Agenda

El País Valencià marxa per l’educació pública

28/03/2014

Adelina Cabrera

IMG-20140314-WA0008

María José Catalá Verdet, la Consellera d’Educació de la Generalitat Valenciana, ha acordat un altre atac a l’educació pública. El 18 de febrer va decidir la supressió de 146 unitats de segon cicle d’educació infantil arreu del País Valencià. Mesos abans pretenia tancar-ne un número major, però la ràpida i contundent reacció de les Associacions de Mares i Pares d’Alumnes i d’altres organitzacions i sindicats, van fer que la Consellera fera un xicotet pas enrere.

En declaracions públiques, Catalá defensava la decisió apel·lant a la baixada constant de la natalitat: “aquest curs el número d’alumnes de 3 a 5 anys en centres públics ha disminuït en 6.000 respecte de l’any anterior, encadenant així diversos anys de descens”. Tot i ser cert que la natalitat ha abaixat, les plataformes en defensa de l’educació pública ja existents i les que s’han creat arran de la decisió del tancament, no es creuen que eixa siga la vertadera motivació de la mesura. Denuncien que les places concertades per al mateix nivell d’educació han augmentat en 29 unitats.

La comunitat educativa ha reaccionat amb una lluita política que s’organitza cada vegada millor. El CEIP Ciutat de Cremona, d’Alaquàs, va ser el pioner. La seua situació és peculiar, per extrema. La Conselleria ha ordenat el tancament de l’única classe de 3 a 4 anys que els queda, després que l’any passat se’n suprimiren dues d’eixa mateixa edat. En la pràctica, aquesta decisió suposa bloquejar l’entrada natural d’alumnat al centre i, per tant, sentencia de mort un col·legi que porta en barracons des que nasqué, l’any 2008.

L’AMPA va començar fa 38 dies un tancament indefinit que durarà fins que Catalá es retracte de la decisió. En el decàleg que han subscrit, els pares i mares declaren que “lluitem per una educació pública i de qualitat, laica, inclusiva i en valencià que garantisca la igualtat d’oportunitats per a tots i totes”. També lluiten per què es construeixa el col·legi i s’eliminen els barracons, tal i com Conselleria els va prometre fa anys.

Un altre exemple de lluita és el CEIP Pare Català de Benimaclet. En aquest cas, la batalla se centra en la defensa del valencià. Dues famílies del centre van demanar la conversió d’una línia que s’impartia en valencià al castellà i el govern hi va accedir, en contra de la voluntat majoritària de les famílies de “21 xiquets i xiquetes que volen estudiar en valencià” i “ho hauran de fer obligatòriament en castellà”.

La resposta s’estén per tota la geografia valenciana. El dilluns 24 de març van començar tancaments els col·legis Bonavista i Martínez Valls d’Ontinyent, així com el CEIP Ramiro Jover de València. També a la comarca de la Marina Baixa hi ha centres en lluita. Tots se sumen a la iniciativa que el Ciutat de Cremona va encetar fa més d’un mes.

La lluita ha pres també altres formes. Una de les sessions d’intifalla d’aquest any, hi hagué un dia dedicat a la defensa de l’educació pública. També s’han organitzat manifestacions, xerrades i col·loquis al voltant de la qüestió.

La propera acció es produirà aquest dissabte 29 a les 11 hores, hi ha convocada una marxa contra el tancament d’unitats i escoles. Mares, pares, mestres i alumnes eixiran des de pobles dels quatre punts cardinals i es reuniran a València, per a exigir a la Consellera d’Educació que l’educació siga pública, de qualitat i en valencià.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×