Agenda

La vampira del Raval o els vampirs de sempre? Sobre explotació laboral i sexual

03/04/2014

Elsa Plaza

Les dones del barri del Raval continuen avui dia lluitant pels seus drets / www.pikaramagazine.com

Les dones del barri del Raval continuen avui dia lluitant pels seus drets / www.pikaramagazine.com

L’any 1945, el polític i advocat francès Pierre Laval era capturat a Espanya, on havia buscat refugi. Conduït a França, va ser executat per un escamot d’afusellament. Se l’acusava d’haver col·laborat estretament amb l’ocupació nazi, ja que durant aquesta havia arribat a la direcció del govern, actuant com a responsable directe de la deportació, cap a camps d’extermini i de treball a Alemanya, de centenars de famílies d’origen jueu, de militants d’esquerra, de milers de treballadors francesos, i d’estrangers refugiats a França.

Trenta-dos anys abans, Pierre Laval havia ja tingut una relació amb Espanya. Com si d’una altra persona es tractés, en aquells començaments del segle XX, Laval havia abraçat les idees socialistes i actuava defensant la causa obrera com a advocat laboralista. Com a advocat havia encapçalat una investigació, i posterior judici per explotació i trata, contra un grup de “patrons”, format per espanyols i francesos, que s’ocupaven del trànsit d’un gran nombre de criatures, d’entre vuit i catorze anys, destinades al treball esclau. Aquest procés va portar a denunciar la inhumana actuació de les autoritats consulars espanyoles cap a aquests nens que, nascuts en territori espanyol, devien protecció i els que havien abandonat a la seva sort. Les criatures, unes 40, de la defensa de les quals Laval se’n va fer càrrec, havien estat descobertes vivint en condicions infrahumanes, i amb un horari laboral de fins a catorze hores en les fàbriques de vidre de la planta de Sant Denis, a les afores de París.

Punyent sobre-explotació infantil

En fer l’aplanament de les covetes on els nens eren allotjats, la policia francesa havia descobert un quadre punyent de sobreexplotació infantil. Els petits patien ferides i malalties derivades de les temperatures extremes i de tot tipus d’accidents, provocats per la manipulació de materials incandescents, com la pasta de vidre. Alimentats amb les deixalles dels escorxadors propers, en aquell llardós domicili on s’amuntegaven, eren obligats a continuar treballant els diumenges en la fabricació i venda de goffres. Amb aquesta mena de pans, carregaven els típics contenidors cilíndrics de metall, que portaven a l’esquena i que pesaven al voltant de 30 quilos. Aquest i altres casos d’explotació –que delaten la complicitat de funcionaris estatals, ja per indiferència o ja per ambició especulativa–, és el que es va descobrint al llarg de la investigació del cas policial conegut vulgarment com el de la “vampira del Raval”.

Qui era Enriqueta Martí?

Aquell mateix any, 1912, en el qual es descobrien a París els nens de les fàbriques de vidre, les alarmes, davant les constants denúncies per desaparicions, segrestos i sospita de tràfic de criatures, saltaven a Barcelona. Una nena de sis anys, Teresita Guitart Congost, veïna del carrer Sant Vicent del barri del Raval, havia desaparegut. Disset dies després, Teresina era trobada en un pis del carrer Ponent (avui Joaquín Costa). A partir de llavors, la seva presumpta segrestadora, Enriqueta Martí Ripoll, seria objecte de tota mena de sospites i acusacions: antropofàgia, vampirisme, enverinament, bruixeria, assassinat en sèrie, prostitució, proxenetisme…

Però d’on sortien aquesta sèrie d’acusacions, que tots van creure i que encara avui es repeteixen en gairebé totes les pàgines que fan referència a aquest succés i posen l’accent en la personalitat d’Enriqueta Martí? Contestar aquesta pregunta ens obre encara més interrogants, ja que mai hi va haver un sol cadàver que pogués ser adjudicat a l’autoria d’Enriqueta Martí, ni tampoc mai se la va acusar formalment d’assassinat. No obstant això, encara avui, si googlejem el seu nom se’ns obriran un bon nombre de pàgines que la designen com una esgarrifosa assassina en sèrie, fama que repeteixen tres de les novel·les i l’obra de teatre que va inspirar.

A través de la investigació del cas, i la seva contextualització historico-social, sorgeix l’evidència de la necessitat, per part de les autoritats d’aquella època, de construir un personatge catàrtic: una bruixa malèfica. Una explicació fàcil, i a l’abast d’un públic que clamava justícia, davant les constants denúncies sobre la violència quotidiana exercida sobre la població infantil. Accidents laborals, violacions, tràfic i abandonament, explotació sexual, explotació laboral, nens i nenes que viuen al carrer, insuficients i mal dotades escoles públiques, malalties i malnutrició.

Si el mal s’encarna en una sola persona, contra ella es pot deslligar tot l’odi que infon les injustícies comeses sobre una part de la societat, en aquest cas la infància. Un acte delictiu, recreat i augmentat en la seva espectacularitat, pot servir de paravent i de contenció davant d’una ciutadania disposada a la revolta.

Dones i pobres

Res del que pogués explicar la veritable Enriqueta Martí en descàrrec seu serà tingut en compte. Ella vivia de la mendicitat i de la recollida de deixalles, practicava avortaments i actuava com a llevadora, acompanyava noies a prostíbuls i havia falsificat les dades d’un nadó, per ocultar la “deshonra” d’un naixement fora del matrimoni, i també per salvar-lo de complir amb la milícia.

Tots aquests “delictes”, relacionats amb la seva condició de dona i de pobre, la converteixen en la sospitosa ideal. El cas d’Enriqueta Martí, la mal anomenada vampira del Raval, delata una terrible veritat: el silenci i la criminalització d’un barri i d’alguns dels seus habitants, sobretot dones i nenes, que vivien i resistien en els marges d’una societat que els negava tot dret, però que alhora se servia dels seus cossos per extreure’n tota la vitalitat de la que eren portadores. Així, l’únic i veritable vampir, que constatem com real en aquest cas, és aquest sistema injust i depredador, basat en la sobreexplotació i mercantilització de les persones i del seu entorn, i que avui, 100 anys després, ens torna a mostrar la seva cara més monstruosa.

Elsa Plaza, autora de Desmontando el caso de la vampira del Raval. Misoginia y clasismo en la Barcelona modernista (Icaria, 2014). magnetismonocturno.blogspot.com.es

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×