Agenda

Grècia: Entre l’espasa i la paret hi ha el carrer

26/06/2015

Isaac Salinas

National-Demonstration-21-June-2014-64

Al gener, Syriza va guanyar les eleccions a Grècia amb un clar mandat popular: posar fi als “memoràndums” d’austeritat que havien portat a una situació econòmica i social terribles: caiguda del PIB del 25%, taxa d’atur del 27% i disminució de salaris, pensions i despesa social de fins al 40%.

No va trigar molt Syriza a allunyar-se del seu mandat. Va començar les negociacions amb l’odiada troica, a qui va rebatejar amb l’eufemisme “institucions”, buscant una solució favorable per a totes les parts. Però aquestes negociacions de seguida es van mostrar com una simple mediació tecnocràtica de les institucions de la troica que, amb total intransigència, imposen la seva agenda a Grècia. Syriza, però, ha tractat d’escenificar l’aparença d’una àrdua lluita amb la troica per així fer més fàcil vendre l’acord signat amb l’Eurogrup el 20 de febrer (i el que previsiblement se signarà aquests dies) com un èxit davant l’esquerra i la població gregues, ocultant la seva pròpia incapacitat per a alterar la relació de forces enfront dels creditors.

La veritat és que el govern grec va posposar indefinidament les seves promeses electorals, com elevar el salari mínim de 684 € al seu valor anterior de 751 € (que no deixa de ser un salari de misèria), i va continuar amb les privatitzacions. Està traspassant ara línies vermelles en matèria de pensions i impostos. Ja no es parla de lleva del deute, exempcions fiscals o nacionalització de la banca. I ha presentat una proposta de retallada de prop de 8 mil milions en el pròxim any i mig, amb la qual carregaran un cop més les classes populars i no afectaran al capital.

Lliçons

Queda clara la lliçó: no es pot combatre l’austericidi amb mesures a mitges, que no suposin un desafiament frontal a la Troica. L’FMI, el BCE i la UE no deixaran de pressionar el govern grec fins a forçar la seva total capitulació; bon exemple d’això és la fugida de capitals de tres mil milions d’euros, organitzada la setmana passada pels banquers grecs.

Tsipras i Syriza estan seguint la mateixa recepta que els governs d’esquerra a Amèrica Llatina, que van fracassar en tractar de negociar amb l’FMI i van acabar per reconciliar-se amb banquers i multinacionals. Un clar exemple d’això va ser el govern de Lula i més tard Rousseff al Brasil, que van pagar el deute, van acordar amb l’FMI aprofundir la misèria, alimentant el saqueig i la corrupció. Avui dia, el seu suport popular ha minvat dramàticament.
El suport a Syriza no s’ha vist encara ressentit, i segons una enquesta recent un 47,5% de la població votaria avui al partit de Tsipras. Aquesta mateixa enquesta llança una dada interessant: d’entre l’electorat de Syriza, un 84% es mostren a favor de no signar un nou acord amb l’Eurogrup i abandonar l’euro. Del total de la població grega, un 63% veuria amb bons ulls una sortida de l’euro. Dues lectures importants es desprenen d’aquestes dades: 1 / el “sentit comú” és canviant, especialment en un context polític i econòmic d’alta volatilitat, de manera que perden sentit estratègic els discursos populistes acomodaticis; i 2 / hi ha una àmplia base social que permet mobilitzar al voltant d’una estratègia ofensiva de ruptura amb l’euro i la UE.

En qualsevol cas, Syriza no ho tindrà gens fàcil per evitar una situació d’ingovernabilitat. La direcció del partit s’enfronta a grans dificultats per aprovar les seves pròpies propostes, davant la ferma oposició de l’esquerra del partit (i fora d’ell, com fa la coalició Antarsya) a continuar amb l’austeritat. Alhora, les pressions de la Troica poden provocar un col·lapse bancari a Grècia, generant una situació de caos que portaria a unes noves eleccions en què Syriza podria veure desbancada o bé forçada a acceptar un govern de concentració nacional amb To Potami i, probablement, Nova Democràcia i el que queda de Pasok és a dir, aquelles forces favorables al nou memoràndum d’austeritat. L’esquerra antiausteritat de Syriza, òbviament, quedaria fora. Una cosa així seria sens dubte una greu derrota a les esperances de canvi social a Grècia. Potser no es pugui parlar de “cop d’Estat” (com interpreten alguns seguidors de Syriza), però sens dubte seria un dur cop de Syriza contra la seva base social.

Llavors, donem suport o no a Syriza? El govern grec es troba entre l’espasa i la paret, donat el xantatge que suposa la dependència de les injeccions de liquiditat del BCE per mantenir la seva economia a flotació. Però el seu desastrós europeisme el va allunyar sempre d’una ruptura amb les institucions europees, que avui dia sembla com a condició sine qua non per trencar amb l’austeritat i trobar una via alternativa. Per a les classes populars, cap compromís signat sota l’amenaça de col·lapse bancari i fuga de capitals pot revertir en una millora de les seves condicions de vida. El que cal, tant a Grècia com a l’Estat espanyol, és un moviment d’oposició a l’austeritat que impedeixi qualsevol nou acord continuista. És el moment de la ruptura, que passa per mesures unilaterals contra el deute i l’euro. El potencial de lluita a Grècia segueix aquí, després de l’experiència dels últims anys. No hi ha victòria possible simplement confiant en un govern d’esquerres. Si el poble grec guanya i derrota el pla d’ajust, guanyarem totes nosaltres. Així que avui, més que mai, és necessària la solidaritat internacional amb la lluita social a Grècia.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×