Agenda

Els motius anticapitalistes i antiracistes per sortir de la UE

23/06/2016

Socialist Worker

G8_leaders_watching_football

Que Gran Bretanya es quedi a la UE serà celebrat per mandataris d’arreu del món.

 

David Cameron i els conservadors semblaven forts després d’haver guanyat les eleccions generals, del mes de maig de 2015 en canvi el referèndum sobre la UE, que el propi Cameron va prometre, els està posant contra les cordes. Si Gran Bretanya surt de la Unió Europea (UE), Cameron segurament haurà de dimitir.

A més, el partit conservador està dividit pel que fa a la permanència o no a l’Unió Europea.
El parlamentari Tory Andrew Bridgen deia fa foc, “David Cameron es porta malament amb la meitat dels diputats conservadors al parlament.”

La seva divisió els afebleix i és aquí on aparèixer la nostra oportunitat. L’esquerra ha d’explotar aquestes divisions.

Alguna gent d’esquerres argumente a a favor de quedar-se a la UE (Remain), a fi e fecte de frenar un possible govern dirigit per Boris Johnson.

Cal recordar però que ni David Cameron, ni George Osborne (ministre d’economia) i els altres conservadors que argumenten favorablement al Remain no són precisament moderats que planten cara als extremistes de dretes.

Qui és Cameron?

En Cameron ha empès atacs als estàndards de vida de la classe obrera, ha incrementat el racisme i es va unir a la nova guerra imperialista a Síria.

N’Osborne és l’arquitecte de l’austeritat i la ministre de l’Interior, Theresa May, encapçala una repressió racista dels musulmans, els migrants i els refugiats.

Ni, n’Osborne, ni en Cameron són gaire diferents, del fins fa poc alcalde de Londres, Boris Johnson o del parlamentari conservador Michael Gove, ambdós líders del sector Torie favorable a la sortida de la UE .

Cameron podria tractar d’usar un vot Remain per afiançar tant el govern com el seu lideratge dins el partit conservador.

Si guanya l’Exit (marxar) seria possible que Johnson es convertís en primer ministre. Tanmateix, ho faria amb un partit conservador en guerra civil oberta i afeblit. Un partit amb moltes dificultats per fer front a la resistència social que s’està començant a enfortir.

Fins i tot, alguns lprohoms conservadors han advertit que qualsevol que sigui el líder després del referèndum hauria enfrontar-se a unes eleccions generals a principis d’octubre.

No hi ha necessitat d’esperar fins al 2020 per expulsar els conservadors. El vot Exit és una oportunitat única. Hem de aprofitar-la.

Una altra Europa és possible, però no dins la UE

Algunes persones que s’oposen a les polítiques d’austeritat brutals i racistes de la UE volen romandre a fi de reformar-la.

Per exemple des de l’esquerra Laborista es clama “Una altra Europa és possible” i el Partit Verd té com a lema “Verds per una Europa millor”.

Jeremy Corbyn, líder del partit laborista, va dir: “Volem una Europa de la solidaritat dels partits socialistes, els sindicats i les persones que volen veure una societat decent.” ¿Però qui són els aliats del Laboristes a Europa? Inclouen al primer ministre eslovac i el pròxim president de la UE, Robert Fico? que va dir: “L’islam no té lloc a Eslovàquia”.

La tria per una Europa socialista no està en la papereta de vot i no existeix un mètode per a la reforma de la UE. En aquest sentit, el Parlament Europeu ha demostrat ser un organisme impotent, que ni tan sols té el dret de proposar nova legislació. De la mateixa manera les burocràcies que realment manen la UE no poden utilitzar-se per a reformar-la tampoc. El caràcter intrínsecament neoliberal de la UE es fa evident tant al Banc Central Europeu com a la Comissió Europea; que són organismes no elegits i totalment antidemocràtics.

2,5 milions de signatures contra el TTIP que no han estat escoltades

Uns 2,5 milions de persones van signar una petició en contra del tractat de lliure comerç entre els Estats Units i la UE (TTIP). En resposta la comissària de la UE Cecilia Malmström, va dir, “El meu mandat no neix del poble europeu.”

El comissari europeu de la Gran Bretanya és Jonathan Hopkin Hill, baró Hill de Oareford, un conservador de tota la vida i membre de prominents grups de pressió corporativa.

