Agenda

Grècia: què ens diuen les eleccions?

21/09/2015

Redacció En lluita

greec2election2015oxi72pp

Els resultats en números

Syriza ha tornat a guanyar les eleccions gregues, certament ha perdut 4 escons però ha obtingut un 35,47% i 145 escons més 7 punts percentuals per sobre de Nova Democràcia (ND, el partit conservador que queda amb 75 escons). Alba Daurada el partit neonazi amb 6,99% i 18 escons assoleix el 3r lloc per davant del PASOK que ha recuperat una part del seu electorat, arribant a 17 escons. El partit comunista KKE perd un mínim percentatge de vot però manté es 15 escons que tenia, quedant com a 5a força per sobre de To Potami (partit eclèctic) que perd 6 escons. Els grecs independents d’ANEL (partit escorat cap a posicions nacionalistes de dretes) perden 3 diputats i es queden amb 10 escons, fet que possibilita la reedició del govern amb Syriza. L’últim partit en obtenir eleccions ha estat unió centrista que amb un 3,43% i 185.97 vot obté 9 escons. Unitat Popular l’escissió per l’esquerra de Syriza tot i haver obtingut 154.691 vots es queda sense representació en no superar el llindar del 3% per tan sols 21.000 vots. Antarsya la coalició anitcapitalista on està inclòs el SEK (organització germana d’En lluita a Grècia ha obtingut 45.984 vots). L’altra dada i potser una de les més rellevants ha estat la “victòria” de l’abstenció que ha batut tots els records, arribant a un 43,45% pràcticament 10 punts per sobre de les eleccions del gener.

Cansament, esperança, vent cap a l’esquerra i una amenaça.

L’enorme abstenció encara ressalta més en un país com el grec, on el vot és obligatori. Després de dues campanyes electorals en menys de 9 mesos i un referèndum el poble grec va perdent confiança en la democràcia representativa. L’enorme victòria del OXI a l’austeritat seguida de la dramàtica capitulació de Tsipiras davant la Troika i els bancs es barreja tant amb el rebuig a les polítiques neoliberals de ND i PASOK que van generar l’enorme deute grec i que van aplicar 4 anys d’austericidi salvatge com en un sentit comú generat després de més de 30 vagues generals que diu que les solucions vindran des de l’esquerra i no des de la dreta. Avui el record de les retallades, la manipulació de comptes i la corrupció de PASOK i ND genera un vent cap a l’esquerra que encara infla les veles de Syirza. La gent que ha votat massivament el partit encapçalat per Tsipiras necessita creure que el parlament, controlat per un partit sorgit del poble, pot millorar les seves vides i que tot i que Syriza hagi acceptat un memoràndum ho ha fet a contracor i que trobarà la manera de com a mínim capejar el temporal. De fet la campanya de Syriza s’ha basat precissament en confrontar la joventut de Tsipiras amb l’avançada edat d’Evangelos Meimerakis (líder de ND) i advertint contra les “aventures” de votar opcions a la seva esquerra. Així cridant al pragmatisme d’una població, molt colpejada per la crisi, Tsipiras ha aconseguit evitar la pèrdua de vots pel flanc esquerra. Alba Daurada es consolida coma 3a força amb un 7% representant sempre una última bala a la recàmera de les classes dominants en el cas que el poble grec decidís desbordar el parlamentarisme.

I l’esquerra anticapitalista?

Després de l’acceptació de la majoria de Syriza del memoràndum conjuntament amb els seus socis de govern i la resta de partits tradicionals la plataforma d’esquerres de Syriza va decidir sortir del partit i crear una nova organització anomenada Laike Enotita “Unitat Popular”. Partint de 29 diputats i de la victòria del No al referèndum sobre l’austeritat les perspectives eren bones. En un primer moment el lideratge d’Unitat Popular va proposar un pacte al KKE, aquest tant per desavinences amb el posicionament sobre la Unió Europea: el KKE crida directament a sortir de la UE i del € mentre que Unitat Popular manté la posició de dir no al pagament del deute com a consigna que podria portar a sortir de la UE, com per la negativa del KKE ha prestar les seves bases militants a una nova organització amb molt poca estructura.

Poc després a mitjans d’Agost Unitat Popular i Antarsya (coalició de l’esquerra anticapitalista van començar a trebllar per un acord de col.laboració, un cop més el posicionament sobre la UE i el € van estar presents, així com la qüestió del poder popular. En canvi aquesta vegada Unitat Popular va ser la que va mostrar múscul, quan va negar que en els logos d’una futura campanya conjunta aparegués el d’Antarsya.
D’aquesta manera Unitat Popular i Antarsya han sumat 2,83% i 0.85%. Juntes haguessin trencat la barrera del 3% i ara hi hauria una veu al parlament grec capaç de pressionar per l’esquerra a Syiriza, connectant amb les seves bases, feina per al qual el KKE no està ni estarà.

El que ha passat al parlament grec ens mostra els límits del parlamentarisme, les organitzacions anticapitalistes han d’anar a les institucions, a desobeir la por, impugnar el regim i reconstruir l’esperança. El parlament és un dels aspectes del poder però no l’únic, per això tot i la complicada situació, existeixen motius per l’esperança. El poble grec i principalment la seva classe treballadora ha estat capaç de tombar governs neoliberals i social-liberals, de fer més de 30 vagues generals, d’ocupar i reobrir la televisió pública, de controlar hospitals, de generar multitud de xarxes de cooperació que inclouen des de monedes locals a menjadors populars, de conservar la gratuïtat de la universitat. A partir d’aquí, de la constatació real de que la classe treballadora és la que mou el món amb les seves capacitats, s’han de construir la convicció de que és possible assaltar els cels.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×