Agenda

D’on prové el capitalisme?

07/08/2013

Talat Ahmed analitza el desenvolupament del sistema i la manera en què ho va fer en les diferents parts del món. També explica perquè el desenvolupament del capitalisme a Europa Occidental no va ser més que el resultat de la casualitat.

Perquè el capitalisme industrial es va desenvolupar en alguns països i no en d’altres? Aquesta és una de les preguntes més curioses de la història.
Les societats occidentals van desenvolupar un avançat sistema capitalista industrial mentre que d’altres civilitzacions a Sud Amèrica, Àsia i Àfrica no ho feien. Alguns historiadors diuen a partir d’això que les societats orientals són “endarrerides”, diuen que el capitalisme es va desenvolupar a l’Europa occidental degut als “valors occidentals” o degut a alguna mena d’innovació “natural”.

Ignoren el fet que les societats orientals van produir gran part de les innovacions científiques, culturals i materials de la història. Però els historiadors ortodoxos intenten presentar versions de la història que separen el desenvolupament d’una part del món de l’altra.

El llibre de Kenneth Pomeranz, La Gran Divergència, dóna proves empíriques que demoleixen aquesta visió de la història. Mostra que hi havia forts paral·lelismes entre Europa i el Sud Est Asiàtic en termes d’esperança de vida, ja el 1750. Pomeranz argumenta que la divergència d’Europa en el segle XIX vers la resta del món es deu principalment a l’atzarosa localització del carbó. Això va fer que el fracàs europeu d’explotar intensivament la seva terra fos un problema menor ja que el carbó permetria el creixement de les indústries intensives elèctriques.

Un altre fet crucial es deu al comerç. Les Amèriques van esdevindre un gran recurs dels molts productes que Europa necessitava i els necessitava més que cap altre país asiàtic. Mentrestant el creixement de la població i la manufactura van aturar les exportacions de recursos vitals de les regions asiàtiques, el creixement allà va provenir de l’ús intensiu de la mà d’obra i l’ús dels recursos naturals.

Fins aleshores el comerç i els comerciants no eren un tret distintiu d’Europa. Hi havia comerç lucratiu i actives ciutats comercials arreu del Mediterrani, a la Xina i a la Península Aràbiga. Els mercaders van emergir com a classe dins de les societats agràries pre capitalistes, compraven productes en un lloc i els venien en un altre. Els mercaders van establir ciutats i augmentar la seva influència on nous models de vida s’estaven desenvolupant. Fet tant cert per a la Xina o el Nord d’Àfrica com per a Florència o Bruges (Bèlgica).

Aquestes classes mercantils van emergir d’una manera similar en societats amb poc o cap contacte entre elles. Van aparèixer en el segon mil·lenni abans de Crist a Babilònia i Egipte i 300 AC a la India, a la Xina, a Grècia i Roma. Normalment van deixar un pòsit ideològic, polític i econòmic. Budisme, Hinduisme, Cristianisme i Islam van ser estesos a través de les rutes comercials pels mercaders.

Les grans llengües del món sovint es van desenvolupar per la comunicació entre la gent en les rutes comercials i els mercats. Els sectors de l’establerta classe dirigent agrària van tractar repetidament els mercaders com a útils aliats en les lluites amb altres grups socials per al poder. Però els comerciants sempre eren els aliats febles. La riquesa dels comercials va venir de la malversació de l’excedent sota el control de la vella classe dirigent –i la classe dirigent se’n va ressentir. Fins i tot el mercader més poderós podia ser de sobte llançat a la presó o perdre el seu cap.

Karl Marx va distingir entre diferents tipus de capital. Els comerciants treien beneficis finançant el comerç i el capital financer dels usurers venia dels interessos de prestar. El capital productiu venia de fer servir els treballadors per a produir béns.

Imperis
El capital mercantil i el capital financer existien ja sota els vells imperis. El capital productiu va fer només estranyes i efímeres aparicions. Els comerciants no van desenvolupar les forces de producció per ells mateixos. Quant van començar a exercir influència política en algunes àrees, van crear formes estatal que van fer possible el desenvolupament industrial i agrari capitalista a Europa.

Perquè això va passar en alguns llocs i no en d’altres? Això esta connectat amb la manera en què el desenvolupament econòmic va incentivar noves relacions social que eventualment van xocar contra els vells dirigents i les seves estructures. En alguns llocs la producció va començar a prendre noves i avançades formes. Aquí les noves relacions socials van sotragar la vella societat. Però els avenços decisius encara es recolzaven en la lluita revolucionària exitosa.

