Agenda

Després del 25N, la unitat popular ha de continuar trencant motlles

27/12/2012

Per Oliver Martínez. Després d’unes setmanes frenètiques fins el 25N, han passat les eleccions, hem entrat al Parlament amb el Quim, la Georgina i el David rere els més de 126.000 vots. La il·lusió i l’encadenament de suports més l’esforç i la intel·ligència col·lectiva han donat els seus fruits i ens ha permès conèixer-nos i treballar plegats per una mateixa causa.

Ara, aquest procés no ha de quedar aquí. Les dificultats del salt del municipalisme a altres àmbits són grans i han de cuidar-se uns ritmes amb metodologies i objectius que cohesionin. Al mateix temps les oportunitats que representa l’altaveu que la CUP -Alternativa d’Esquerres ha aconseguit les hem d’aprofitar pel bé comú.

Davant un escenari d’excepcionalitat amb reptes que aclaparen a les forces progressistes (i no diguem a les revolucionàries) es requereix una estratègia que, pas a pas, situï a les classes populars davant d’una correlació de forces més favorable. Necessitem cuidar al màxim i respectar profundament (amb totes les llums i ombres que es donaran) l’espai col·lectiu que des de la CUP-AE i les assemblees obertes acabem construint per intervenir al Parlament, la nostra cara més visible.

Encara per sobre d’aquesta qüestió, es precisa que entenguem que el moment històric apel·la a la construcció d’un sentit comú majoritari que sigui favorable a les demandes urgents dels moviments socials i populars i que pugui agafar forma a través d’instruments plurals amplis de poder popular, molts dels quals estan per construir. No és necessari dir que, si mirem a la cara la societat que habitem, és un repte que no podem abordar soles. En aquest sentit, la lluita per l’habitatge amb les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca ens marca el camí.

Durant la campanya, haver defensat entre el veïnat de L’Hospitalet en el meu cas, que la CUP-AE és diferent com a opció radicalment democràtica, amb una pràctica on l’ètica política està en primer pla i on les aliances es construeixen als carrers amb les lluites dels moviments socials i de les treballadores als seus llocs de feina, ens obliga a retre comptes en la quotidianitat construint els espais de resistència i d’alternatives col·lectives i comunitàries que demostrin amb fets que la CUP-AE no era una candidatura electoralista sinó que pensa en el futur en clau de majories socials entorn de les quals es planti cara als atacs i es dibuixi a l’imaginari col·lectiu la política rupturista que defensa els interessos del 99%.

La frase de l’Anna Gabriel, ex-regidora de la CUP a Sallent i número 7 a les llistes per Barcelona: “si entrem no ens deixeu soles” a l’acte central de campanya en suport a la CUP-AE de l’esquerra anticapitalista, hauria de ser acollida per totes les que hem dipositat esperances en que som davant un procés diferent. Un que, sentint-se part de la resistència de les classes populars, demostri que la triple crisi (nacional, econòmica i democràtica) que patim solament pot fer-se front en clau de victòria si construïm espais de confluència inclusius (sectors, organitzacions, individus) i habitables (definint objectius i principis comuns).

Un que permeti la coordinació de la lluita des d’espais horitzontals marcant aquelles prioritats que puguin ser un referent per a l’àmplia majoria de la població. Un que, a la vegada, també inclogui esdevenir referència com a pol d’atracció per les anticapitalistes i les independentistes d’esquerra.

La única demostració possible que lluitar val la pena i que es poden aconseguir victòries frenant els despropòsits diaris que ens aguaiten és, precisament, materialitzant el front antiretallades o antineoliberal amb el que el 90% de la població podria estar d’acord i en el que organitzacions i individus treballin juntes per uns objectius comuns que ens condueixin a unes fites que donin confiança a qui no lluita i facin créixer exponencialment els efectius del nostre costat.

Necessàriament la unitat popular ha de continuar trencant motlles i ha de seguir la bona senda iniciada ajudant a crear aquestes condicions materials des de les que ja es mobilitzen contagiïn a classes populars que es miren la realitat actual amb resignació. Aquest espai material com a front d’esquerres ha de superar, lògicament per a que pugui donar-se, el marc propi de referència de cada organització per a que allò comú sigui la suma d’inclusivitat i habitabilitat.

En aquesta línia, concloent, a l’Assemblea Oberta de la CUP -AE a L’Hospitalet, som al procés de com podem ajudar a construir aquest espai d’unitat d’acció per a les lluites concretes. Un marc de trobada social que sigui d’utilitat per a la coordinació i la sinèrgia de les iniciatives i col·lectius de base que s’autoorganitzen a la ciutat. De forma paral•lela, amb un altre ritme més pausat, esperem que pugui anar-se perfilant una candidatura municipalista que aculli a les esquerres independentista i anticapitalista.

Oliver Martínez és membre d’En lluita a L’Hospitalet i va ser candidat per Barcelona de la CUP-AE al Parlament.

Més informació d’En lluita Hospitalet

—–

Estas d’acord amb nosaltres? Rep més informació sobre En lluita, anticapitalisme i revolució

Pots llegir també el diari d’aquest mes En lluita

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×