Agenda

Economia En Colors: El capitalisme que es transparenta més enllà dels mites

05/10/2015

Òscar Simon

salaimarti-rey
Ahir es va estrenar a TV3 Economia En Colors, un espai on suposadament l’economista Xavier Sala i Martin ens explicarà als televidents els secrets de l’economia. En Sherlock (Sala i Martin), acompanyat del periodista Tian Riba que exerceix d’una espècie de Watson (excessivament enlluernat pel guru de les americanes acolorides) va guiant l’audiència cap al coneixement a través de connexions carregades d’efectisme, com la del desodorant de “roll-on” i Steve Jobs.

S’ha de dir que el programa de TV3, produït  en col·laboració amb el Terrat (un dels exemples més nostrats de partenariat públic-privat o de capitalisme d’amiguets) funciona prou bé. El primer capítol ha estat centrat en la idea de la innovació. L’inefable professor d’economia de les Universitats de Columbia i la Pompeu Fabra apareix a un classe en una espècie de remake dels “Club dels Poetes Morts”  on un alumnat embadalit escolta les diatribes de Sala i Martin sobre el fals 9 guardiolista, en el paper de professor al traspassat Robin Williams, recitant el poema de  Walt-Whitman -Oh Capità, el meu Capità!-. Segurament a Sala i Martin li agradaria més la versió “Oh Capital, el meu Capital” com demostra que per il·lustrar el concepte d’innovació fa una glossa d’empreses com Mc Donalds, Zara, Ikea, Starbucks , Cirque du Soleil o Wal-Mart famoses  al món sencer pel seu gran respecte als drets laborals, la seva consciència ambiental o l’elevada qualitat dels seus productes.

L’objectiu aparent del programa era explicar la diferència entre investigació i innovació, la primera entesa com la recerca de quelcom nou i la segona  canviar les maneres de produir mercaderies o serveis  de manera més eficient. Sala i Martin ens explica com unes senzilles idees han donat lloc a enormes multinacionals.  De fet, la seva insistència en com l’observació dels processos productius pot ajudar a millorar la productivitat el porta a un lloc perillós i ell ho sap i en fuig ràpidament ,ajudat per un guió molt curosament pensat per evitar parlar dels treballadors i treballadores. Així una de les escenes més significatives i llargues va tenir lloc dins d’una nau de Zara a Tordera, on la roba, com per art de màgia, es movia sola per la nau sense cap treballadora.

Les idees poden abaratir la producció, però no produeixen 

Aquest programa serà apassionant  i s’ha de reconèixer que Sala i Martin té valor. Com a bon economista  d’orientació neoliberal ens intentarà convèncer de les bondats del capitalisme a través dels seus mites fundacionals (ahir les grans idees i els risc inversor) però haurà de superar un problema no menor. A la mínima que es parla d’economia s’ha de parlar del paper del treball en la mateixa. Així, ahir Sala i Martin, com a bon deixeble neo-clàssic, va intentar explicar com la inventiva  soluciona els problemes d’escassetat del món , de roba (Zara), d’alimentació (Mc Donalds i Wal-Mart), de mobles Ikea,  de comunicació (Apple) però va obviar, cuidadosament, com sense una gent que és la que realitza les tasques i la que produeix cada cop més per hora treballada aquests “miracles” no serien possibles. D’aquesta manera  Sala i Martin, ajudat pels símils futbolístics i el cada cop menys innocent Guardiola,  va intentar colar la idea de que el benefici dels “Amancios Ortegas” del món prové de la seva inventiva i actitud innovadora (primer mite del capitalisme).  Tanmateix les idees de plusvàlua (el benefici que obté un empresari per la venda dels productes o serveis produïts per un treballador) i l’explotació (la diferència entre el valor que produeix un treballador)[i]  es transparentaven al rerefons de les seves argumentacions. D’aquí la manca d’imatges de qualsevol tipus de treballador a totes les escenes.

La conclusió real del programa seria que els  amos de Zara, Apple, Starbucks, Mc Donalds, etc… van tenir una gran idea capaç de fer produir a les seves plantilles al màxim pagant el mínim (feina poc qualificada) de manera que podien competir avantatjosament al mercat.



[i] A Catalunya uns 40€ l’hora,  i el que se li paga uns 12,30€ de mitjana. En el cas de les multinacionals esmentades, la gran massa de treballadors i treballadores no arriben  als 6€ l’hora.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×