A l’Europa Occidental les noves tècniques productives desenvolupades durant els segles X i XI van funcionar millor quan s’aplicaven metòdicament en els conreus i en les granges animals. Va ser difícil de dur a terme ja que els propietaris de terres preferien els esclaus. Per tant aquells que controlaven la terra van començar a transferir més responsabilitats en els camperols.

Els canvis en les forces de producció van encoratjar canvis en les relacions de producció. Marx va descriure com la base econòmica de la societat generava una superestructura legal i política sencera. Però com que les forces productives s’havien desenvolupat, la vella superestructura començà a esdevindre un bloc que s’oposava al nou bloc, generant un conflicte entre ambdós.

Per tant hi havia una connexió necessària entre els mètodes de producció i la manera més profitosa d’una minoria per a explotar la resta de la població. I això no només era cert per al creixement del feudalisme europeu, també era veritat per a la creació d’un tipus d’explotació basat en el treball “lliure” del capitalisme.

Però molts historiadors ignoren la manera en que el desenvolupament de les forces de producció afecten a la gent i fomenten els canvis.
Marx va mostrar que una precondició per a l’emergència del capitalisme consistia en la separació dels productors immediats dels mitjans de producció. El control d’aquests passava llavors a les mans de la nova classe explotadora i els productors –la gent treballadora- no tenien llavors cap altra manera de guanyar-se la vida tret de vendre la seva pròpia habilitat per a treballar.

Però el seu premi pel treball era més baix que el valor dels productes que el seu treball havia creat. La diferencia, el “l’excedent”, anava a parar a les carteres dels seus caps. Marx va anomenar aquest procés “explotació”, va descriure també com la força de treball anglesa va ser separada a la força del seu control sobre els mitjans de producció.
Els cercaments de terra dels segles XVI, XVII i XVIII van expulsar els camperols de les terres i els van empènyer a buscar feines en les ciutats en auge.

Confiscant les terres
En moltes parts del món el procés ha continuat fins i tot durant el segle XX. Els colons blancs van colonitzar les terres dels natius de llocs com Sud Àfrica. Però separar els productors dels mitjans de producció no va ser per si mateix suficient per a dur a terme el desenvolupament del capitalisme.

A Itàlia sota la República romana del segle segon Ac el deute expulsà els camperols de les seves terres però es va produir l’esclavitud a gran escala més que l’establiment d’un sistema basat en el treball assalariat.
Fins i tot les primeres empreses industrials del món no necessàriament utilitzaven treball assalariat. Algunes usaven convictes o esclaus. L’esclavitud era una manera lògica per a la classe dirigent d’extreure un excedent més dels explotats, ja que garantia màxims beneficis. Però tenia un inconvenient. Els peons es sentien ressentits per les seves condicions i això afectava la qualitat del que produïen.

Supervisar els esclaus també era car. Per això aviat hi va haver crítics de l’esclavitud entre les mateixes classes dirigents. Però en moltes de les societats classistes agràries la gleva, on els peons eren mig lliures, era més comuna que l’esclavitud total.

En el segle X a l’Europa Occidental per exemple, la producció va augmentar quant els camperols van rebre més responsabilitats. Altre cop això mostra que els canvis en les formes d’explotació estaven connectats amb els canvis en els mètodes de producció.

El capitalisme per a desenvolupar-se no només necessitava la separació dels productors immediats del seu control sobre els mitjans de producció, sinó que també requeria noves maneres de produir que donarien als explotadors un excedent més gran degut al treball “lliure” assalariat que el mode de producció esclavista o feudal.

I aquestes noves maneres de produir van haver d’escapar del control de les velles classes dirigents agràries o com a mínim del sector majoritari d’aquesta classe.

Les visions dominants entre els historiadors sobre com es va desenvolupar el capitalisme no s’aguanten. “Els valors europeus” no van crear el capitalisme, va ser el capitalisme que va crear aquests valors. El capitalisme no es va desenvolupar per algun caràcter especial d’Europa. És un producte del desenvolupament global de les forces i les relacions de producció a gran escala.

L’agricultura es va desenvolupar primer al pròxim orient fa uns 10.000 anys. Des de llavors hi ha hagut un creixement acumulatiu de noves forces de producció, escampat a traves de les masses de terra connectades d’Europa, Àsia i Àfrica. L’auge del capitalisme a Europa és no més que una de les fases passatgeres en aquest procés.

Talat Ahmed és membre del Socialist Workers Party, organització germana d’En lluita a Gran Bretanya.

Article traduït de l’anglès per Albert Portillo d’Estudiants En lluita. La versió original es pot trobar aquí

—–

Rep més informació sobre En lluita, anticapitalisme i revolució

Pots llegir també el diari d’aquest mes En lluita

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×