Agenda

ESFOSA: Crònica d’una victòria contra el caciquisme

16/09/2016

Steve Cedar. Militant En lluita, de la CUP de Vic i membre Càrnies en Lluita Osona.

“Els drets no es regalen, s’han de lluitar”
“Ells volen fer beneficis del nostre treball, però si tanquen la fàbrica, no tindran beneficis”
“Ens enganyen, ens exploten i intenten dividir-nos, però no podran. Lluitarem fins a la mort”
“Hem de defensar el comitè de la COS. Abans no sabíem res i les condicions eren pitjors que ara”
“Des del meu cor, vull dir a tots els meus companys que no podem rendir-nos ara ja que és el que vol l’empresa, i si no estem units ens estomacaran. La unitat és la nostra força”

Aquestes són algunes de les intervencions de les treballadores d’ESFOSA durant una assemblea de la COS, un sindicat combatiu de base, dos dies abans de la votació organitzada des de l’empresa per intentar revocar el comitè, que durant els últims mesos ha estat involucrat en una lluita de classe a la comarca d’Osona on la indústria càrnica és responsable de la major part dels beneficis de la patronal. Aquesta indústria és coneguda per les seves males condicions laborals, el maltractament humà a un grup de treballadores, principalment, migrades de tots els països del món. Una mena de Nacions Unides dels explotats i les explotades.

La repressió del comitè arriba després d’una vaga duta a terme durant el març. La primera en la història d’aquest sector a la zona. Una vaga que exigia que l’empresa negociés amb el nou comitè una sèrie de reformes a favor de les treballadores, però res de l’altre món, les demandes típiques d’un sindicat en un lloc de treball: salaris, pagament, hores i condicions laborals, etc.

Durant la vaga, un dels caps, Ramisa, va amenaçar a les treballadores i va fer comentaris racistes. Un cop acabada la vaga, i rebutjant tota possibilitat de negociar, havent suspès el sou a la majoria de membres del comitè durant 6 mesos i retirat temporalment, després d’un més, seguien sense negociar.

Aleshores l’empresa anuncia un ERO culpabilitzant, per la falta de clients, a la COS. Tot mentida, ja que els propis socis són els clients i van traslladar els porcs a altres escorxadors per fer veure que tenien menys feina. Però en qüestió de dies van suspendre l’ERO ja que tornaven a tindre molta feina. Amb això van generar dubtes i pors entre la plantilla i crear divisions donant privilegis només a alguns. Va arribar l’estiu, i en una reunió van amenaçar amb tancar l’empresa i recomprar-la sense les treballadores, acomiadar-les a totes i introduir un comitè seu. Tot gravat. El seu objectiu és desfer-se del comitè, col•locar un de passiu i convertir l’empresa en una falsa cooperativa com tantes altres de la zona.

L’últim intent ha estat convocar assemblees de treballadores per revocar el comitè, aconseguint 30 firmes necessàries, algunes amb coaccions i trucant, individualment, a cada membre de la plantilla amb amenaces i mentides. D’assemblees no va haver-ne, ja que l’empresa no parava la línia de producció, però si va haver-hi una votació, on per sort, van haver-hi actes de solidaritat fora de la fàbrica i la COS va estar supervisant i vigilant la votació amb el comitè i els seus advocats del sindicat per que no hi hagués cap tipus d’irregularitat. El resultat final de tot plegat ha estat la victòria del comitè amb 65 vots a favor davant de 59 en contra i 12 abstencions, tot i que l’empresa va posar aquesta votació, a propòsit, quan hi havia treballadores de vacances a Ghana perquè no poguessin votar.

Enmig d’aquest conflicte ens trobem la possibilitat de l’establiment del sindicalisme de base entre un grup de treballadores amb menys coneixement dels seus drets. Si a Esfosa, les treballadores són capaces de fer negociar a l’empresa i aconseguir millores laborals, això serviria d’exemple per molts altres llocs en el sector, on operen falses cooperatives i un nivell d’esclavitud no vist des de fa 150 anys.

Actualment, a Osona, existeix un grup de suport i solidaritat anomenat “Càrnies en lluita” on activistes dels moviments socials i sindicats combatius s’han organitzat per fer campanya a tota la comarca de les situacions laborals a fàbriques i escorxadors, on el tracte és pitjor, amb problemes tant seriosos com els abusos, la tracta de persones, racisme, explotació i tot això disfressat com a cooperativa on no coneixen ni tenen drets. A Barcelona s’està constituint un altre grup de suport.

Des dels sindicats majoritaris, així com des de les institucions que suposadament haurien de cuidar a la ciutadania, s’està silenciant per complet i només s’escolta el so de l’aigua corrent amb la que prefereixen netejar-se les mans en comptes d’afrontar l’explotació laboral i la massacre mediambiental de la zona que generen els residus d’aquestes empreses que contaminen l’aire i els rius. Però això tampoc ens hauria de sorprendre ja que formen part de la mateixa màfia, cosins de la indústria i de la política local. Cosa Nostra.

whatsapp-image-2016-09-16-at-11-36-26

Per acabar, donem veu als propis membres del comitè d’empresa d’ESFOSA amb valoracions de com es van sentir després de l’última votació:

“Em vaig sentir content d’haver superat els enganys i les amenaces dels directius d’Esfosa. Vaig sentir molta emoció amb la rebuda dels companys i les seves mostres de gratitud, i segueixo esperançant per seguir lluitant, que encara queda molt de camí per recórrer tot i que no lluiti per mi si no per aquells que hauran de treballar molts anys més”.
Jesús Jerónimo membre del comitè i de la COS.

“És difícil, per a mi, explicar el que vaig sentir quan vaig saber el resultat. Va ser una sensació impactant. Una barreja d’incredulitat, felicitat, recarrega màxima d’energia i molt d’agraïment amb tots els companys, que tot i havent cobrat un sou miserable i estant amenaçats pel tancament de l’empresa, han tingut la dignitat de seguir recolzant-nos. Es d’aquestes ocasions que sempre recordaré amb un somriure. Espero que tot això tingui un bon final per a tots.
Maria Ruiz membre del comitè i de CCOO.

“Des del comitè d’empresa sentim una gran satisfacció per aquesta petita victòria. Demostrem a aquests cacics de les càrniques que la classe treballadora té dignitat, tenim dret a decidir democràticament qui ens ha de defensar i que existeix una llibertat sindical i uns drets que s’han de respectar. Nosaltres seguirem lluitant fins al final. Visca la classe treballadora.
Montse Castañé presidenta del comitè i membre de la COS.

 

Una victòria petita però alhora gran en relació a la lluita de classes. La classe treballadora no està morta, però les seves lluites estan atomitzades. El treball de les revolucionàries és el d’intentar vincular totes les lluites en una. La lluita contra l’explotació, el racisme, l’austeritat, les retallades, la crisi. En una paraula: el capitalisme.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×