Agenda

Eleccions europees i extrema dreta a l’Estat espanyol

30/06/2014

David Karvala

Vidal Quadras amb Pablo Barranco ex-secretari general de PxC

Vidal Quadras amb Pablo Barranco ex-secretari general de PxC

En un recent article, Les eleccions europees: l’amenaça de l’extrema dreta, vaig analitzar la situació europea; ara tractaré el cas de l’Estat espanyol, on les candidatures d’extrema dreta estaven conformades pel nou partit populista Vox i cinc candidatures feixistes.

Vox

En termes de vots, la candidatura més important, amb escreix, va ser Vox. La seva llista, encapçalada per l’antic eurodiputat del PP, Aleix Vidal Quadras, va aconseguir 244.929 vots, el 1,56% del total. No obstant això, aquesta xifra global amaga una gran variació territorial. A Catalunya, Vox va treure un miserable 0,31% del total, mentre que a la ciutat de Madrid va obtenir el 4,2%, i a les províncies de Valladolid i Burgos el 3,4% i el 3,2% respectivament.

També és molt interessant la variació dins Madrid. El seu vot va ser molt més alt a zones acomodades com Chamartín (8,18%); Salamanca (8,02%) o Chamberí (7,23%) que a districtes populars com Puente de Vallecas (1,36%); Usera (1,67%); o Villaverde (1,52%). De fet, als districtes de Madrid hi va haver una relació gairebé matemàtica entre la renda per càpita i el vot a Vox. Aquesta dada confirma que no estem davant d’un partit clàssicament feixista, o nacionalsocialista. Aquests partits, encara que gairebé sempre els dirigeixen figures provinents de la burgesia o la petita burgesia, avui dia guanyen una part important dels seus vots als barris populars, amb discursos “radicals” i “antisistema”. Vox, en canvi, és una veu de i per a la petita i mitjana burgesia.

Grups feixistes

Les cinc candidatures feixistes van aconseguir, entre elles, uns 78 mil vots, el 0,47%. La mitja dotzena de candidatures nazis o feixistes que es van presentar l’any 2009 van aconseguir entre totes uns 69 mil vots, el 0,43%, així que hi ha hagut un lleuger augment. No obstant això, el seu vot continua sent ridícul si el comparem amb l’obtingut per l’extrema dreta a Europa.

La llista que més vots va aconseguir ser la de la Falange Española de las JONS, amb 21.577 vots, el 0,13%. Sembla que es tracta d’un vot residual, rebut per un partit que té més passat que futur. Aquesta formació evidentment no s’ha plantejat abandonar (o més aviat amagar) els símbols històrics feixistes, un canvi que ha contribuït a l’èxit electoral del Front National francès i altres partits ultra europeus.

La segona candidatura feixista en vots va ser Impulso Social, amb 17.551, el 0,11%, tot i que va amagar tant la seva naturalesa feixista que alguns dels seus potencials votants potser no la veiessin com una opció. La llista la formaven tres partits: Alternativa Española; Partido Familia y Vida; i Comunión Tradicionalista Carlista. Els dos primers, presentant-se per separat l’any 2009, van treure un total de 30.039 vots, el 0,19%, entre els dos.

“La España en Marcha” (LEM) és una coalició de diversos grups ultres. Inclou els responsables de l’agressió contra la llibreria Blanquerna, seu a Madrid de la Generalitat, i de diverses manifestacions feixistes a Madrid al llarg dels últims anys, amb milers de participants. Per a aquestes eleccions van concórrer sense Democracia Nacional, que va presentar llista pròpia; no se sap si per motius de protagonisme o perquè els preocupaven les declaracions massa descarades de Pedro Pablo Peña, dirigent d’Aliança Nacional, a favor de la lluita armada contra la possible independència de Catalunya. Amb tot —i després d’una campanya que va incloure un acte electoral a la llibreria nazi Europa, a Barcelona— LEM va aconseguir 16.879 vots, el 0,10%.

La pròpia organització Democracia Nacional (DN) va aconseguir 12.763 vots, el 0,08%. Queda clar que el seu distanciament de LEM va ser només una qüestió tàctica; els seus militants han participat en diverses agressions al llarg dels últims mesos. El dirigent de les seves joventuts, Pedro Chaparro, va justificar l’apunyalament a un jornaler a Córdoba poc abans de la campanya electoral.

El vot al Movimento Social Republicano (MSR) és mínim, però això no impedeix que els seus militants duguin a terme agressions, com l’atac contra un acte a la Universitat de Zaragoza poc abans de la campanya electoral. S’acaben de detenir diversos militants del grup juvenil del MSR i d’un altre grup nazi, “Respuesta Estudiantil”, però els tribunals no eliminaran l’amenaça que representen els grups nazis. Encara insignificant en termes electorals, ens ha de preocupar que 8.775 persones (el 0,05%) hagin votat a aquesta organització nazi (l’any 2009, van ser 6.009 vots, el 0,04%).