Aquesta és la radiografia de la classe dominant que ostenta el poder real a la UE. Qualsevol canvi fonamental significaria acabar amb tots els tractats de la UE, que fan de acceptació del mercat lliure una condició indispensable per poder esdevenir membre de la mateixa. Aquests canvis requeririen l’acord dels 28 estats membres. Si l’esquerra conseqüent guanyés el poder dins dels 28 països, per què molestar-se amb la UE? En el mateix moment es podria forjar una aliança obrera.

Una altra Europa és possible, però no sota les manilles del club dels caps d’Estat de la UE. Un vot Exit debilitaria als governants de la UE i donaria forces a la classe treballadora de l’Estat Francés i de Grècia, que en aquests moments estan lluitant contra l’austeritat.

En resum, el vot Exit pot ajudar tant a trencar aquest club de patrons que és la UE i com a començar a forjar una veritable alternativa socialista.

.
Els drets laborals van ser guanyats per la classe treballadora

pic_womenworkers-Pat-MantleTUC-Library

Treballadores Ford Dagenham en vaga per la igualtat de salaris al 1968

La majoria dels líders sindicals i els membres dels partit Laboritsta afirmen que els treballadors perdrien els seus drets sense la UE.

Això no és cert, de fet per dos motius, el primer és que molts drets laborals a Gran Bretanya van més enllà dels mínim de la UE, perquè van ser guanyats a través de les lluites de masses i el segon és perquè la UE no marca pràcticament cap mínim laboral. I menys serà així de firmar-se el TTIP .

Les vaguistes 1968 Ford Dagenham van ser crucials per guanyar lleis d’igualtat de remuneració. Van ser elles les que van lluitar i aconseguir un mateix sou per les dones i no la UE.

Un altre exemple: els treballadors legalment tenen 5,6 setmanes de vacances pagades a l’any, mentre que la Directiva del temps de treball de la UE 1998 només garanteix quatre setmanes (més dies festius).

De la mateixa manera els pares a Gran Bretanya poden gaudir d’un màxim de 50 setmanes de llicència compartida, 37 dels quals són pagades, mentre que la UE només es garanteix a les dones de 14 setmanes.

Les resolucions internacionals i les lleis nacionals sobre drets dels treballadors no són aplicades pels amos a no ser que estiguin obligats a fer-ho. Així des de 1936 el Conveni de Pagament de la l’Organització Internacional del Treball (OIT) que reconeixia 6 dies de vacances pagades era
ignorat. Doncs bé, el govern conservador, dirigit pel reaccionària Stanley Baldwin, el però dos anys més tard (1938) el haver d’aplicar, a causa d’una campanya sindical massiva.

El laborista, Hilary Benn, afirma que si hi ha un vot Exit «el futur de tots aquests drets, ara protegits a la UE, estaran en mans d’un govern conservador». Cal recordar-li que el present i el futur dels drets laborals és i serà sempre en mans de la lluita obrera.

Fortalesa Europa i el racisme

El racisme travessa l’Europa fortalesa dels seus fonaments als seus merlets.Aquesta realitat es mostra amb tota la seva cruesa a les fronteres de la UE, on les seves forces apliquen mesures dràstiques contra els migrants que corren greus perills a la Mediterrània.
img_mmeseguer_20160613-090124_imagenes_lv_otras_fuentes_ekocamp2-kARB-U402471326539q6-992x558@LaVanguardia-Web

Refugiades expulsades d’Ekocamp a Grècia

La UE va exigir a Grècia construir un mur per aturar migrants que creuen per terra. En canvi una directiva de la UE impedeix a les aerolínies que puguin venir en avió

Si aconsegueixen travessar el mar i arribar a les illes de Grècia són rebuts per la policia fronterera de la UE (el Frontex, un cos especial pagat pels estats membres de la UE). Les refugiades són detingudes per a ser deportades sota escorta de goril.les amb braçalets de la UE.

Immigració

Els països del sud d’Europa tenien controls d’immigració abans dels anys 80 i 90. La integració europea va significar convertint-los en guàrdies-fronterers dels països del nord amb uns resultats terribles. Més de 10.000 persones s’han ofegat intentant entrar a Europa des de 2014.
La campanya oficial dels vots Exit està encapçalada pels racistes, que diuen que volen “recuperar el control” de les fronteres de Gran Bretanya.

Però això no vol dir que sortir de la UE es veuran deportacions massives d’immigrants que viuen a la Gran Bretanya. En primer lloc gairebé dos terços dels estrangers a Gran Bretanya són de fora de la UE i no es veurien afectats. En segon hi ha al voltant de 2,2 milions de britànics que viuen en països de la UE i és poc probable que comenci una onada de repatriacions mútues.

