent.

Un dels factors principals de l’extensió dels cristians arreu de l’imperi es troba en la 1a guerra judeo romana quan l’estat clientelar jueu es rebel·là l’any 66 dC i a continuació l’emperador Tito assetja les principals fortaleses, Jerusalem i Masada. A la victòria dels romans entre el 71 i el 73 aC segui una enorme repressió, es parla de més d’un milió de jueus morts i quasi 100.000 esclavitzats, que inicia la diàspora i per tant l’exili de molts jueus (entre ells els cristians).

Els successius emperadors persegueixen de manera sistemàtica els cristians davant el seu auge, fins a l’edicte de Milà de l’emperador Constantí que institucionalitzà el cristianisme i l’usà com a eina de legitimitat davant les masses populars, esdevenint llavors de manera oficial i legal “l’opi del poble”.

Però el cristianisme no havia estat mai, sota l’imperi, una doctrina revolucionària o transformadora ja que les seves característiques principals es basaven l’individualisme a través de les idees de salvació, immortalitat i recolliment personal. El problema principal que la religió cristiana podia ocasionar a les classes dirigents romanes i als seus ideòlegs religiosos pagans consistia en que el messianisme i el nacionalisme teològic de la comunitat cristiana la separava de la resta de la societat, soscavant doncs l’autoritat i la legitimitat dels emperadors pagans. Era necessari renovar-se o bé enfrontar-se a les classes baixes cristianes liderades per diversos bisbes.

Ara bé, l’oportuna reformulació de Sant Pau de Tars (6-67 dC) del cristianisme en facilitaria la seva cooptació. Sant Pau descriu el bon cristià com aquell qui fa allò que és propi de la seva classe social i/o rol social, és a dir per a les dones i esclaus obeir i per als nobles i grans propietaris manar. Pau de Tars formula la obediència a l’autoritat com a un fet distintiu i ataca el vague igualitarisme present en el cristianisme. Melitó de Sade continua en aquesta línea per aconseguir privilegis de l’emperador Marc Aureli.

Amb Constantí el Gran (272-337) es culmina la cooptació dels líders cristians i el recanvi de l’antiga església pagana legitimadora de l’imperi per la nova església cristiana que amb el bisbe Eusebi enceta la seva aliança amb l’imperi i l’inici de l’evangelització com a pretext imperialista i colonitzador. Reconstruint breument el període històric del que sorgeix Constantí veiem que a principis del segle IV l’imperi dividit ja en dues meitats es troba profundament dividit, la classe dirigent romana està profundament dividida, 4 emperadors es disputen el tron. A través de diversos enfrontaments i guerres, que van des del 305 dC fins al 337 dC, s’imposa Constantí qui hàbilment aconsegueix assegurar-se l’obediència de les classes populars amb la seva “oportuna” conversió al cristianisme (llavors religió de masses).

L’edicte de Milà del 313 i el Concili de Nicea del 325 consagrà l’obediència dels bisbes a l’emperador i la creació de l’església com a superestructura de la classe dominant. Sortint reforçat Constantí qui establí la monarquia absoluta, hereditària i per la gràcia de déu, havent-ho canviat tot per a que no canviés res.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×