Agenda

El CETA no mola

14/10/2016

Òscar Simón membre d'En Lluita, la CUP i el sindicat IAC

stop_ceta

Fora dels ambients militants o polititzats gairebé ningú sap que és el CETA, si de cas a algú li sona que està relacionat amb el Canadà i que per tant deu ser bo. Canadà és aquell país de granges idíl·liques al mig de boscos paradisíacs, ple de simpàtics ossos, on no es porten armes com  sí es fa als EEUU i que deixa fer referèndums a la gent del Quebec.  Tanmateix el tractat no va d’igualar drets entre les persones que habiten el país de la bandera de la fulla d’arç  i la Unió Europea sinó d’un conjunt de normes per facilitar a les multinacionals d’una banda i altra de l’Atlàntic poder fer més i millor negocis.

Aquest tractat que s’ha d’aprovar en breu ha estat negociat en secret per la  Comissió Europea (un grup de senyors i senyores triades pel caps de govern dels 28 Estats de la UE).  Aquest grupetto vol que el CETA entri en vigor “temporalment” fins la seva votació al parlament Europeu, així Angela Merkel i Françoise Hollande no haurien de donar explicacions, en any electoral, als centenars de milers persones que s’han mobilitzat contra el CETA a aquests estats, especilament a Alemanya. Però tornant al començament del paràgraf , aquest és un tractat tan opac que molta gent, començant per mi mateix, pensava que la C era de Canadà i la E  d’Europa. Com deien a les pel·lícules res a veure amb la realitat. CETA vol dir Comprehensive Economic and Trade Agreement, o sigui bé a dir-se Acord comprensiu amb l’economia i el comerç.  En principi un estrany nom però que ho deixa de ser quan es mira l’origen del mateix.

Corria l’octubre de l’any 2008 i a Toronto un grup de multinacionals europees i canadenques es van trobar i van elaborar una llista de desitjos sobre com haurien de ser les relacions comercials entre la UE i el Canadà, és a dir la comprensió ve dels governs cap a les necessitats de les “pobres” transnacionals.

El CETA és un tractat perjudicial per a la classe treballadora d’Europa i Canadà, per l’economia pagesa, pel mediambient , per les nacions indígenes i per qualsevol govern que vulgui defensar el sector públic, o sigui una joia. A banda, atès que Canadà està dins del NAFTA (un acord de lliure comerç entre Mèxic, EEUU i Canadà) permetria a les multinacionals dels EEUU gaudir dels avantatges que el TTIP  els donava (un altre tractat, sembla que fracassat, en a quest cas entre EUU i la UE).

Canadà no ha ratificat  ni una cinquena part dels convenis de la OIT (Organització Internacional del Treball) entre ells els de negociació col·lectiva, dret de vaga o sobre l’edat mínima de treball. A la vegada al Canadà el 50% de la producció agropecuària  prové del 5% de els explotacions i són punters en productes transgènics, com el salmó, el blat de moro, el pollastre clonat i fan servir hormones i additius prohibits a Europa. També en cas de signar-se l’acord, els productes derivats de les argiles bituminoses (el major desastre natural del planeta) podran arribar a Europa, o sigui milions d’hectàrees  a Alberta seran literalment pelades amb excavadores, avocant milions de tones de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera.  A banda les multinacionals europees podran saltar-se les clàusules que protegeixen l’economia social i cooperativa, molt esteses als municipis de Canadà, també s’eliminarà el dret de les nacions indígenes a ser consultades sobre l’explotació dels seus territoris. Es podria escriure molt sobre els efectes del CETA, tanmateix per qüestions d’espai penso que cal destacar un aspecte central d’aquest tractat i que es comuna a d’altres acord: la capacitat que se li vol donar a a les multinacionals de portar als governs (estatals, territorials o locals) a uns anomenats “tribunals d’arbitratge”  que no són més,  que uns advocats privats que la Cambra de Comerç de Canadà o la Comissió Europea proposaran en cas de conflicte entre governs i multinacionals. M’explico amb alguns exemples:

Ara mateix la multinacional TransCanadà vol demandar als EEUU per anular un oleoducte que havia e travessar les terres dels pobles nadius de Dakota, per altra banda la multinacional francesa Veolia va denunciar a Egipte per pujar el salari mínim i el govern va ser condemnat amb 82 milions de dòlars. El CETA preveu la creació dels ICS (Investement Court System) és adir paratribunals dels quals llur funció seria protegir els beneficis de les multinacionals. Fins i tot prohibint la remunicipalització o nacionalització de serveis, amb l’anomenada clàusula trinquet.

El CETA en el fons vol ajudar a les multinacionals de banda i banda a poder fer el màxim negoci amb tots els àmbits de la vida. Per això necessita reduir les condicions de treball, les capacitat organitzatives i de resistència de la classe treballadora i transferir la sobirania dels estats a les cambres de comerç.  El PP, C’S, CiU i el PSOE, partits tots suposadament patriotes, en un sentit o altra,  estan d’acord amb el CETA tot i que suposis la pèrdua de control social sobre els serveis públics, l’alimentació, les llavors i molts altres temes. Això és més sorprenent encara quan s’observen els efectes desastrosos del NAFTA després de 22 anys tant a Mèxic, com als EEUU o al Canadà.

No obstant no m’agradaria acabar l’article sense recordar que aquests acords bilaterals representen un nou intent de afavorir les multinacionals per part dels govern neoliberals. L’anterior onada neoliberal es va substanciar amb tractats com el MAI o les rondes de l’OCM  i van fracassar  o millor dit, van ser aturats per un moviment que es va denominar anit globalització, de Seattle, a Cancún passant per Praga Gènova o Barcelona, un moviment ampli des de sindicats a ecologistes, passant per les ONGs i en el qual l’esquerra anticapitalista va tenir un paper gens menystenible. Cal doncs ser optimista i lluitar. El 15 d’octubre o el 4 de Novembre, però també cal que l’esquerra siguem valents i que diem que la UE serveix als interessos de les multinacionals, que està colpejant als pobles europeus amb polítiques les polítiques d’austeritat i que l’euro tan sols està pensat per competir amb el dolar. Cal que siguem clares en l’explicació sobre el que significa la UE perque si no, a part de no analitzar bé la realiat deixarem un gran espai a la ultradreta. Necessitem recuperar col.lectivament aquell vell eslogan  que ens animava a actuar localment però pensar globalment.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×