Agenda

La crisi global s’aprofundeix: Xina i el Crash del Petroli

22/01/2016

Oscar Simón

A  principis d’agost van començar a fer-se evidents els problemes de fons de l’economia xinesa i per extensió global així com els límits de qualsevol model capitalista.

Advertíem del caràcter gegantí de la bombolla immobiliària de xina i del seu esgotament i per tant de la fi de la capacitat del sector constructiu  per conitnuar tirant de la segona economia  global.

No obstant les explicacions que parlen de pànic dels petits inversors,que no són prou madurs o del sobre endeutament dels bancs xinesos són parcials i no expliquen la realitat de fons del perquè l’economia xinesa no aconsegueix créixer més del 3%,tot i que els seus governants parlen del 7%.

La raó no és altra que la tendència a la baixada de beneficis, i aquesta frase no respon tan sols a l’anàlisi marxista. Segons Linda Yueh, directora del “Cendre d’estudi sobre el creixement de la Xina” al London School of Economics.  El factor total de productivat, TFP  per les seves sigles en anglès, ha passat de contribuir un 40% al creixement de la xina al 1979 a un 2.3 a l’actualitat (veure p. ex. China’s Growth: A Brief History). Això vol dir que l’ouput extret de les inversions en capital i treball ha disminuït moltíssim. De fet el govern xinès i el seu conglomerat de multinacionals associades estaven decidits des de finals dels anys 90 ha intentat fer girar el model d’exportacions barates cap el mercat interior a un model de desenvolupament del mercat intern. Així els buròcrates del Partit comunista de la Xina han actuat  com a capitalista col·lectiu , és a dir utilitzar la inversió pública per fer allò que el capital privat no pot fer per si mateix; tal com els polítics espanyols, construint milers de kilòmetres de carreteres, de trens d’alta velocitat i moltes altres infraestructures i com ja sabem aquest camí no acaba bé.

La desacceleració de l’economia xinesa també està afectant als BRICs (Brasil, Rússia India i la Xina mateixa). Molts d’aquests estats importaven grans quantitats de bens de consum barats xinesos i la vegada exportaven matèries primeres a aquest país. Així si la economia xinesa necessita menys petroli, ferro, etc.. per funcionar, importa menys, llavors l’economia brasilera pateix i redueix la seva capacitat per importar productes made in china i es genera un cercle viciós d’alentiment de la circulació de les mercaderies , és a dir crisi.

A banda la guerra comercial entre l’OPEP i USA i Canadà està contribuint a desestabilitzar encara més les economies de Brasil i Rússia així com Veneçuela agreujant la situació.  Arabia Saudí, especialment té grans reserves de petroli i monetàries i pot extreure beneficis d’un barril de petroli a 10$ -15$, en canvi el benefici del petroli obtingut mitjançant el fracking als USA necessita un preu per sobre de 60$ i al voltant de 100 dòlars pel petroli de les sorres asfàltiques Canadenques. Aquesta guerra comercial, unida a un hivern especialment suau a l’hemisferi Nord, ha generat un espirall de producció i depreciació, atès que es necessiten vendre més barrils per obtenir les divises necessàries per equilibrar els pressupostos (veure figura 1).  És a dir els països productors de petroli, grans importadors de productes manufacturats mundials estan en una situació econòmica com a mínim  molt difícil.

Altre factor a valorar és la pujada d’interessos als USA, que està fent que molts inversors abandonin els volàtils  mercats per anar als bancs.

 

En resum el panorama és molt complex, tot indica que durant el 2016 la situació no té tendència a millorar. De fet, des de fa uns 30 anys la capacitat de producció global excedeix en molt la capacitat de consum, la financiarització de l’economia basada en alta inversió a les borses i la creació de bombolles, immobiliàries, tecnològiques, de matèries primeres, ha estat el camí que ha pres el capitalisme per continuar acumulant beneficis. Així s’ha generant una espirall de crisis  cada cop més profundes i booms més curts.

Per últim remarcar que la producció de petroli barat està repercutint molt negativament en el desenvolupament i extensió de les energies alternatives netes i allunya molt l’objectiu de reduir el nivell de CO2a 350 ppm (límit per un canvi climàtic no brusc) de manera que els events extrems com sequeres, inundacions seguiran crexient no només generant més pobresa i destrucció ambiental als països on es donen sinó més desestabilització global.

oil_price_needed

Figura 1: Preu del petroli per equlibrar pressupostos. Font : http://apuntesenergia.com/2015/03/04/el-precio-del-petroleo-los-paises-exportadores-1a-parte/

 

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×