Agenda

“La vaga de metro necessita l’implicació de la gent usuària i plataformes ciutadanes”

01/02/2016

Mireia Gargallo

transport

Contractes en precari que s’estenen entre la plantilla, congelacions salarials mentre els equips directius mantenen sous exorbitants i unes tarifes cada cop més altes pels usuaris. Aquests són alguns dels ingredients que han fet explotar la plantilla de metro i l’ha portada a convocar dos dies de vaga.

La convocatòria contempla una aturada de cinc hores, de 10 a 15 hores, el dia 2 de Febrer, a més d’una manifestació a les 11.30 hores a la Plaça Urquinaona. També s’ha convocat vaga de 24 hores els dies 22 i 24 de febrer, coincidint amb el primer i penúltim dia de la celebració del Mobile World Congress (MWC) a la ciutat de Barcelona.

Parlem amb en Sergi T. , treballador de metro i un dels fundadors de Metrers precaris perquè ens expliqui com s’està vivint des de dins aquest conflicte.

Perque es convoca la vaga i què penseu aconseguir? Perquè és fa coincident amb el MWC?

La vaga es convoca en el marc de la negociació del conveni que ha expirat, encara que els problemes amb metro desborden l’àmbit merament laboral. Les nostres demandes pretenen, en primer lloc, acabar amb la precarietat que s’estén ràpida i inexorablement entre la plantilla. Un altre punt a combatre és el de la congelació salarial que dura ja massa anys. Una congelació que ens fa perdre poder adquisitiu, mentre veiem augmentar la massa salarial destinada a la cúpula directiva de TMB en un 14,27%. Finalment, els treballadors de metro estem en contra d’unes mesures organitzatives que l’empresa pretén imposar de manera unilateral. Aquestes mesures, que sota l’excusa d’una pretesa “racionalització” amaguen la intenció de destruir unes condicions laborals relativament dignes, de les poques que queden ja, que fins ara hem aconseguit defensar amb molt esforç i lluita.

Els treballadors de metro hem decidit en assemblea la convocatòria d’una aturada per al dia 2 de febrer, i els dos dies de vaga coincidents amb el MWC, el 22 i 24 de febrer, com l’única manera de revertir la situació de bloqueig a la qual la directiva ens ha portat. És notòria la nul•la voluntat de l’empresa de negociar gens, i esperem que aquestes convocatòries els obliguin a asseure’s a dialogar d’una vegada amb els nostres representants amb una actitud constructiva.

De quina manera aquesta vaga pot fer front a l’augment de preus dels bitllets? Penseu que és poden fer mobilitzacions conjuntes amb els i les usuàries?

Com ja he esmentat, les reivindicacions laborals s’engloben en una problemàtica més àmplia, en la qual està en joc el model de transport públic que veurem implantar-se. Per això es fa absolutament necessària la implicació en aquesta lluita d’usuaris i plataformes ciutadanes en defensa del transport públic. La plataforma Stop Pujades ja ens ha comunicat la seva solidaritat i suport a les nostres reivindicacions. Arriba el moment en què totes aquestes plataformes, i en general el conjunt de la ciutadania, hauran de coordinar-se amb els treballadors en lluita per inclinar la balança en favor d’un model de transport plenament públic, social i de qualitat. En qualsevol cas, les nostres mobilitzacions estan obertes a tothom, però urgeix que es donin els passos per a aquesta confluència.

L’ajuntament de Barcelona i la direcció de TMB quin paper estan jugant en el conflicte?

Fins al moment, l’Ajuntament s’està col•locant incomprensiblement en un punt equidistant entre la directiva i els treballadors en lluita. Al meu entendre, això és un greu error. Resulta obvi que la directiva de TMB, controlada en la seva major part per convergents i socialistes, pretén provocar i utilitzar el conflicte com a ariet en contra de l’Ajuntament en mans de Barcelona En Comú. Aquest és el principal motiu de la falta de disposició de l’empresa a negociar. Aquesta és una guerra política de CiU i PSC contra l’alcaldessa i el seu equip, i pretenen utilitzar-nos de peons. Els treballadors som molt conscients d’aquesta guerra en les altures, i també dels equilibris que s’ha de fer quan es governa en minoria, però entenem que hi ha una base material per a les nostres reivindicacions. Per això emplacem a l’Ajuntament al que es reuneixi amb els nostres representants el més aviat possible. Si de debò són un ajuntament del canvi, és imprescindible que estableixin canals de comunicació fluïts amb nosaltres, perquè nosaltres no som els seus enemics. Si de debò defensen unes institucions al servei de la ciutadania, és el moment de posicionar-se en aquest conflicte.

Què és Metrers Precaris i com us heu constituit? A quines condicions fa front el personal precari?

Metrers Precaris és un col•lectiu assembleari que pretén donar visibilitat a aquells treballadors que es troben en situació de precarietat dins de la plantilla de metro, alhora que un intent de posar sobre la taula les seves demandes. Sempre des de la crítica sana i fraterna, intentem fomentar la unitat en el conjunt de la plantilla, independentment de les diverses realitats que es donen quant a condicions laborals. També hem volgut establir vincles amb les diferents seccions sindicals, ja que comprenem que són els instruments de lluita dels quals la classe treballadora ens hem dotat.

La problemàtica dels treballadors precaris al metro de Barcelona és molt diversa. Però podem afirmar que els principals problemes són els contractes parcials i la temporalitat. No és difícil trobar contractes de 37%, 40%, 55% de la jornada anual, amb tot el que això implica de negatiu per al desenvolupament d’una vida digna. Una bona part de contractes actuals se signen al 75%. És un autèntic despropòsit que en una empresa participada d’institucions com l’Ajuntament o la Generalitat, els contractes precaris hagin augmentat un 50% en els últims dos anys. I més encara quan la falta de personal en la xarxa de metro és més que evident (múltiples estacions sense personal per atendre al passatge, estacions que es queden obertes a la nit perquè no hi ha ningú que pugui tancar-les, retirada de trens per la impossibilitat de trobar personal per conduir-los, deteriorament continu de trens i estacions per falta de manteniment…).
I la pitjor part la hi porten aquells companys que es troben en l’anomenada “bossa d’estiu”. Són companys als quals es contracta per cobrir els mesos en els quals plantilla fixa s’alterna per fer les seves vacances, i que a més es troben a l’espera que sorgeixi una plaça fixa al 75%. Aquests treballadors són contractats durant un període 3 mesos a l’any, i aquesta situació s’allarga durant 6, 7 o 8 anys. Qualsevol pot imaginar les terribles situacions que es deriven d’això.

En Metrers Precaris estem contents d’haver aconseguit donar a aquesta qüestió la rellevància que es mereix, fins al punt que la precarietat s’ha convertit en el punt primer del document per a la negociació del conveni. Una mostra més que com a treballador, organitzar-se i lluitar per defensar els interessos comuns és imprescindible.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×