Agenda

Del (no) dret al treball a la Renda Bàsica

30/04/2014

Aitor Tinoco i Girona

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Aquest article s’escriu en resposta a l’article escrit per Jesús M. Castillo en aquesta mateixa web.

A dos dies del 1r de maig vam conèixer les dades de la darrera enquesta de població activa: 5.933.300 persones en situació d’atur, equivalent a una taxa d’atur del 25,93% d’una població activa de 22.883.900. Així les coses, i tenint en compte que cada vegada més gent ni tan sols es registra com sol·licitant de recerca de feina, ens trobem amb que les persones aturades superen en nombre les que tenen contracte indefinit.

Què es pot fer quan 1.978.900 de llars tenen a tots els membres en actiu en atur? Quan la majoria social està desocupada o en una situació de precarietat? I sobre tot, quines implicacions té la desocupació en l’actual règim workfarista1 en un context de crisi sistèmica? Com podem garantir les condicions materials d’existència?

Amb els règims de l’Estat de Benestar, aquestes condicions d’existència venien garantides per la relació capital-treball-drets: el contracte de treball permetia l’accés a un salari (capital) i a uns drets i prestacions socials i laborals. Aquest era el pacte social, però amb la glocalització neoliberal i la financiarització de l’economia es va trencar: va convertir el treball en una mercaderia més per a la maximització dels beneficis empresarials a costa dels drets dels treballadors/es que va suposar la precarització de les condicions laborals i de vida. Ara, la darrera crisi ha esmicolat el que quedava d’aquest pacte social: la governança deutecràtica de la Troika ha significat la major regressió en drets socials des de la IIGM a través de les polítiques austericides en el que ha consistit el major atac als pilars fonamentals de l’estat de benestar. Així doncs es veuen les implicacions d’aquesta situació per a la gran majoria social: en tant no pot accedir al mercat laboral que garantia l’accés a un Estat de Benestar, ara més feble que mai, es troba en una situació de despossessió material i desprotecció social i jurídica per la negació del dret al treball.

Davant aquest procés d’expropiació que s’està duent a terme tant per part de l’esfera privada (mercat) com pública (l’Estat), es fa necessària doncs la desmercantilització dels drets socials i el nostre benestar, per la qual cosa la Renda Bàsica es presenta com la principal mesura per diferents motius.

En primer lloc, en trencar-se el pacte social welfarista i amb la constitucionalització de la priorització del pagament del deute il·legítim per sobre de les polítiques socials, les solucions (neo)keynessianistes són gairebé inviables, fins i tot acompanyant-se d’una redistribució del treball que podria donar-se a partir de la reducció de la jornada laboral. Per altra banda, la Renda Bàsica trenca la fal·làcia del paradigma de l’escassetat que ha estat un dels leitmotivs de l’austeritat deutecràtica.

En segon lloc, en una economia financiaritzada i del treball immaterial en que els processos de valorització del capital s’orienten a l’expropiació rendista del comú i en la transformació del coneixement i productivitat social en mercaderia fictícia, la Renda bàsica es conforma com un dispositiu redistributiu directe de la riquesa i retributiu de la nostra activitat productiva social en comú no retribuïda que ens està sent expropiada, des de les nostres interaccions a la xarxa fins a l’invisibilitzat treball de cures i reproductiu.

En tercer lloc, la Renda Bàsica permetria una millora de les condicions de negociació, individual i col·lectiva, actualment inexistents ja sigui per la individualització contractual com per la ineficàcia i acomodació sindical. Individual donat que permetria seleccionar millor les ofertes laboral i rebutjar les més precàries en base a la seguretat material que aporta la Renda Bàsica; i col·lectiva en tant permet desenvolupar una pressió sobre el mercat laboral suficient com per ajustar-lo a un règim no de plena ocupació i en línia amb els principis de la flexicurity dels règims de benestar nòrdics en el que respecta a l’autonomia i protecció de vocació universalista de les persones. En aquest sentit, també permetria noves formes d’organització laboral en gran mesura independents a les formes capitalistes.

Finalment, la Renda Bàsica permetria l’alliberament de les forces productives, de la seva creativitat i potencial transformador, multiplicant-se exponencialment el valor de la nostra activitat productiva al mateix temps que permetria una millor conciliació laboral, social, familiar i política a partir d’aquesta llibertat no sotmesa als imperatius del mercat i polítiques laborals neoliberals.

En síntesi, la Renda Bàsica es presenta com un dispositiu estratègic de lluita i el mecanisme més eficient i eficaç en la provisió de la seguretat material i social, garantint d’aquesta manera el benestar de les persones independentment de contingències sistèmiques o un estat permanent de crisi, així com en la reducció de les desigualtats. Un nou dret emergent universal i inalienable que suposaria la superació de l’antagonisme capital(isme)-vida i la redefinició de les relacions productives i laborals a partir de la reapropiació de la riquesa produïda socialment, i en definitiva, la garantia de la nostra autonomia material i existencial sens la qual no hi ha llibertat possible.

Notes:
1 Per workfare hem d’entendre aquell règim de benestar basat en polítiques coactives de submissió al règim salarial per mitjà de la precarització del model contractual, la privatització dels serveis públics i l’esdevenir capital d’inversió dels béns de consum i de reproducció bàsica, com l’habitatge o la salut. En general, “el workfare ve caracteritzat per la reducció sistemàtica de la possibilitat de trobar marcs existencials viables en l’espai del no-treball.” Però a la vegada, privatitza els sistemes de formació i reforça la legislació en matèria de propietat intel·lectual, donant-se així una privatització o enclosure del coneixement (comú), tema que serà tractat posteriorment amb més detall.

Aitor Tinoco i Girona és membre de l’Observatori Metropolità de Barcelona

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×