Agenda

La crisi del govern espanyol continua: bon vent Ana Mato

03/12/2014

Jesús A. Castillo Gómez

SEDE DEL PP EN MADRID

I ja en van dos. Poc temps després de la dimissió de Gallardón, una altra ministra de Rajoy ix del govern. No se’n van, els fem fora. És la rebel·lió de la gent davant la corrupció generalitzada i la gestió política en contra del poble i a favor del gran capital la que els obliga a anar-se’n. Tot i que la canalització de la rebel·lia en l’actual fase electoral ha adormit un poc l’expressió al carrer de les lluites socials, aquestes continuen imparables en la situació d’emergència que vivim. Seria suficient amb una mobilització massiva per què el desprestigiat govern de Rajoy es veiera obligat a convocar eleccions anticipades.

Ana Mato ha representat la pitjor versió d’una política professional. Llicenciada en Ciències Polítiques i en Sociologia a la Universitat Complutense, ha format part de l’aparell del Partido Popular des que va començar la seua carrera el 1983 a Alianza Popular, on ja va tindre diversos càrrecs a la Direcció fins que el 1987 Aznar, triat President de la Junta de Castilla y León, la nomena assessora juntament amb el seu marit Jesús Sepúlveda. Des de llavors va acaparar càrrecs dins del partit i a l’administració pública. Ha sigut portaveu del grup parlamentari a RTVE i de transports i telecomunicacions, diputada autonòmica a la comunitat de Madrid, diputada estatal al Congrés, membre del comitè executiu nacional del PP, presidenta de la Comissió Nacional de Ciència i Tecnologia, coordinadora de Participació i Acció Sectorial del PP, Coordinador d’Organització, europarlamentària pel Partido Popular i finament ministra des de l’any 2011. Per alguna contribució tan desconeguda com improbable al món de les comunicacions va rebre la medalla al Mèrit de les Telecomunicacions.

L’absoluta falta de respecte las ciutadans per part d’aquesta genuïna representant de la casta política s’ha posat de manifesta en múltiples ocasions quan, per a desprestigiar els seus rivals polítics, va afirmar que “els xiquets andalusos són pràcticament analfabets” o, anys després, “als xiquets andalusos se’ls imparteixen les classes estesos a terra”. La combinació d’un marit alclalde de Pozuelo de Alarcón, on la requalificació de terrenys i els conseqüents negocis immobiliaris han possibilitat grans fortunes, i els càrrecs dins del partit, molt pròxims als canals de finançament d’aquest, i a l’administració, on s’estableixen polítiques a favor de les grans empreses, li han donat un gran poder i la possibilitat d’enriquir-se. Jesús Sepúlveda està acusat, entre altres delictes, de prevaricació i suborn en el cas Gürtel, on s’investiga la relació entre Francisco Correa, empresari vinculat al PP, i càrrecs públics del partit. La separació matrimonial, encara que ambdós segueixen compartint compte bancari, no ha impedit que el Jutge Ruz la considere “partícip a títol lucratiu” en constar en la investigació que ha gaudit de nombrosos regals i viatges turístics. L’actual legislació de corrupció dins dels partits polítics necessita actualitzar-se perquè per tal que existeixa prevaricació i suborn cal demostrar la relació entre el que s’ha rebut i les decisions administratives concretes.

És evident que açò ocorre amb freqüència, però les grans empreses financien els partits, i a molts dels seus dirigents, per a ser beneficiades per la seua política a mitjà i llarg termini. Un exemple és el que va ocórrer amb la banca que ha condonat crèdits de les campanyes del PP i del PSOE i ha sigut sanejada posteriorment amb diners públics assumint l’estat el seu deute privat. Moltes vegades es posa de manifest com els que treballen en el finançament il·legal dels partits es financien també a ells mateix, beneficiant-se personalment d’aquesta corrupció, que és especialment greu perquè significa un autèntic frau electoral. La tàctica defensiva utilitzada front a les acusacions de corrupció d’una dona amb estudis, coneixements legals i administratius i poder polític és la mateixa que està utilitzant la infanta Cristina: al·legar ignorància perquè confiava en el seu marit. A més de poc creïble, aquest argument es basa en una concepció patriarcal de la parella en la qual la dona està subordinada, ignorant de les decisions que només pren l’home, i és especialment greu en qui està al front del Ministeri que es diu de Sanitat Pública i IGUALTAT.

L’última lamentable actuació de la ministra ha sigut la seua gestió en la infecció pel virus de l’Èbola, on s’ha posat de manifest com s’està desmuntant l’Hospital Carlos III, dins del procés de privatització que ha sigut el seu principal objectiu al front de la Sanitat Pública per a convertir la sanitat dels ciutadans en un negoci, la seua ignorància sobre prevenció sanitària, perquè un protocol de seguretat ha de contemplar les possibles errades humanes i evitar-les, el seu absolut menyspreu als professionals i la seua falta d’humanitat.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×