Agenda

Ja és aquí el corralito… on està el pànic?

02/07/2015

Paco Priego

Bé, per fi va arribar, la tant de temps anunciada i sempre postergada catàstrofe, el conflicte que sempre s’esquivava a darrera hora. Aquest divendres el govern grec es va negar a aixecar el peu de l’accelerador, fart de ser sempre qui s’apartava, i es va arribar al tantes vegades profetitzat xoc de trens, amb la decisió del govern grec de sotmetre a referèndum l’última proposta de la Troika. Ara portem diversos dies de gestos i actuacions desafiants, que recorden als primers compassos d’un combat de boxa, en què els púgils intercanvien alguns cops per provar la força del rival, però encara sense decidir-se a revelar la seva tàctica per a la baralla. Una de les amenaces més potents des del racó de la Troika era la certesa, més que possibilitat, d’un corralito bancari a Grècia si no s’acceptaven els seus termes de l’acord i, per descomptat, es desconvocava aquest referèndum. No obstant això el govern grec es va mantenir ferm. Les cartes sobre la taula, ia veure qui va de farol.

En efecte, dilluns es va llevar amb els bancs grecs tancats, i un límit de 60 € de retirada per dia (excepte per a les targetes de bancs estrangers, el flux de divises sempre seria benvingut a Grècia). O sigui, el corralito. No obstant això, va passar una cosa curiosa: on s’esperava veure escenes de caos i destrucció, saquejos i protestes com a l’Argentina el 2001, es van veure escenes de relativa calma. Com ens relata en aquest article el reporter Hibai Arbide, no hi va haver pànic, i els més preocupats semblaven ser els turistes de visita a Atenes. ¿Que estava passant? Bé, potser en part és que aquest límit de 60 € diaris segurament sembla extremadament generós per a una ciutadania acostumada des de fa anys a planificar molt acuradament la seva despesa diària, però jo crec més aviat que aquí també ha jugat un altre factor: la convivència diària amb el perill.

Una persona japonesa sap bé com actuar en cas de ser sorpresa per un terratrèmol. La gent del Carib sap com actuar quan un huracà arriba a la costa. I qualsevol habitant d’una d’aquestes pintoresques aldees d’alta muntanya sap que fer quan es produeix una allau de neu. Viure (i sobretot, sobreviure) a la zona de risc així ho exigeix. El poble grec porta anys vivint amb l’amenaça constant de la fallida bancària. Cada vegada que s’havia de negociar un nou paquet d’ajudes se sentia la mateixa cançó: la fallida, el corralito … al poble argentí en el seu dia el va agafar de sorpresa, però a la gent de Grècia, sincerament, a algú li pot sorprendre que estigués preparada? Sobretot, les classes més desfavorides. Ja s’han acostumat a no tenir mai massa diners al banc, han creat xarxes de suport mutu, sistemes de bescanvi, formes de comerç alternatiu … quan per fi ha arribat la temuda tempesta, simplement s’han ficat en el seu refugi a esperar que passi el mal temps. Per descomptat, la catàstrofe deixarà danys, però podran ser reparats. Però, i més enllà de la zona catastròfica? Què ha passat?

El primer senyal de que els defensors de l’ordre establert podien haver errat el cop es va produir quan les borses de la costa pacífica d’Àsia van obrir en caiguda lliure. A mesura que avançava el dia en direcció oest, s’anava reproduint el mateix escenari en cada nova borsa que obria, fins que al final l’ona de xoc que s’havia iniciat a Europa Occidental va completar la volta al món i va tornar, amplificada, al seu punt de partida, produint una caiguda borsària que encara va tenir algunes hores més de temps per arribar a Amèrica. Tot d’una, alguns discursos es van suavitzar. Des de la banda de l’Eurogrup, que divendres posava com a condició innegociable la desconvocatòria del referèndum , dilluns s’acceptaven els fets consumats i es preparaven per fer campanya pel sí . Continuant amb el símil de la boxa, sembla ser que el primer púgil que ha aconseguit trobar una escletxa en la guàrdia de la seva rival i connectar un directe al mentó ha estat Grècia. Per descomptat, encara queda molta lluita per davant, però sembla bastant clar que aquest primer assalt, encara que sigui per la mínima, en punts l’ha guanyat Grècia i el poble grec.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×