Agenda

Grècia: Què significa la victòria de l’esquerra?

26/01/2015

Nikos Loudos

SyrizaVictory25-1-15f

Els resultats electorals a Grècia són un xoc per a la classe dirigent a tot Europa. Per primera vegada després de la segona Guerra Mundial, un partit a l’esquerra de la socialdemocràcia guanya les eleccions. El gir cap a l’esquerra és massiu. No és només el 36,3% que va obtenir Syriza. Sumant el Partit Comunista, Antarsya i altres llistes, un 42,5% va votar l’esquerra. A les grans ciutats el resultat és més impressionant, i en els barris obrers el vot d’esquerres és majoritari, més del 53% a barris d’Atenes i de Pireu.

El Pasok, partit germà del PSOE, s’ha enfonsat. Del 12,5% a les eleccions de 2012, ara ha obtingut un 4,7%. D’aquesta caiguda de Nova Democràcia i del Pasok, els neonazis d’Alba Daurada no se’n han beneficiat. Al contrari, han perdut uns quants vots. L’”Esquerra Democràtica”, un partit suposadament d’esquerres que havia participat en el govern d’austeritat, ha desaparegut, amb menys del 0,5% dels vots.

La gent està entusiasmada. Tothom entén que la victòria de Syriza és un producte de les lluites. Els xantatges per part dels grans partits, i de la Troica no han funcionat. Des de fa 5 anys estan intentant imposar l’austeritat més cruel, amenaçant a la gent amb que si no l’accepten es destruiria el país. Una victòria de l’esquerra, segons ells, seria la catàstrofe, deixant el país sense aliments, sense medicaments, en ruïna. Han utilitzat xantatges, als feixistes, una violència brutal de la policia. Malgrat tot això, la classe treballadora seguia lluitant i girant cap a l’esquerra.

Per això, els nous ministres de Syriza es van sentir obligats, fins i tot en el primer dia després del seu nomenament, a repetir que compliran les reivindicacions dels moviments més importants dels últims anys: pujada del salari mínim, aturar les privatitzacions dels ports i l’energia, legalitzar els fills i filles dels immigrants, readmetre als interins a les Universitats, readmetre als treballadors i treballadores que l’últim govern havia acomiadat en el sector públic i en els ministeris, com el cas de les 595 netejadores.

No obstant això, les contradiccions també són òbvies des del primer dia. El gir ha estat cap a l’esquerra, però el govern és una barreja de dreta i d’esquerra. La baixa participació de dones en el nou govern és només un senyal. Syriza ha pactat amb els Grecs Independents, una escissió de Nova Democràcia, un partit populista i racista. Syriza ha donat al líder d’aquest partit, un polític conegut pel seu nacionalisme i els seus missatges d’odi contra el poble turc, el Ministeri de Defensa! Però els Grecs Independents no seran l’única força que frenarà el canvi. El primer que va fer declaracions a nivell europeu, el mateix diumenge de les eleccions, va ser el banquer central d’Alemanya, que va dir que guanyés qui guanyés, l’austeritat continuarà. El 17 de febrer, el nou govern té la primera trobada amb les institucions de la Unió Europea. Syriza va amb les mans lligades a aquesta trobada, perquè ha dit que vol pagar el deute, que respectarà els tractats de la UE i que vol que Grècia es mantingui a l’euro. La direcció de Syriza té la falsa idea que pot convèncer la Troica, sense dur a terme cap “acció unilateral”.

Per això és tan important que els moviments, aquests que han aconseguit la victòria de l’esquerra, segueixin endavant amb les seves pròpies lluites i les seves pròpies reivindicacions. Sense esperar a les negociacions de Syriza. I en aquest procés, es veurà encara més clar, per què necessitem un programa anticapitalista per aconseguir tot el que volem. Un programa de no pagar el deute, nacionalitzar la banca, sortir de l’euro i de tots els mecanismes de xantatge.

L’any del canvi ha començat a tot Europa. Rajoy i Pedro Sánchez tenen moltes raons per tenir por. Acabaran com Samaràs i Venizelos a Grècia. El que nosaltres hem d’aprendre de Grècia és que la clau està en les lluites i no en tenir paciència fins a les properes eleccions.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×