Agenda

Quan les reivindicacions populars esdevenen propostes de llei

15/12/2014

Marina Pérez

educa

El 13 d’Octubre va començar la recollida de les 50.000 signatures necessàries per sotmetre a debat parlamentari la Proposició de Llei per un nou sistema educatiu de Catalunya, és a dir, per posar en qüestió l’actual model educatiu i fer una aposta per al canvi des de la base social popular.

Aquesta ILP és una de les propostes més transformadores i arriscades que s’ha fet en els darrers anys; és un intent d’estructurar i forjar un cos articulat a partir de les demandes i les reivindicacions dels col•lectius que han estat i estan en lluita per la pública: les “bressol indignades” per la venta i privatització descarada de les escoles bressol, dels menjadors, de la cura de la petita infància; les mares i pares actius de les assemblees grogues i d’algunes AMPAs que veuen l’abandó de l’escola pública per part de l’administració; l’alumnat, els estudiants sindicats i els estudiants i professorat sense sindicar, de les plataformes en defensa de la Universitat pública, en contra del Pla Bolonya i de l’estratègia universitària 2015; els mestres, educadores i treballadores de l’educació que van lluitar contra la Llei d’Educació de Catalunya (recordem les 5 vagues d’ensenyament multitudinàries de 2008/09) i que lluiten contra la LOMCE i les retallades.

Aquesta ILP és un recull dels basaments de l’Escola Activa (1932-39), la creació d’un cos que englobés del 0 a la universitat, totes les etapes educatives en un conjunt heterogeni però coordinat i fonamentalment públic, eina de formació i transformació, del poble i pel poble.

És també l’herència d’alguns dels principis de les escoles del CEPEPC, en català i sorgides com a cooperatives de pares i mares durant el franquisme, amb models pedagògics innovadors i llibertaris, que van apostar per ser incorporades al sistema públic després de la transició.

La ILP és ara per ara un intent d’articular, a l’entorn d’aquesta proposta, el moviment educatiu que haurà de recuperar els bastions de l’educació pública com a dret ciutadà; que haurà de trencar amb el discurs oficial i les polítiques que estan portant les persones a haver de pagar per poder-se formar, per poder dur els seus fills a les escoles bressol o a la Universitat.

Els eixos més importants de la proposta de llei són: que els diners públics serveixin per pagar els centres públics (per tant, deixar de donar diners als centres concertats i que aquests decideixin si volen integrar-se a la xarxa pública o volen passar a ser privats); que l’educació pública sigui gratuïta (que no impliqui cap cost econòmic) des de bressol fins a la Universitat, amb un sistema de beques que permeti que ningú en quedi exclòs per motius econòmics; que es recuperi la democràcia als centres (retornar poder de decisió a les famílies, als i les estudiants, als claustres de professorat) i que hi hagi un augment en la inversió pública (fins un 6% del PIB, per poder sufragar tot el sistema, per poder atendre les necessitats educatives de l’alumnat, per crear llocs de treball públics i dignes, per tal que les universitats i els centres disposin de recursos per a desenvolupar la investigació, la recerca, els projectes necessaris per a un futur educatiu encarat al bé comú, al bé social, a l’equitat).

Perquè aquesta ILP està pensada per frenar el rumb neoliberal en què estem immersos i és una eina de treball i de lluita que ha de sobrepassar l’espai merament educatiu i convertir-se en un moviment social, que generi debat, que generi mobilització per defensar-la, que forci el posicionament de les forces polítiques i sindicals i que s’acosti a les classes populars i treballadores, aquelles per les que és més necessari i fonamental un servei públic de qualitat, per tal d’implicar-les/nos en la recollida de signatures i en la difusió i defensa d’un nou sistema educatiu.

És així que qualsevol moviment o organització política, candidatura unitària o conjunta, municipal o autonòmica, que pretengués millorar les condicions socials de la majoria de la població, hauria de fer seus els principis d’aquesta ILP, ja que estableix les bases (millorables i obertes al debat i la discussió) per estructurar un sistema 100% públic; aquelles que un govern “del comú i pel comú” hauria de concebre per al sistema educatiu del seu país o territori: educació de totes i tots per a totes i tots.

Marina Pérez és afiliada al sindicat USTEC-STEs i membre d’En lluita.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×