Per altra banda els capitalistes depenen dels treballadors migrants per obtenir més beneficis, tanmateix la mateixa classe dominant pot recórrer a un boc expiatori, racista, quan vol tractar de dividir-nos. Això vol dir que el que succeeixi amb els migrants depèn de si lluitem contra el racisme o no.

Els racistes

La campanya Remain no és anti-racista. L’acord sobre l’adhesió de la Gran Bretanya a la UE, que Cameron i la Comissió Europea van actualitzar el 23 de juny, està basat en restringir els drets dels migrants de la UE pel que fa a reclamar drets laborals i subsidis al Regne Unit.

Fins i tot amb l’actual configuració de la Unió Europea no estan garantits els drets dels migrants com tampoc ho serien amb un govern conservador.

Alemanya i Bèlgica ja han tornat a imposar controls a les fronteres interiors.

A la UE el dret de les grans empreses i els capitals a moure’s lliurement eclipsa el dret de les persones a circular lliurement.

El Socialist Worker, (organització germana d’En lluita) està en contra tant de la Gran Bretanya Fortalesa com de l’Europa de les tanques. Estem a favor d’aixecar totes les restriccions a la immigració, però sabem que això dins de la UE no passarà.

Sortir de la UE portaria una recessió?

Com David Cameron, George Osborne i la campanya Remain estan cada cop més desesperats, estan generant alarmisme infundat.

L’hipòcrita Osborne ha afirmat que sortir de la UE significaria una recessió , amb la pèrdua de 820.000 llocs de treball.

Osborne ha cuinat amb regularitat les xifres abans de pressupostos per intentar demostrar l’austeritat està funcionant. En realitat l’austeritat no ha restaurat la rendibilitat del capitalisme britànic i ni de l’economia mundial que segueix sumida en l’estancament.

La nacionalització

Per exemple milers de llocs de treball al sector siderúrgic es podrien haver salvat si s’haguessin nacionalitzat les plantes d’acer. Però els tractats de la UE ho prohibeixen específicament. La UE és una estructura que permet als amos accedir a mercats més grans, on els treballadors són el saldo.

És per això que Cameron, Osborne i la majoria dels caps britànics estan per romandre a la UE. La Comissió Europea es vanta de que “l’obertura d’oportunitats de mercat per a les empreses europees” és “una prioritat clau per a la UE”.

Ho fa a través, per exemple, acords d’associació econòmica a l’Àfrica, que arrasen “barreres comercials”, com ara regulacions, impostos i controls de preus. La UE va ajudar a les grans empreses pesqueres europees a poder pescar a les costes de 18 estats africans, on van acabar esgotant les pesqueries i deixant sense el seu mitjà de vida a les poblacions costaneres.

La política agrícola comuna ha ajudat a devastar l’agricultura camperola al sud global i a incrementar el deute, la pobresa i la fam. Per tenir una economia que posi a la gent abans que els benefici, hem de trencar aquesta institució neoliberal.

La mentida dels “valors europeus ‘

La construcció d’una “identitat europea” significa trobar coses per separar els europeus d’africans, asiàtics i altres persones de tot el món.

Això implica generalment reclamant democràcia i els drets humans com a “valors europeus”, fet tan extravagant com convertint-los en “valors britànics”.

La idea d’una identitat europea diferent remet de nou a la “cristiandat” de l’Edat Mitjana. Que va enfrontar els governants feudals d’Europa units en croades contra els musulmans suposadament bàrbars.

Aquesta divisió era mentida llavors i és ara continua sent-ho

Descobriments

Europa, el nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà tenen una història compartida i el renaixement d’Europa es va construir a partir dels descobriments del món islàmic.

Alguns dels més ardents figures pro-UE són radicalment contraris a la idea de deixar que la Turquia musulmana s’uneixi, en canvi no diuen res de la persecució dels activistes d’esquerres o del poble Kurd. Els polítics a Grècia sovint emmarquen l’adhesió a la UE com una elecció entre l’Europa “civilitzada” o el “retrocés” a l’Orient Mitjà.

Aquesta islamofòbia i el cap de turc “migrants econòmics” de fora d’Europa, ajuda a legitimar el racisme que utilitzen els euroescèptics de dretes també contra els migrants del sud i de l’est de la UE .

 

 

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×