Agenda

Del verd al roig i del roig al verd: un nou ecologisme combatiu en l’onada de protestes internacional

22/07/2013

Per Jesús M. Castillo. Els últims anys estem vivint una onada de protestes socials i revolucions polítiques a escala internacional que van des del Moviment del 15M i la lluita per un habitatge digne a l’Estat espanyol a l’onada de vagues a Grècia o les revolucions als països àrabs, passant per la revoltes estudiantils a Xile i Gran Bretanya, el Moviment Occupy als Estats Units, les protestes al carrer massives al Brasil i Turquia, les mobilitzacions contra la precarietat laboral a Sud-àfrica o Bangladesh, o la lluita contra les retallades socials a Irlanda i Portugal.

Alhora que aquesta onada de mobilitzacions s’estén amb ritmes i impactes desiguals i combinats pel planeta, la crisi ecològica global s’agreuja per moments (amb el canvi climàtic com a exemple paradigmàtic).

L’onada internacional de mobilitzacions dels últims anys no es pot entendre sense emmarcar-la en un panorama de crisi econòmica més o menys generalitzat que està traient al carrer a la gent tant en aquells països més afectats per la crisi (i la seva utilització com a excusa per a dur a terme retallades antisocials) com en altres països en què l’economia creix concentrant les riqueses en unes poques mans i portant a la frustració a gran part de les seves poblacions treballadores (com a Turquia, Sud-àfrica o el Brasil).

En algunes d’aquestes mobilitzacions internacionals, totes influenciades pels efectes de la crisi econòmica, s’hi poden reconèixer elements de protesta del que podríem anomenar un “nou ecologisme combatiu”. Un ecologisme que es caracteritza per basar-se en mobilitzacions més o menys massives als carrers i que no necessàriament sorgeix de grups ecologistes ni d’alts nivells de coneixement acadèmic sobre les problemàtiques ambientals que enfronta. Aquest tipus de nou ecologisme combatiu, si pot denominar així, contrastaria amb l’ecologisme de grans ONG, com Greenpeace o WWF-Adena, basat fonamentalment en el ‘lobisme’ i accions minoritàries en participació orientades a una gran difusió mediàtica.

Hi ha diversos exemples d’aquest nou ecologisme combatiu en els últims anys. Alguns parteixen de reivindicacions directament relacionades amb la defensa del medi ambient i deriven a temes polítics més globals, i altres parteixen de lluites alienes a l’ecologisme i acaben en reivindicacions ecologistes.

El millor exemple de lluites que van del verd al vermell és la protesta en defensa del parc Gezi a Istanbul. Des de l’oposició a la destrucció parcial d’una zona verda va derivar en protestes generalitzades als carrers contra el govern neoliberal d’Erdogan. En aquest tipus de mobilitzacions podria englobar també les recents protestes massives al Brasil, que van començar enfrontant la pujada dels preus del transport públic i denunciant l’especulació urbanística desenvolupada amb l’excusa de grans esdeveniments esportius. Encara que el component ecologista està en un segon pla, després de la reivindicació de millors serveis socials, és indubtable que les reclamacions tenien i tenen una forta vessant ecologista, s’expressi o no conscientment.

D’altra banda, a la Revolució Egípcia hem pogut veure com des del vermell pot passar-se al verd a les mobilitzacions. Així, la confiança en la lluita col•lectiva després fer fora Mubarak del govern va portar a la població a la costa mediterrània a bloquejar l’entrada d’un port fins a forçar al govern militar a abandonar la idea d’obrir una nova planta de fertilitzants i anunciar el tancament de les existents a la zona que l’havien contaminat durant dècades. Aquest exemple ens recorda les prohibicions verdes (green bans) de Sydney en els anys setanta contra l’especulació urbanística, quan una plantilla amb confiança en la lluita col·lectiva va fer el pas des lluites primordialment econòmiques a lluites ecologistes frenant la destrucció de zones verdes, edificis històrics i barris populars.

El temps dirà si aquest nou ecologisme combatiu del segle XXI segueix desenvolupant-se, la qual cosa és previsible atès que la crisi ecològica s’agreuja per moments i afecta principalment a una classe treballadora que es resisteix a acabar pagant una crisi del neoliberalisme, del capitalisme, de la que no podem albirar la fi. Per la nostra part, fem tot el possible perquè això sigui així. Portem les reivindicacions ecologistes a la primera línia de batalla allà on estiguem, perquè necessitem democràcia popular, llocs de treball, llibertat, etc., Però tot això ens valdrà de poc si no podem gaudir de salut en un entorn acceptable.

Jesús M. Castillo és professor d’Ecologia a la Universitat de Sevilla, delegat del Sindicat Andalús de Treballadors/es (SAT), activista anticapitalista a En lluita i autor del llibre Trabajadores i Medio Ambiente.

—–

Rep més informació sobre En lluita, anticapitalisme i revolució

Pots llegir també el diari d’aquest mes En lluita

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×