Agenda

En defensa de les terres públiques: recol·lectar i caçar en temps de crisi

14/02/2014

Jesús M. Castillo

Ocupació de la finca "La Turquilla"

Ocupació de la finca “La Turquilla”

Durant la major part de la història de la nostra espècie (Homo sapiens) hem viscut en societats caçadores-recol·lectores. Com a nòmades ens desplaçàvem a la recerca de les plantes i els animals que ens servien de suport, abric, energia, etc. Aquesta va ser la forma d’aconseguir la sustentació durant uns 200.000 anys abans de la revolució agrícola-ramadera del Neolític, fa només uns 10.000 anys. Tot i que clans familiars i tribus podien explotar de forma sostenible i defensar un territori concret dels seus veïns, la terra no va ser propietat de ningú en aquelles societats primitives. No obstant això, des de la Revolució Neolítica fins als nostres dies, la nostra història ha estat, i continua sent, una lluita pel control del territori, ja sigui en el medi rural, silvestre o urbà.

Actualment, quan el capitalisme neoliberal s’estén per la major part del planeta, segueix havent-hi una batalla aferrissada pel domini del territori que va des guerres pel control de zones riques en recursos naturals (com aigua, hidrocarburs o minerals), a abassegaments massius de terres per estats i empreses transnacionals en països empobrits, passant per processos de gentrificació i especulació urbanística en grans metròpolis.

Concretament, en el marc de la crisi econòmica capitalista actual, els intents de la classe dominant d’augmentar beneficis a qualsevol preu s’estan recolzant, en part, en la privatització de determinades terres públiques, que acompanya a la privatització de serveis públics com la sanitat i l’educació. Per exemple, el govern irlandès recentment ha intentat vendre la major part dels boscos públics, el govern espanyol ha aprovat la venda de finques públiques (entre elles “La Almoraima” a Cadis, una de les finques públiques forestals més grans d’Europa), i els governs autonòmics de Castella-la Manxa i Andalusia han planejat la venda de milers d’hectàrees públiques. Aquestes privatitzacions han despertat una forta oposició popular que, per exemple, en el cas d’Irlanda ha frenat la venda dels boscos públics i a Andalusia ha portat a l’ocupació d’una de les finques públiques en venda, Somonte a Còrdova, pel Sindicat Andalús de Treballadors/es (SAT).

Encara que pugui semblar una cosa pròpia del passat, encara hi ha gent que segueix cobrint les seves necessitats bàsiques, almenys en part, amb la caça i la recol·lecció. Per exemple, amb la caça menor i la pesca i la recol·lecció d’espàrrecs, bolets, marisc, mol·luscs, esquer per a pesca, algues, figues de moro i altres fruites, etc. en muntanyes i aiguamolls públics. El manteniment d’aquestes activitats és especialment important en temps de crisi com els que patim, amb nivells d’atur insuportables en moltes ciutats i pobles.

En aquest context, i diametralment oposat a la política de privatització, és clau el foment dels usos comunals de la terra, i per a això és imprescindible que les terres públiques estiguin delimitades i ben conservades. I no només ens referim a les grans finques públiques, també a elements lineals del paisatge, a corredors públics. Així, cal delimitar totes les carrerades (uns 125.000 km, 450.000 hectàrees, a l’Estat espanyol) i promoure’n la reforestació quan sigui necessari. Cal respectar el domini públic hidràulic que recull la Llei d’aigües i que sol ser envaït per moltes explotacions agropecuàries en un intent equivocat d’augmentar la producció cultivant en zones marginals. A més, cal restaurar la vegetació de ribera. I cal conservar els nostres forests d’utilitat pública (centenars de milers d’hectàrees) i els nostres aiguamolls, al mateix temps que els explotem de forma sostenible.

En un horitzó d’autoorganització en favor de l’autoocupació, igual que formem cooperatives de gent jornalera, i de petits agricultors i agricultores, pensem en cooperatives de ramaderia transhumant i en “cooperatives de caça i recol·lecció” que utilitzin els béns i serveis que ens ofereixen les terres públiques, al mateix temps que donin suport a la seva conservació.

Jesús M. Castillo és professor d’Ecologia a la Universitat de Sevilla i autor dels llibres Migraciones Ambientales y Trabajadores y Medio Ambiente..

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×