Agenda

El Contrapunt | Moviment Intersex: context i horizonts

03/06/2009

Marina Collell, analitza la situació actual i els debats entorn el moviment intersex.

Les persones intersex són totes aquelles que, en el moment de néixer, tenen un cos difícilment classificable entre les caselles de “nen” o “nena”. Tot i que els seus cossos són perfectament funcionals, solen ésser operades abans de complir els dos anys de vida (sota el pretext d’evitar futures situacions de discriminació social) per tal de resignar-les a una de les dues categories. Sovint, aquestes operacions tenen efectes secundaris veritablement greus, fins al punt que alguns activistes intersex parlen de mutilació al fer referència a aquestes intervencions. I, és clar, finalment els tractaments mèdics permanents en molts casos no ajuden a evitar discriminacions.

Moltes persones intersex ni tan sols saben que ho són, o bé ho descobreixen ben entrades en l’edat adulta, donat que molt sovint els equips mèdics recomanen a les famílies sotmetre la criatura a les operacions i hormonacions que consideren oportunes, i “guardar el secret”.

Mentre tot aquest tabú envolta les vides de molta gent, el discurs mèdic avança en la direcció d’investigar maneres de prevenir el naixement de persones intersex, discurs que ens recorda sens dubte les posicions més retrògrades i contràries a l’existència, per exemple, de l’homosexualitat. Actualment, doncs, no s’estan buscant de fet maneres de prevenir la discriminació social de les persones intersex, sinó maneres d’evitar a la societat haver de repensar-se i descartar per obsolet el vell esquema d’identitats binàries de sexe-gènere.

El passat dissabte dia 16 de maig va tenir lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona la Jornada titulada “Moviment intersex: contexts i horitzons”, organitzada per la Xarxa d’Acció Trans i Intersex de Barcelona i que van comptar amb l’assistència d’unes 150 persones. La jornada pretenia, d’alguna manera, atansar-nos a la realitat intersex i, alhora, començar a generar un cert debat i consciència entorn d’aquesta temàtica tan poc coneguda a l’Estat Espanyol.

Durant la jornada, composta per dues taules de debat, es va parlar de la situació d’invisibilitat social i mediàtica que envolta la qüestió intersex, permanentment frivolitzada partint del desconeixement més absolut. Es va exposar també la situació legal, totalment inexistent pel que fa a aquestes realitats, així com l’evolució que s’està veient dins el propi context de l’escàs món associatiu intersex, que a l’Estat Espanyol comença a evolucionar des d’una posició totalment aferrada al concepte de “malaltia” o “deformació” cap a una consciència de discriminació.

A la segona taula, activistes intersex de Barcelona, Argentina i França van acostar-nos més directament a la realitat de les vivències i el moviment intersex. Mauro Cabral, activista intersex argentí, va fer-nos adonar de la necessitat de crear espais físics i simbòlics per a l’existència dels cossos intersex, per a convertir les seves vides i identitats en una possibilitat ferma, en “cossos vivibles, habitables”. Per la seva banda, Vincent Guillot i Dannie Reynal, van destacar per damunt de tot la importància de prendre consciència que la lluita intersex és en si mateixa una lluita feminista, i que el moviment feminista necessàriament ha de veure-s’hi implicat, i no pas per solidaritat, sinó perquè realment forma part del seu propi moviment. Es tracta, doncs, de parlar de com es construeixen els cossos i les identitats, de com es regulen els usos que cadascú dóna al seu cos en base a les normes binàries home/dona, i sobretot, de com el concepte de gènere esdevé opressió.

Una importantíssima veu s’alça dins el moviment intersex actual per a exigir el cessament de les operacions sistemàtiques a nadons i potser algunEs lectorEs es preguntaran si és lícit, lògic, correcte o saludable. Les persones intersex no reivindiquen res més que el dret indiscutible a la pròpia existència, i a un espai social i simbòlic on existir. No deixa de ser, en el fons, la vella reivindicació del moviment feminista pel dret a decidir sobre el propi cos. Citant de nou a Vincent Guillot, “no hauria d’existir realment un moviment intersex, sinó un moviment feminista conscient que el gènere és opressió, i exclou tot allò que el qüestiona. Cal que reivindiquem alternatives conjuntament”.

Marina Collell és militant de la Xarxa d’Acció Trans i Intersex de Barcelona i del moviment feminista.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×