Agenda

La guerra al Iemen: una nova intervenció imperialista a l’Orient Mitjà.

13/04/2015

Ahmed Salec

En plena guerra civil iemenita, 180 avions de combat àrabs han intervingut militarment al Iemen, després de la crida del Ministre d’assumptes exteriors iemenita a “aturar l’avançament de les milícies xiïtes recolzades per Iran”. En aquesta intervenció militar anomenada: “Tempesta de Fermesa”, Aràbia Saudita i els seus aliats, principalment liderats per Egipte, van bombardejar instal·lacions militars i estratègiques del moviment “Ansar Allah”. Aquest moviment, que està format per un grup rebel xiïta conegut com els huties – que van conseguir fer-se amb el control de les institucions de l’Estat i de la major part del territori iemenita, a través de la lluita armada, amb una rebel·lió que ells mateixos consideren “una revolució popular sense cap intenció ètnica”- està rebent material bèl·lic per part d’Iran.

Ja que es sap que els huties no tenen capacitat de governar el pais en solitari, torna la possibilitat de la proclamació d’ un Estat en el sud del Iemen, com ja hi va haver fins al 1990. Tot i que en aquesta regió del país el zaydisme (la branca xiïta a la que pertanyen els huties) és una minoria, aquesta opció és temuda per l’ Aràbia Saudita i els regnes i emirats del golf àrab en general.

Per altra banda, el poder hutí al Iemen significaria para Aràbia Saudita un augment de la influència d’ Iran i l’ extensió del xiisme a la zona, la qual cosa convertiria la Iemen en un escenari de possible conflicte xiïta – suní o, inclús, d’ una possible guerra entre Iran i l’Aràbia Saudita.

Segons el Servei de Premsa de l’ Aràbia Saudita, les forces aèries saudites i d’altres països participants en la “Tempesta de Fermesa” han bombardejat instal·lacions i localitzacions dels huties en la capital Sanà, en Sa´dah, Adén, Lahij i en altres regions. El Servei de Premsa saudita també assegura que han destruït “totalment” les defenses aèries huties i la base Dhleimi, així como avions militars. Tot i això, els hutíes segueixen avançant, envanit noves ciutats i mantenint el seu control sobre la major part del territori iemenita.

L’ inici de la crisis iemenita

La contrarevolució posterior al enderrocament de l’expresident Ali Abdullah Saleh va donar lloc, els darrers mesos, a una violenta guerra ètnica que ha estat protagonitzada pel grup xiïta “Ansar Allah” i també per Al_Qaeda. Aquesta darrera ha estat també recolzada per alguns combatents de tribus sunís que no reconeixien al moviment hutí com a un grup que estigués portant a terme “ una revolució popular sense cap intenció ètnica”.

La crisis va començar quant el grup “Ansar Allah” es va trobar fora de les contes del President Abd Rabbuh Mansur Al_Hadi en la conformació de l’ Autoritat Nacional de la Supervisió dels Resultats del Diàleg. Aquest grup va considerar que l’esmentada Autoritat no contenia el percentatge de representació que li corresponia a cada força política, sinó que estava format en la seva majoria per les més properes al President. “Ansar Allah” i el partit Congrés General del Poble (PCGP) -liderat per Ali Abdullah Saleh- van acusar a Abd Rabbuh de violar el document de pau que va ser el resultat del diàleg patrocinat per la ONU el passat 21 de Setembre. Com a mostra de rebuig, ambdues forces polítiques van treure els seus representants de l’Autoritat Nacional de la Supervisió dels Resultats del Diàleg.

L’ esmentat acord de pau entre les forces polítiques iemenites, que va ser firmat durant la presidència d’Abd Rabbuh i representants de la ONU, preveia la formació d’un govern tecnòcrata en un termini d’ un mes i la retirada del grup “Ansar Allah” de la capital Saná i la recuperació per part de l’Estat del control de las zones que es trobaven sota el domini d’ aquest grup, cosa que va resultar impossible després del rebuig d’ “Ansar Allah” de la proposta dels integrants de la ANSRD.

