Agenda

La vaga general més gran en anys desafia les retallades de pensions de Syriza a Grècia

05/02/2016

Panos Garganas

L’enorme concentració de la vaga general a Atenes ahir, dijous, va ser probablement la més gran des de 2011 i l’estiu d’ocupacions massives de places públiques. El centre d’Atenes estava tan ple de gent que qualsevol intent de realitzar concentracions separades deixava de tenir sentit. La imatge és la mateixa a tota Grècia; la concentració a la segona ciutat més gran, Tessalònica, va ser enorme, i fins i tot hi va haver manifestacions en molts llocs petits.

Els sindicats del sector públic i privat van cridar a la seva tercera vaga general contra les retallades de pensions. Al matí era com si fos diumenge. Tot estava tancat, res funcionava. L’única excepció eren els mitjans de comunicació, les treballadores i treballadors dels quals van colpejar el dia anterior informant sobre les manifestacions d’avui.

Altres sectors fora de la classe obrera es van unir a la lluita. Les advocades i advocats en vaga van formar un enorme contingent. Els petits establiments van tancar durant el dia i botigueres i botiguers van participar en les manifestacions. Fins i tot el sector agrícola va bloquejar camins i es va unir a les manifestacions.

En la vigília de la vaga fins i tot el govern de Syriza va fer-ne una declaració a favor. Es va dir que podria reforçar la posició de Grècia en la negociació amb els creditors de la “troica” —la Unió Europea, Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional. Tenia poques opcions. Anteriorment Syriza havia intentat de soscavar el moviment de vaga.

Els partidaris del govern van tractar de pintar les protestes de juristes com un moviment de rics. I segons aquests partits, les manifestacions del sector agrícola havien estat dirigides pel partit feixista Alba Daurada. Es va demostrar que això era mentida. En realitat, moltes persones agricultores van votar Syriza. Alba Daurada ha intentat infiltrar-se en les seves protestes, però en la marxa d’ahir seus seguidors van ser confrontats i van haver d’anar-se’n.

Força

Cada intent de desincentivar el moviment ha fracassat. L’estat d’ànim en la manifestació era tota una demostració de força. La demanda principal era aturar el projecte de llei abans que aquest arribi al parlament. La burocràcia sindical ha intentat retardar la lluita, sostenint l’esclat fins a realitzar una gran manifestació el dia que el projecte de llei de les pensions fos votat pel Parlament. Van pensar que això ja hauria passat a dia d’ahir. En canvi, el govern ha continuat dilatant els tempos. Això vol dir que caldrà convocar una altra vaga general.

Els sectors en lluita van en augment, com ara el personal de ferris i possiblement aviat el d’electricitat. Les persones treballadores amb més a perdre amb aquesta reforma són aquelles que tenen millors pensions, que alhora són el fruit de dècades de lluita, per la qual cosa son sovint les més ben organitzades.

I ningú s’atreveix a desviar el malestar cap a les persones refugiades a Grècia. Tota la gent les recolza. Així com l’organització antiracista Keerfa, hi havia grups de persones independents marxant amb pancartes casolanes pro-refugiades. Les persones agricultores són les més conservadores. Tot i així, quan les persones refugiades davant de la frontera nord de Grècia es van creuar aquesta setmana amb un bloqueig de agricultores i agricultors, aquestes van respondre convidant-les a escalfar-se també a la vora del seu foc.

Tot això posa al govern en una situació difícil i no hi ha una sortida fàcil. No pot oferir concessions sense enfrontar-se a les reformes que exigeix de la Troica; la reforma de les pensions és central per a aquesta. Però no pot implementar la reforma sense confrontar el moviment. I aquest és un moviment molt diferent al de fa cinc o sis anys. Llavors la gent es trobava davant el seu primer contacte amb una vaga general. Ara, han experimentat anys de lluita i s’han mogut a l’esquerra.

Panos Garganas és editor del diari Solidaritat dels/les Treballadors/es i membre del SEK, organització germana d’En lluita a Grècia.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×