Agenda

La veritat sobre l’economia: la crisi empitjora

28/09/2014

Nikos Loudos

Crisis-continua

Rajoy i el seu govern s’han passat tot el 2014 dient mentides sobre la recuperació de l’economia. Se suposava que la crisi a nivell europeu i internacional arribava a la seva fi, i en aquest àmbit l’economia de l’Estat espanyol estava en primera línia de “la sortida del túnel”. Però, ara, fins i tot Luis de Guindos ha de reconèixer que les coses no van com ell mateix deia.

De Guindos, la setmana passada, va estar a Austràlia participant en la reunió del G20. Allà va dir que “l’economia espanyola no és absolutament immune al que passa a Europa”. Dues setmanes abans, havia dit el mateix, en una versió més ridícula: “Els riscos per a l’economia espanyola no són domèstics, sinó que en vénen de fora”. O, segons la pàgina economiadigital.es: “De Guindos assegura que l’amenaça per l’economia espanyola es Europa”. Igualment, cal molta cara dura per veure l’economia espanyola, amb més de set milions de persones fora del mercat laboral, com un exemple de recuperació. Però el que és veritat, és que les estimacions sobre l’economia europea i global han anat a pitjor els últims mesos. I així, de Guindos i Rajoy tenen menys recursos per continuar amb les seves mentides.

L’OCDE finalitza la publicació de les seves noves estimacions declarant: “la perspectiva s’ha tornat més fosca per al 2014 i 2015 en referència a gairebé totes les economies grans del món”.

El 2014 s’està esperant un creixement del 2,1% als EEUU, 0,8% a l’Eurozona i 0,9% al Japó. Aquestes xifres no són recuperació, després d’una crisi com la que estem vivint als últims sis anys. I a més a més, són 0,3%-0,5% més baixes que les estimacions que la mateixa OCDE va publicar fa un trimestre.

Parlant de l’eurozona en concret, l’OCDE diu que “la confiança torna a debilitar-se i l’estat anèmic de la demanda es reflexa en la caiguda de la inflació, la qual és a prop del zero a l’eurozona en general i negativa en diversos països.

El que descriu l’OCDE és que tot plegat no és la sortida de la crisi, sinó la continuació de la crisi. Sortida de la crisi voldria dir un creixement no només als nivells d’abans de la crisi, sinó un creixement més gran per a cobrir les pèrdues. Ara mateix, els ritmes són pitjors que abans del 2007.

El resultat és que hi ha risc d’un nou ensorrament. Per exemple, diu l’OCDE “una inflació a prop del zero puja clarament el risc de caure a deflació, cosa que perpetuaria l’estancament i agreujaria el pes del deute”.

Resulta interessant que ens recordin el problema del deute, un problema que sembla que ha estat amagat sota la catifa durant l’últim any, només perquè va caure el cost dels nous préstecs.

Però aquesta és una imatge falsa i inestable. Vegem, per exemple, la preocupació que expressa el diari Financial Times el 21 de setembre pel que fa a Itàlia: “Es necessita una política extrema i coordinada perquè sigui possible que Itàlia es quedi a l’eurozona… La posició econòmica d’Italia és insostenible i esdevindrà en un impagament del deute, a menys que hi hagi un canvi sobtat i durable al creixement. En aquell moment [el de l’impagament] el futur d’Itàlia a l’eurozona estarà en dubte -de fet estarà en dubte el futur de l’euro mateix”.

Com? Després de totes les afirmacions sobre que ni tan sols hi ha problema grec, ara el Financial Times s’angoixa sobre si Itàlia es quedarà a dins de l’eurozona?

El primer problema va ser la recuperació de l’economia real. Però ara mateix Alemanya presenta una reculada de la seva economia, i França està en zero absolut. I la situació s’estén a la resta del món. L’informe de l’OCDE, per exemple, subratlla també la situació al Brasil, amb un “creixement” del 0.3%. I la Xina no es queda fora d’aquesta dinàmica.

El segon va ser l’eficàcia dels diners barats. L’arxibanquer europeu Mario Draghi va baixar de nou els interessos -pràcticament són a nivell zero. Hi ha propostes com que el BCE hagi de seguir el model dels EEUU: la flexibilització quantitativa, o sigui, imprimir diners. Però, quin ha estat el resultat de tot aquest diner barat? Recuperació econòmica? No. La resposta és: noves bombolles.

El bon exemple de la recuperació a Europa ara mateix és Regne Unit (amb un creixement tan sols una mica més del 3%) I estan celebrant que a Londres el preu de l’habitatge ha pujat a nivells de 600,000 o un milió d’euros! Al juliol, el preu de l’habitatge a Londres estava pujant amb un ritme anual de 19%! Tot això ens recorda a alguna cosa, a l’Estat espanyol? A nosaltres sí. Als voltors sembla que no. L’agència Fitch, estava molt feliç la setmana passada perquè diu que els preus de l’habitatge a l’Estat espanyol han baixat prou com perquè comencin a pujar un altre cop.

La sortida del túnel és un nou túnel amb noves bombolles, més inestables i més perilloses. Front les mentides d’en Rajoy i dels banquers, no tenim res a esperar, hem d’organitzar les nostres lluites per tal de recuperar tot el que ens han robat.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×