Los huties, que ara representen la major força armada en el país, van aconseguir amb la participació del partit CGP prendre les institucions i el poder polític en gairebé 9 regions de Iemen, i obligar a dimitir al President Abd Rabbuh i al seu govern.

EEUU i Egipte

La coalició àrab (formada per Jordània, Kuwait, Emirats Àrabs, Qatar, Bahréin, Egipte, Marroc i Sudan, i liderada per Aràbia Saudita), que participa en l’operació “Tempesta de Fermesa” como a suposada defensora de “la legitimitat” al Iemen, va expressar més d’un cop la seva preocupació per la seguretat de l’Estret de Bab el-Mandeb, a causa de les notícies d’un avançament dels huties cap a la zona. Així va justificar el Tinent General egipci Mohab Mamish la intervenció del seu país en la guerra de Iemen en les seves declaracions el passat mes de febrer: “no permetrem el tancament de l’estret de Bab el-Mandeb” i “estem disposats a intervenir militarment si veiem que els nostres interessos a l’ estret es troben en perill, perquè la seguretat de Bab el-Mandeb afecta a la seguretat de Suez i d’Egipte”. El Tinent General egipci va fer aquestes declaracions mentre l’ambaixador del seu país al Iemen, Yosef Sharghawy, rebia una delegació hutí els mateixos dies.

La importància estratègica de Bab el-Mandeb per l’Aràbia Saudita i els països del Golf Àrab resideix en el seu paper com a zona de pas dels seus petrolers cap a Europa, la conca del Mediterrani , Àsia i els Estats Units. Tan sols l’any 2013 van entravessar-lo més de 3,4 milions de barrils de petroli procedents del Golf Àrab. Aquest estret -que uneix el Mar Aràbic, el Mar Roig i el Golf d’Aden- porta anys porta anys sota el control de la Cinquena Flota dels Estats Units, la flota americana responsable de les forces navals en el Golf Pèrsic, el Mar Roig, el Mar Aràbic i la costa d’Àfrica Est. Essent els EEUU un aliat històric de Aràbia Saudita que comparteix, amb els països del Consell de Cooperació pels Estats Àrabs del Golf, l’interès en mantenir el control de Bab el-Mandeb davant l’amenaça dels huties, per un costat, i l’avançament d’Al-Qaeda al Iemen, per un altre. Un punt de trobada que pot ser ser motiu de col·laboració entre EEUU i els huties, que consideren a Al-Qaeda un enemic comú.

De fet, EEUU va expressar el seu suport a l’Aràbia Saudita i als seus aliats àrabs en aquesta intervenció militar, per suposadament “aconseguir una estabilitat a llarg terme al Iemen”, tal i com va declarar Barack Obama en una trucada telefònica al rei saudita Salman bin Abdulaziz. Recolzament que no va trigar en materialitzar-se, quan una font del Pentàgon va anunciar el rescat per part de militars dels Estats Units a dos pilots saudites que estaven participant en els bombardejos, després d’estavellar-se el seu aviò de combat en el Golf de Adén.

La decisió de diversos països del Golf Àrab d’ invertir milions de dòlars en el mercat egipci per reactivar l’ economia del règim militar del Sisi, justifica el risc d’Egipte de participar en una guerra que ja està a punt d’entrar en una nova fase, ara que el Ministre de Defensa saudita, Mohammad Bin Salman Al Saud, està parlant d’una intervenció terrestre. Aquesta guerra, rebutjada pels propis pobles d’aquests països àrabs, demostra que el objectiu que amaga no és aconseguir una “estabilitat a llarg termini al Iemen”, sinó que es tracta d’una nova guerra imperialista que recorda al modelo d’ intevenció imperialista a Síria.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×