Agenda

ERC: suport als retalladors, però tot sigui pel país

11/12/2012

Per Joel Sans Molas. El programa electoral d’ERC tenia una frase desconcertant: “si votem independència, serem un nou estat d’Europa i sortirem de la crisi”. La crisi seria només un producte de formar part de l’Estat espanyol i del dèficit fiscal i, per tant, s’acabaria amb una Catalunya independent. El reduccionisme és més que evident, com si la crisi econòmica no fos global, com si a Catalunya no hi hagués hagut el festí d’especulació financera i immobiliària de l’última dècada, com si no tinguéssim una forta crisi bancaria i un enorme deute privat.

Aquesta punt del programa d’ERC ja estava posant les bases d’allò que comencem a veure ara en les negociacions: donar suport a CiU en la investidura i els pressupostos i acceptar que s’han de fer retallades mentre no s’assoleixi la independència.

Cal tenir en compte la magnitud d’allò que ens ve a sobre. CiU ja ha anunciat que faran falta 4.000 milions de retallades en el proper pressupost de la Generalitat per complir els objectius de dèficit, una quantitat brutal, que condensa en un sol any la suma del que s’ha retallat el 2011 i el 2012.

Oriol Junqueras en una entrevista al diari Ara a principis de desembre responia a la pregunta “Es pot trobar donant suport a mesures que perjudiquin la sanitat i l’educació?”, dient “Si el govern espanyol no ens transfereix ni un euro més, mai més, és clar que hi haurà noves retallades”. I afegia “ERC vol pactar una reforma en els pressupostos per garantir que totes les retallades siguin culpa de l’Estat espanyol”.

És a dir, intentarem mitigar les retallades però n’hi ha que seran inevitables; votarem retallades al Parlament de Catalunya, però no és culpa nostra, sinó de l’Estat espanyol; farem retallades però seran només “tècniques”. Segur que els treballadors i treballadores de l’Hospital de Sant Pau tancats contra les retallades duríssimes a la sanitat, les 3.000 persones interines d’educació que s’han quedat sense feina o tots els empleats públics que pateixen una nova retallada salarial cada sis mesos, veuran la diferència entre les retallades “tècniques” pactades amb ERC i responsabilitat de l’Estat espanyol i les retallades “ideològiques” de CiU dels dos últims anys.

Dèficit i ruptura

Albert Castellanos, Secretari Nacional de Política Econòmica i Treball d’ERC, escrivia en el mateix sentit que Junqueras: “Quin és el veritable marge de maniobra que tindrà el nou Govern de la Generalitat? El que configura el nostre marc pressupostari en els propers anys mentre no siguem independents són els límits de dèficit fixats pel Govern espanyol”. Això, sí, Castellanos deia que donaran “mostres explícites de disconformitat amb aquesta austeritat excessiva imposada des de Madrid”. Per tant, es negociarà amb Madrid per pujar el sostre de dèficit, però no es qüestionarà la lògica econòmica implícita: s’ha de retallar per pagar el deute, l’austeritat és necessària per calmar els mercats i així “poder reactivar” l’economia.

No hi ha dubte que un procés d’independència de Catalunya incompliria la constitució espanyola i seria, per tant, il•legal. Acceptar la ruptura amb la legalitat per aconseguir la independència però en canvi seguir les normes del dèficit que marca l’Estat espanyol és una mostra de quines són les prioritats. La ruptura amb l’ordre econòmic establert es subordina a la ruptura nacional. No cal dir que aquest és el millor camí per tal que, un cop feta la virtual ruptura nacional amb l’Estat espanyol, es deixi al bagul dels records un avenç social que trenqui amb la lògica dels mercats. Si ara s’accepten els objectius de dèficit del retrògrad Estat espanyol, perquè una Catalunya independent s’haurien de desobeir els objectius de dèficit de “l’avançada i moderna” Unió Europea?

En canvi, el diputat de la CUP-AE Quim Arrufat deia encertadament “per què hem de complir l’objectiu de dèficit si volem marxar d’Espanya? És una barbaritat”. La CUP-AE no donarà suport a la investidura de Mas i, com alternativa a les retallades que projecta a CiU ha reclamat a La Caixa que “posi 4.000 milions d’euros sobre la taula dels 8.000 que ha guanyat durant els anys de crisi”.

Aquesta dada mostra que es pot desafiar, de ple, la lògica de les retallades si hi ha valentia per confrontar els interessos dels poderosos. I s’ha de tenir en ment que allò que es faci abans i durant un procés d’independència condicionarà el model social i econòmic de després.

La dreta nacionalista de CiU va sortir escaldada de les eleccions del 25N. La majoria absoluta dels somnis d’Artur Mas es va plasmar, a la realitat, amb una pèrdua de 12 diputats. Un Govern sense majoria parlamentària, amb el declivi dels dos principals partits (CiU i PSC) i un gir a l’esquerra amb l’ascens d’ERC, ICV-EUiA i CUP-AE portava a un escenari d’inestabilitat pels retalladors. Però sembla que ERC està disposada a donar un baló d’oxigen a Artur Mas.

A CiU no li va sortir bé intentar tapar les retallades sota la senyera. És dubtós que enmig de la crisi econòmica i social més gran de l’últim mig segle, l’aposta d’ERC d’acceptar les retallades com a mal menor en el camí de la independència, tingui, a mig plaç, millors resultats.

Joel Sans Molas és militant d’En lluita

—–

Estas d’acord amb nosaltres? Rep més informació sobre En lluita, anticapitalisme i revolució

Pots llegir també el diari d’aquest mes En lluita

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×