Agenda

França: La resistència que podria tombar el govern

07/06/2016

Dave Sewell

 

images

Una onada de vagues i protestes en defensa dels drets de la classe treballadora està provocant una crisi en el govern socialista francès. La nova llei del treball, del president François Hollande, augmenta les hores de treball i dóna als empresaris més facilitat per acomiadar treballadores.

Els treballadors de les refineries han fet marxes contra la nova llei. Tan sols els violents atacs policials als bloquejos dels accessos als dipòsits de fuel van aconseguir pal·liar una greu escassetat de combustibles. El govern està buidant les seves reserves estratègiques en un intent de minimitzar l’impacte. Però la majoria de refineries romanen en vaga.

Els caps de la terminal d’importació de petroli a Le Havre van intentar alliberar subministraments per aeroports, seguint les ordres del primer ministre Manuel Valls. I les treballadores van sortir en marxa de nou.

El representant de la CGT Fabian Bourdoulous va dir: “En el moment en què van obrir les vàlvules, vam treure tota la nostra gent en vaga. No rellançaran pas l’economia amb el que queda en aquests tancs”.

També a Nogent-sur-Seine, els treballadors de la central nuclear estan colpejant dur als caps. La planta funciona a la meitat de la capacitat, amb una disminució de la producció de més de 1.000 megawatts.

Olivier Michard, també de la CGT, comentava: “Com no sabíem amb quines intencions arribaria la policia, vam preparar les nostres barricades ben d’hora i en pau”.

 

Assalt

Mentrestant, milers de treballadores assaltaven la terminal de sortides de l’aeroport de Marsella. Era part d’un dia de protesta en solidaritat amb els treballadors d’Air France. Cinc treballadors d’aquesta empresa es troben a l’espera de judici, acusats de violència contra els seus caps, als quals van arrencar camises l’any passat després de l’anunci d’acomiadaments. Les seves vistes van ser posposades.

El govern i la policia estan lliurant una guerra de desgast contra els sectors líders de les vagues. No obstant això, centenars de milers de persones van marxar la setmana passada i cada cop més sectors s’uneixen a les lluites.

Els treballadors dels autobusos a París són a punt de començar una vaga indefinida dijous vinent, mentre que els estibadors van decidir manifestar-se per un dia.

Una vaga de tres dies en l’aviació començarà divendres. La propera setmana els sindicats ferroviaris planegen intensificar la seva acció en el temps per interrompre el torneig de futbol Euro 2016, que comença el divendres de la setmana que ve. I els sindicats han convocat una manifestació nacional a París per al dimarts 14 de juny. Activistes en els llocs de treball que encara no estan en vaga estan utilitzant això com a focus per a la difusió de les vagues.

El govern s’ha referit als sindicats com una “minoria” que té el país “segrestat”. Però la CGT sola té molts més militants que tots els partits junts. Les enquestes mostren repetidament que la majoria de la gent culpa el govern pels problemes i volen que retiri la llei.

El govern ha tractat d’atreure líders sindicals a negociacions, ja que la seva única esperança rau en convèncer-los de no intensificar la resistència.

 

Creix el suport a les barricades

A més de les vagues, activistes a França han estat duent a terme bloquejos de carreteres i ocupacions. Sandra Cormier, una mestra a Nantes, comentava al Socialist Worker: “Aquí hem bloquejat l’autopista i les línies de tramvia. Ens llevem ben d’hora, tenim una assemblea i, tot seguit, anem plegades cap el nostre objectiu. Llavors l’ocupem, de vegades construim una barricada i encenem fogueres. Això causa un gran impacte i l’objectiu és ‘bloquejar l’economia’. Atès que es tracta d’un nombre relativament petit de treballadors que estan en vaga gairebé tots els dies, aquesta és una forma que altres puguin donar-los suport. Però el més important serà ampliar i aprofundir les vagues per involucrar més sectors de la classe treballadora”.

Com eliminaria la Llei del Treball els drets fonamentals?

La proposta de Llei del Treball del govern francès obre un forat en els drets conquerits de les treballadores. És la carta dels caps per aconseguir acomiadaments més barats, més hores de treball i salaris més baixos.

Les empreses podrien acomiadar els treballadors que ja no trobin rendibles. Totes les empreses podran iniciar programes de reestructuració, actualment restringits a aquelles empreses en crisi financera.

La mesura central de la llei és l’article 2. Permet que nous acords laborals a nivell d’empresa soscavin els acords nacionals o sectorials, i deixin les treballadores més desprotegides i en aquest punt. Això acabaria efectivament amb la negociació nacional i permetria una carrera cap a la pèrdua de drets.

Els caps pretenen fer retrocedir els drets dels treballadors francesos. El lideratge de la Unió Europea ha publicat recentment recomanacions donant suport al govern francès en el seu atac.

El govern ha desmobilitzat alguns sectors de la resistència tot oferint-los concessions. Això també ha donat a altres sectors més incentius per lluitar, i va empènyer el poderós sindicat patronal i la hipòcrita oposició conservadora a sortir en contra de la llei.

Entre això i una rebel·lió d’alguns dels seus parlamentaris que no són ministres, el govern va perdre el suport parlamentari a la seva reforma. S’ha utilitzat una part de la constitució francesa que permet que se suspengui el debat parlamentari.

Però tot plegat ha revifat la ràbia i ha donat al moviment noves forces. Això obre la porta a la possibilitat que una moció de confiança pugui fer caure el govern.

 

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×