Agenda

El 19M contra el racisme: un crit contra la UErgonya

22/03/2016

David Karvala

51546_refugiats_1

La jornada internacional contra el racisme del passat 19 de març va ser un èxit inqüestionable. Les manifestacions de 20.000 persones a Londres, 16.000 a Viena, 15.000 a Barcelona… van superar totes les expectatives.

Totes les protestes van representar un gran pas endavant. Les mil persones que van desfilar pels carrers de Varsòvia —incloent a diferents sectors de l’esquerra, sindicats, moviments socials, la comunitat musulmana…— suposen un impuls per al moviment Unitat Contra el Racisme a Polònia; molt important a un país on l’extrema dreta està en auge. Les protestes celebrades a vuit localitats diferents de Grècia —des d’Atenes fins a l’illa de Lesbos— també són molt importants. La concentració a Puerta del Sol convocada per Unidad Contra el Fascismo y el Racismo Madrid és una gran notícia. Finalment, cal saludar la concentració de diversos col·lectius de Beirut —incloent, com en tots els altres casos, companys/es locals d’En lluita— en suport als drets de la gent refugiada de Síria.

A més, el 20 de març, es van celebrar protestes de solidaritat amb la gent refugiada a una vintena de ciutats d’Austràlia: les accions més grans van comptar amb 6.000 persones a Melbourne i 3.000 a Sydney. Les polítiques del govern australià són fins i tot pitjors que les de la UE, incloent la deslocalització generalitzada de persones refugiades a camps de concentració situats en illes llunyanes, enmig de l’Oceà Pacífic.

Un motiu de la mida de les protestes va ser el vergonyós acord signat entre la Unió Europea i Turquia, el dia abans. Amb les seves (ara lleugerament disfressades) expulsions massives de persones que busquen asil, la UE dóna un nou pas en la deslocalització de la frontera i de la repressió, a un tercer país.

Un altre factor va ser el pacient treball al llarg de molts mesos, fins i tot anys, en la construcció de moviments unitaris contra el racisme i el feixisme. La jornada de solidaritat amb la gent refugiada del passat 27 de febrer va ser positiva, però va sorgir de les xarxes socials i no va construir res durador fora d’elles. El 19M, en canvi, va ser un èxit de la coordinació entre moviments reals, que fan un treball continu en els barris i les ciutats dels seus respectius països.

L’enfortiment i extensió d’aquests moviments seran essencials per fer front a l’auge de racisme i feixisme que recorre Europa. L’èxit d’aquests moviments dependrà, entre altres coses, de reconèixer un aspecte importantíssim del 19M; que no és cert que la majoria social d’Europa sigui racista, ni molt menys feixista. La solidaritat, demostrada moltes vegades recentment per la gent del carrer d’Europa, és la base per impulsar la lluita contra el racisme.

No és caritat, és política

Un altre aspecte és la importància de reconèixer que les persones procedents de Síria vénen d’una revolució i juguen un paper actiu. Ha estat la continuada resistència de la gent refugiada —creuant les fronteres i les tanques, tot i la violència policial i el cinisme dels Estats— la que ha despertat la solidaritat actual. El suport a les persones refugiades no és una qüestió de caritat, per part d’uns “privilegiats” del primer món cap a uns “pobrets” del tercer món. És solidaritat entre la gent de baix de diferents procedències, però amb interessos compartits.

Els atacs físics i atemptats incendiaris contra les persones refugiades que han ocorregut a diferents països europeus no els protagonitzen persones corrents sinó, normalment, grups nazis. A més, el creixement electoral de l’extrema dreta és un factor important en el gir racista dels partits institucionals. Per tot això, la defensa del dret a l’asil ha d’anar de la mà de la lluita contra el feixisme.

De la mateixa manera, la islamofòbia és un element important del rebuig vers la gent refugiada, tant per part de les autoritats com dels feixistes. Les acusacions infundades que si es concedeix asil entraran “yihadistes” contribueixen a criminalitzar persones que intenten escapar de situacions terribles. Així que campanyes com #StopIslamofobia són més necessàries que mai.

Reptes

Amb la multiplicitat de temes i la confusió regnant, caldrà molta feina per aconseguir que la solidaritat que existeix es tradueixi en mobilitzacions i moviments reals.

Des de l’esquerra anticapitalista haurem de combinar diferents coses. D’una banda, hem de mantenir una crítica molt clara i ferma cap a l’Europa del capital. Això suposa explicar que el problema de fons és un sistema social, el capitalisme, que no respon a les necessitats de la majoria. També implica assenyalar les contradiccions dels partits de “l’esquerra institucional” que accepten —fins i tot fomenten— les polítiques racistes. La solució al racisme i al feixisme, en última instància, passa per la ruptura amb el capitalisme i, més immediatament, amb la Unió Europea.

Però d’altra banda, hem de seguir construint moviments amplis i unitaris, amb la màxima diversitat de persones i organitzacions. Ni el racisme ni el feixisme s’aturaran mitjançant declaracions… o pitjor, mitjançant acusacions i recriminacions dins l’esquerra i els moviments socials. La solució està en la mobilització… i el debat dins d’aquesta.

Finalment, un exemple pràctic de com podríem incidir. Totes les concertines de ganivet que blinden les fronteres d’Europa (des dels Balcans fins a Melilla) les produeix l’empresa Mora Salazar (que també es coneix com European Security Fencing) a Màlaga. Més concretament, les fabriquen persones treballadores de Màlaga, persones amb principis i, s’espera, organització sindical. El moviment sindical ha demostrat el seu rebuig al tracte racista i indignant vers les persones refugiades. S’hauria de començar a plantejar una acció sindical per evitar que els productes de Màlaga s’utilitzin per vulnerar els drets humans i la llei internacional.

David Karvala és activista d’UCFR i militant d’En Lluita.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×