Agenda

El pacte PP-PSOE o la “pasokització” inevitable

01/07/2013

Per Miguel Sanz. Amb els sondejos d’opinió donant-li al PSOE el major enfonsament electoral de la seva història resulta incomprensible a primera vista l’acord aconseguint amb el PP per portar una posició comuna a l’últim Consell Europeu del 27 i 28 de juny.

Aquest acord ha estat bàsicament un xou institucional amb continguts poc clars i demagògics sobre “el que hauria de fer Europa”, però que deixa intacte el compromís del Govern del PP amb els plans de més austeritat proposats per la troica. El PSOE ha assumit el suport al Govern perquè, segons la seva direcció, “Rajoy s’ha desplaçat cap a la socialdemocràcia” en el contingut del pacte. Pel que sembla, per a Rubalcaba i el seu equip només cal que Rajoy digui quatre vegades que cal crear ocupació juvenil i donar-li diners a les pimes per determinar que això és política socialdemòcrata.

L’espectacle dels mitjans de comunicació i dels grups parlamentaris, a excepció d’aquells a l’esquerra del PSOE, parlen d’una pluja de milions per a la lluita contra l’atur juvenil i per ajudar les pimes, però el que realment queda tancat, detallat i consensuat en aquesta trobada són nous compromisos de retallades, com han demostrat les conclusions del Consell.

D’aquesta manera, Rajoy ha anat a Brussel·les amb el beneplàcit del PSOE per ratificar un acord sobre noves reformes, que inclou, entre altres mesures, una nova pujada de l’IVA per a alguns productes que encara no estan al 21%, una reforma de les pensions que podria incloure retardar encara més l’edat de jubilació (i que amb seguretat comportarà una reducció de l’import de les jubilacions), un pas més en la Reforma Laboral, una reducció de la despesa de sanitat (inclusió del copagament), una retallada general del personal de tot l’aparell administratiu… Reformes i retallades que es comprometran a canvi d’una ampliació per part de la UE de dos anys més per arribar al 3% de dèficit. Dèficit que per altra banda ha estat engrandit gràcies als diners invertits en el rescat als bancs en els últims anys.

Canvi de rumb?
Des de la direcció del PSOE s’afirma que només han donat suport a Rajoy per “un canvi de rumb a Europa”, des de l’austeritat, cap a les polítiques d’incentius econòmics per al creixement. No obstant això ja a principis del mes de juny sectors del PSOE expressaven el temor que l’acord amb el PP comprometes el Partit amb l’assumpció de les noves retallades per venir, com finalment ha estat. En el tens esperar cap a la Conferència Política del PSOE que tindrà lloc a l’octubre, els sectors crítics amb Rubalcaba han aprofitat el pacte per dir en veu alta el que qualsevol militant de base o votant del PSOE ha hagut d’estar pensant durant les últimes setmanes: quin sentit té donar un cop de mà al Govern del PP, en caiguda lliure de popularitat per la seva política d’austeritat i a la vora de l’abisme pels escàndols de corrupció? ¿No seria millor desmarcar-se completament de qualsevol pla relacionat amb Europa i l’austeritat, i insistir en la il·legitimitat d’aquest Govern assetjat pels escàndols de corrupció?

Sembla que la direcció del PSOE ha decidit prendre la via de la “pasokització”. El PSOE, igual que el Partit Socialista Grec (PASOK), no pot reivindicar seriosament cap posició anti-retallades, ja que en essència tots dos han assumit i exercit des del govern el dogma neoliberal que l’austeritat és necessària, que el sistema bancari no ha de carregar amb les seves pròpies pèrdues i que hem de retrocedir en drets socials i laborals per garantir l’estabilitat econòmica.

El PASOK ha acceptat la necessitat d’arribar a grans acords i pactes d’estat i de govern amb el seu principal rival a la dreta, Nova Democràcia, i avui es troba en una inestable coalició governamental amb aquest partit. L’Estat espanyol no es troba avui en una situació econòmica tan delicada com la de Grècia, però el camí que la direcció del PSOE ha decidit assumir s’assembla molt a la que va prendre el PASOK als inicis de la crisi econòmica. La direcció del PSOE sembla molt més interessada a comptar amb el suport de les classes dirigents que a recuperar l’aprovació política de les classes populars.

Rubalcaba llança el missatge a l’establishment de l’Estat espanyol i europeu que dirigeix un partit responsable, capaç de mantenir-se en la línia de l’austeritat tot i que el seu suport electoral està decaient de forma alarmant. Per reduir aquest mal tràngol posen l’èmfasi de cara al públic a l’atur juvenil i els milions per al crèdit de les pimes, però el que implícitament ha acceptat el PSOE en aquest pacte és una nova ronda de retallades i reformes i una rotunda afirmació d’una cosa ja acordada amb el PP fa un parell d’anys: que el pagament del deute és una prioritat respecte a qualsevol altre despesa pública. Com deia fa poc un dirigent regional socialista no identificat “134 anys de vida no garanteixen 134 anys de futur”. La “pasokització” sembla inevitable.

Miguel Sanz Alcántara és membre d’En lluita.

—–

Rep més informació sobre En lluita, anticapitalisme i revolució

Pots llegir també el diari d’aquest mes En lluita

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×