Finalment hem de parlar del gos que no va bordar, Plataforma per Catalunya (PxC). La crisi interna que ha patit aquest partit feixista disfressat aquesta primavera —amb la fulminant destitució del seu (llavors) màxim líder i fundador, Josep Anglada— sumada a les derrotes electorals que pateix des de finals de 2011, ha fet impossible que presentés una candidatura a les europees. Això és una victòria per Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, però el principal àmbit d’activitat de PxC sempre han estat els municipis, i la prova real seran les eleccions municipals de maig de 2015.

Nous moviments contra l’extrema dreta

Hi ha una bona notícia respecte a les eleccions europees a l’Estat espanyol i és l’aparició, encara que per ara de manera incipient, de la Xarxa Unitària Contra el Feixisme i el Racisme. Aquesta xarxa agrupa moviments unitaris contra l’extrema dreta a diferents territoris de l’Estat espanyol.

Unitat Contra el Feixisme i el Racisme Catalunya per ara és l’únic que està mitjanament consolidat, amb centenars d’entitats adherides i molts grups locals. Es va fundar Unidad Contra el Fascismo y el Racismo Andalucía l’any passat, i ja compta amb alguns grups locals, tot i que queda molt per fer. A terres basques, Batera Faxismo eta Arrazakeriaren Aurka es va crear tan sols a la primavera de 2014; ha aconseguit unes adhesions molt importants que, a més, superen la tradicional polarització en la política basca. Tot i això, aquí també queda molt per fer. Finalment UCFR a Madrid i Mallorca són més una declaració d’intencions per part de nuclis d’activistes que moviments reals.

La Xarxa Unitària va editar un total de 85.000 exemplars de la seva octaveta, “No votis als hereus d’Hitler i Franco!”, que es van repartir als diferents territoris. A més, el diari alternatiu gratuït, “Cafè amb llet”, va reproduir el full als 145.000 exemplars impresos de la seva edició del 21 de juny, al costat del material de la campanya contra el vot xenòfob impulsada per SOS Racisme Catalunya.

Per ser una xarxa tan nova i poc consolidada, no es pot jutjar la seva efectivitat encara. L’experiència d’UCFR a Catalunya —on PxC ha anat perdent vots des de 2011, quan aquest moviment es va consolidar— dóna motius per a l’optimisme.

Diferents reptes per al antifeixisme unitari

Els principals reptes per UCFR a Catalunya són prou clars. Primer, s’ha d’estendre als districtes i municipis on encara no existeix, de cara a les municipals del proper maig, sobretot a l’extraradi de Barcelona. Segon —en un altre registre i amb tàctiques diferents— cal estendre la campanya contra el centre nazi, Tramuntana. Se’l va expulsar del Clot i ara cal evitar que arreli al nou local.

A la resta de l’Estat espanyol també hi ha el doble repte, contra l’extrema dreta tant a les eleccions com al carrer, però l’ordre s’inverteix.

Els grups nazis tenien clar que el seu objectiu real en les eleccions europees no era aconseguir escons, sinó enfortir les seves organitzacions i guanyar seguidors. La lluita contra els nazis, per tant, no se centra en les eleccions, sinó al carrer. Però això no vol dir reproduir la vella estratègia del antifeixisme d’una minoria radical i aïllada. El repte és construir una oposició al feixisme capaç de sortir al carrer, però amb una visió unitària i una estratègia política, no només física.

Alhora, cal no perdre de vista Vox. Com denúncia la Xarxa unitària, aquest partit alberga diverses persones que provenen de l’autèntic feixisme; a més, pot fer girar tot l’espectre polític més cap a la dreta. Cal evitar que creixi, amb arguments i propaganda que revelin el que representa realment.

Conclusió

El feixisme és un producte del capitalisme, i en última instància, acabar amb el feixisme requereix acabar també amb el capitalisme. Per això, és molt positiu que a les eleccions europees —i de manera especial a l’Estat espanyol— hagi crescut l’esquerra transformadora o anticapitalista. El més espectacular, és clar, ha estat el sorgiment de Podem, però també és notable que IU hagi multiplicat el seu vot per tres, així com l’entrada al parlament europeu de Bildu i de Primavera Europea, aquest últim agrupa Compromís i Equo. Queda per veure fins a quin punt aquest creixement electoral es tradueix en lluita social i mobilització.

En tot cas, i com ja es va comentar a l’article anterior sobre Europa, no s’ha de contraposar l’enfortiment de l’esquerra radical i la construcció d’un moviment unitari contra el feixisme. Cal seguir organitzant la minoria anticapitalista, perquè creixi i pugui presentar les seves alternatives amb més força. Però també cal organitzar la gran majoria de la gent que s’oposa al feixisme; necessitem també l’antifeixisme del 99%.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×